Una investigació demostra que tots els camins no anaven a Roma, sinó a Bizanci

Tots hem sentit alguna vegada el dit popular "tots els camins acaben a Roma". Ara, un estudi internacional codirigit per la Universitat Autònoma de Barcelona ha demostrat que l'expressió no era tan certa com s'ha repetit durant segles i que, de fet, la capital italiana no ocupava una posició tan rellevant en la xarxa viària de l'Imperi romà, sinó més bé perifèrica. Ciutats més orientals com Bizanci, que cobraren importància històrica més tard, amb la desfeta de la branca d'Occident, sí que tenien un paper més estratègic i estaven més ben connectades en el traçat de les calçades imperials.

El treball, publicat en la revista Nature Communications, és pioner a analitzar quantitativament la primera xarxa de transport a escala continental a través de la base de dades del projecte Itiner-e, el mapa digital més detallat de les vies de l'antiga Roma. Són en total quasi 300.000 quilòmetres de camins empedrats que abasten els confins territorials d'un dels imperis més influents i poderosos de la història, des del nord d'Àfrica a la meitat sud del continent europeu i la península d'Anatòlia.

La investigació demostra que les capitals provincials actuaven de manera sistemàtica com a creus clau que articulaven les comunicacions regionals, cosa que suggerix que els romans prenien decisions estratègiques a escala provincial o imperial per a administrar i controlar els territoris conquistats.

Així mateix, l'anàlisi desmunta el mite de la rectitud uniforme d'estes vies, perquè assenyala que les carreteres romanes s'adaptaven a la topografia local i eren, en general, menys rectes que les principals infraestructures viàries modernes.

Malgrat això, els enginyers romans van aconseguir mantindre pendents inferiors al 16% mitjançant ponts, excavacions en roca i terrasses per a facilitar el pas dels carros tirats per animals, mostrant menys dependència del relleu que el traçat de les carreteres actuals.

L'estudi establix, a més, una correlació directa entre la presència de les antigues calçades i el traçat de la xarxa viària moderna, demostrant que la petjada romana va perdurar com a eix vertebrador del transport fins a les grans transformacions impulsades per la revolució industrial.