Rojals alberga la major necròpoli bizantina de la península Ibèrica

El jaciment arqueològic del Cabeço del Molí de Rojals (Baix Segura) alberga la major necròpoli o cementeri d'origen bizantí trobat fins al moment en la península Ibèrica, segons ha explicat aquest dilluns Teresa Ximénez, arqueòloga del Museu Arqueològic d'Alacant (Marq). "És, a més, el millor conservat d'aquesta etapa històrica, que data dels segles VI i VII", ha afegit la investigadora en un comunicat difós aquest dilluns per l'Ajuntament.

Ximénez ha fet aquestes declaracions després de finalitzar recentment la cinquena campanya d'excavacions arqueològiques patrocinades per la Diputació d'Alacant i desenvolupades pel Marq en col·laboració amb l'Ajuntament de Rojals, el Museu Arqueològic de la localitat, la Universitat de Lleó i l'Institut Max Plank Jena d'Alemanya.

Unes 300 fosses d'enterrament

Per a la també directora d'aquests treballs arqueològics, que compta en el seu equip amb la doctora en Antropologia de la Universitat de Lleó, Susana Gómez, aquest és "un jaciment sorprenent i únic". Després del pas del georadar per la zona, es calcula que en aquesta necròpoli bizantina pot haver-hi "unes 300 fosses d'enterrament excavades en el turó de duna fòssil on se situa el jaciment arqueològic", ha subratllat Ximénez. Fins ara han sigut excavades trenta tombes que albergaven cinquanta individus i que han tret a la llum també aixovars, fermalls i nombrós material ceràmic.

Ha subratllat que la investigació de Rojals està oferint "important informació" sobre ritus d'inhumació i genètica i que algunes de les tombes excavades en roca i que estaven cobertes amb llesques de pedra contenien un o diversos individus.

Després d'estudiar l'excavat, s'ha determinat ja una llarga cronologia humana d'ocupació, que va començar en el segle IV-III abans de Crist amb la cultura ibèrica, va seguir amb una presència tardoromana entre els segles IV-V i va culminar en els segles VI-VII amb l'imperi bizantí.

La hipòtesi que es remena en aquests moments davant d'aquesta llarga presència humana al Cabeço del Molí és que aquest turó podria haver sigut un port fluvial, segons Ximénez.