Russafa Escènica transforma els locals més inhòspits del barri de València en un escenari

Des d’este dijous, 17 de setembre, fins al 27 del mateix mes, els carrers del barri de Russafa, a la ciutat de València, es convertiran en un enorme escenari amb espectacles ben diferents. Dins del marc de Russafa Escènica - Festival de Tardor, locals variats com acadèmies, galeries d’art, espais de cotreball, botigues o cafeteries es transformen durant estes dos setmanes en espais de representació no convencional. 

Els artistes programats pel festival oferiran diverses representacions diàries de deu espectacles, tots estrenes absolutes, que s’han creat a partir del lema “Sagrada i profana”. Tal com ha avançat Russafa Escènica en un comunicat, el musical, la comèdia, la tragicomèdia, la dansa o els titelles serviran per a “qüestionar els límits del que semblen tòtems, com la religió, la família, els clàssics literaris o l’arrelament”. “Amb frescor i llibertat, artistes emergents mostren per què l’escena valenciana és una de les més vitals del panorama, malgrat comptar amb menys mitjans i oportunitats que la de grans capitals, com Madrid o Barcelona”, han assegurat des de l'organització.

Les funcions tenen un aforament reduït i es desenvolupen en llocs insospitats, que han deixat de vendre roba o llibres, on s’han aturat les classes o les màquines de café per a oferir una representació, “brindant una experiència escènica propera i única, que convida els espectadors a entrar durant trenta minuts en un univers alternatiu”.

Des de 2011, al llarg de setze edicions, Russafa Escènica - Festival de Tardor s’ha centrat en l’impuls als creadors emergents. Dins de la programació van fer els seus primers passos noms que hui estan plenament consolidats, com Paula Llorens, Xavo Giménez, Begoña Tena, Víctor Sánchez o Isabel Martí, entre molts altres. “Tal volta, la selecció d’enguany mostre el talent de creadors i intèrprets que podrien ser-ne el relleu generacional”, apunta l’organització. 

“[El festival] oferix als valencians l’oportunitat de veure els carrers i locals de la ciutat com un element plàstic, capaç de transformar-se en un escenari, un cabaret, un món apocalíptic o una casa on les persones que hi conviuen tracten d’entendre’s. Perquè les arts escèniques obrin la ment i la mirada tant de qui les crea com del públic que les gaudix”, conclouen.