Una foto dels anys vint, la reproducció digital dels frescos i uns bacteris “ensinistrats”, les claus de la restauració de Sant Joan del Mercat

Una foto del 1920, un tractament innovador per a reproduir digitalment les imatges i uns bacteris “ensinistrats” per a menjar-se les restes que hi havia damunt dels frescos. Van ser els ingredients amb què es va cuinar la minuciosa restauració dels 1.200 metres quadrats de la cúpula barroca de l’església de Sant Joan del Mercat de València, que havien començat a rehabilitar fa més de huitanta anys, però que no s’ha pogut concloure completament fins fa uns mesos.

Són alguns detalls de l'ingent treball que ha coordinat Pilar Roig, catedràtica i investigadora de l'Institut de Restauració del Patrimoni de la Universitat Politècnica de València, i que ha compartit en Les notícies del matí este dimecres. Els treballs de restauració, que van concloure en la tardor, han permés tornar l’aspecte que el pintor barroc Antonio Palomino va donar a 1.200 metres quadrats de volta.

L’interior d’esta cèntrica església de València, situada al costat del Mercat Central i davant de la Llotja, estava afectat per un incendi del 1939. Va ser una de les primeres esglésies de València a què van botar foc en començar la Guerra Civil, de manera que sols quedaven la meitat dels frescos que havia pintat Palomino. Per tant, calia primer que res conéixer amb detall com eren els frescos originals per a procedir després a la restauració.

Per a això va ser determinant una fotografia del 1920, de molta qualitat per a l’època, de la volta i l’absis, que va captar un fotògraf de València, com ha explicat Pilar Roig. Basant-se en estes imatges, gràcies a “un projecte de tractament d’imatges innovador a nivell internacional”, van començar a investigar com afrontar la restauració.

Després, unes tintes d’injecció, “de gran durabilitat, permeables i no tòxiques” van permetre reproduir els frescos com els havia concebut el pintor, que també va pintar la volta de la basílica de la Mare de Déu dels Desemparats. “Durant nou anys vam investigar com escometre la restauració”, ha afirmat Roig.

Una vegada tenien el disseny, calia traslladar-lo a la fotografia en blanc i negre. Les mostres les van prendre de la cúpula de la basílica, que també tenia els pigments de Palomino. Després, el fresc digital el traslladaven a la volta en els noranta panells que s’han restaurat.

Per a retirar la brutícia, l’equip de restauradors va comptar amb uns curiosos aliats: uns bacteris “educats” per a eliminar-la. “Els vam educar perquè s’alimentaren del producte que volíem eliminar. Actuaven durant tres hores i, en acabant, havien netejat el que nosaltres volíem retirar”, exposa la restauradora, que també ha estat al capdavant de la rehabilitació de l’església de Sant Nicolau, una altra de la joies barroques de la ciutat.

Ara, conclosa la restauració d’esta cèntrica església, a la qual li va fer l’espenta final el mecenatge de la Fundació Hortensia Herrero, la restauradora Pilar Roig creu que l’església del Temple, “que té un Vergara meravellós”, podria ser el pròxim gran treball per a emprendre. Al seu parer, és una de les assignatures pendents que té la ciutat de València.