Una exposició repassa la greu epidèmia de grip de 1918 i el seu impacte fins a l’actualitat

L’exposició ‘La grip. L'experiència de la pandèmia de grip de 1918 i el seu impacte posterior’ és un projecte comissariat per les professores María Isabel Porras Gallo i María José Báguena Cervellera. Està format per panells explicatius amb imatges de l’època, llibres i revistes mèdiques sobre la grip, i objectes procedents de la Biblioteca Historicomèdica i de la Col·lecció cientificomèdica de la Universitat de València. Així mateix, remarca l’impacte d’aquesta forta crisi sanitària en els anys posteriors i els ensenyaments que se’n poden traure, i posa en relleu la importància de la reflexió historicomèdica sobre el passat a l’hora de trobar claus amb les quals afrontar problemes de salut pública presents i futurs.

La pandèmia de grip de 1918-1919 va coincidir amb el final de la Primera Guerra Mundial i, encara que és coneguda com la “grip espanyola”, l’origen se situa en un campament de l’exèrcit nord-americà a Kansas. Amb l’enviament de soldats que anaven a donar suport als aliats, es va estendre ràpidament per tot Europa i va ocasionar entre 50 i 100 milions de morts. En total, va afectar un terç de la població mundial, cosa que va generar una gran commoció social que va canviar la percepció del risc enfront de la malaltia. Les terribles conseqüències i la por a una altra experiència similar van estimular la investigació, i des de llavors l’OMS va desenvolupar programes de lluita específics, amb mesures com la vacunació anual contra la grip. A més, la nova percepció social sobre la malaltia derivada de la crisi sanitària de 1918 ha perdurat fins a l’actualitat i ha condicionat les reaccions contra les pandèmies de grip posteriors (1957-1958, 1968-1969 i 2009-2010).

L’exposició estarà oberta al públic, a la Sala José Puche del Palau de Cerveró de València, fins al divendres 13 de març.