Així era el treball de les dones en la indústria del moble fa quasi cent anys

A la València de 1930, durant la industrialització de les fàbriques del moble, les dones que s'incorporaven al món laboral havien de cobrar la meitat de sou que els homes, encara que formaven quasi la meitat de la plantilla. Així ho arrepleguen els documents que custòdia l'Arxiu Valencià del Disseny. En una memòria de la Inspecció de Treball de principis de segle, es reflecteix que el jornal que elles rebien en molts casos no podia arribar a ser ni la meitat que el d'ells. "A València ciutat hi havia entre vint i trenta fàbriques de moble corbat, no tallers, sinó empreses amb 200 treballadors", ha explicat Xavier Giner, codirector de l'arxiu.

Es treballava en sèrie i les tasques de serrar i corbar les feien els homes, mentre que les dones feien la feina de polir, pintar, fer la reixeta i empaquetar els mobles", ha contat Julio Vives, director de l'Espai Corbat de la fundació Caixa Vinarós.

Les dones valencianes no eren les úniques, ja que la indústria del nostre territori va copiar el model de negoci que s'utilitzava en altres punts del continent com la regió de Bohèmia, a la República Txeca; allà, les treballadores de les fàbriques de moble corbat eren explotades en un model de producció on eren una peça fonamental en la producció, però no rebien les mateixes retribucions.

Amb el pas dels temps, afortunadament, la plusvàlua de gènere s'ha fet extensible a més sectors. En el cas del moble, elles eren peça fonamental en la producció i més tard, ho serien en el consum i les decisions de compra dels mobles de casa.

L'exposició 'Estètica i raó. El moble corbat valencià i la modernització de l'hàbitat (de 1880 a 1936)' es podrà visitar al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València fins el 21 de gener. Està comissariada por Xavier Giner, codirector de l'Arxiu Valencià del Disseny i Julio Vives, director de Espai Corbat de Caixa Vinaròs.