Una exposició recorre els lligams de Miguel de Molina amb València

Els lligams i l'empremta valenciana de Miguel de Molina s'arrepleguen en l'exposició “Jo vull ser diferent” que s'ha inaugurat este dilluns en el centre cultural la Nau de València. És la major retrospectiva que s'ha fet mai sobre el rei de la copla. Per primera vegada, estan a l’abast dels visitants documents del seu arxiu personal i una gran col·lecció de bruses que ell mateix va dissenyar i cosir, perquè Miguel de Molina ho era tot: artista, coreògraf i poeta, però volia ser diferent.

Miguel de Molina volia ser diferent i ho va ser i adorava una ciutat: València. Dos sentiments que envaïen este artista total i que ara són l'ànima i el cor d'esta exposició, com recordava per a À Punt Alejandro Salade, nebot-net de Miguel de Molina: “En les seues memòries, sempre parla de la seua adorada València. Sempre deia que el Llevant era el seu feu artístic”.

Una ciutat que no sols va ser motiu d’inspiració, també hi va viure molts dels seus èxits massius, com apuntava Lauri-Anne Laget, de la universitat parisenca de la Sorbona. De fet, a la ciutat no va quedar cap butaca buida per a vore Miguel de Molina en les actuacions que va fer en els nostres teatres entre 1936 i 1939.

València va ser la ciutat on el coplista va passar la guerra i des d’on va assistir a la desfilada de la victòria de Franco. També va ser la ciutat on va perdre la mare, el 1947. De la casa familiar, del carrer de Ciscar, hi ha nombrosos documents en l’exposició que estos dies es pot vore a la Nau de València.

Bolcat amb els seguidors

Més enllà de la ciutat, Miguel de Molina va estendre els seus vincles a altres punts del nostre territori, on molts el van conéixer. De fet, Alejandro Salade recordava una anècdota que va viure l’artista en l’Hospital d’Ontinyent i que hem conegut a través de les memòries. “Un dia es va acostar un cirurgià a ell per a dir-li: ‘Miguel, tenim un xicon que ha vingut amb l’estómac perforat i que està molt, molt malament i vol conéixer-te’". L’artista no ho va dubtar: en acabar la funció, no ho va dubtar. Va anar a cantar-li. I escoltant-lo, va morir.

Miguel de Molina també va ser víctima de les pallisses i la repressió que va imposar el franquisme per les seues idees polítiques i també per la seua condició sexual. Va viure huit mesos de confinament a Bunyol i anys d’exili a l'Argentina i a Mèxic.

Esta exposició, que recorda un poeta de la cançó, es podrà vore en la Nau de València fins al 26 d’octubre.