La pintora valenciana Soledad Sevilla, nova acadèmica de Belles Arts de Sant Ferran

La pintora valenciana Soledad Sevilla ha ingressat en la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando amb el discurs "Pintar és experimentar la bellesa", en el qual ha oferit una reflexió sobre la seua trajectòria professional, la concepció que té de l'art i el compromís amb la bellesa com a experiència transformadora. A Sevilla (València, 1944) la triaren acadèmica de número per la Secció de Pintura el 24 de juny de l'any passat. La candidatura de l'artista va presentar-la el compositor i director de l'Acadèmia, Tomás Marco; l'escultora Blanca Muñoz; i l'arquitecte i artista Juan Navarro Baldeweg.

En l'inici de la intervenció, l'artista valenciana ha expressat l'agraïment a tots els que han format part del seu camí artístic, des de sa mare i els primers mestres a València, fins a pintors fonamentals com Eusebio Sempere o Elena Asins. L'acte, que ha comptat amb la contestació acadèmica de l'arquitecte Rafael Moneo —que ha destacat "la maduresa i coherència de la trajectòria de Sevilla, caracteritzada per la continuïtat i qualitat que ha mantingut al llarg dels anys"—, ha traçat el mapa d'una carrera artística en constant evolució, compromesa amb la pintura com a eina de coneixement, memòria i emoció.

Soledad Sevilla ha recordat la formació acadèmica rebuda a les escoles de Belles Arts de Sant Carles, a València, i de Sant Jordi, a Barcelona, així com la participació en el Centre de Càlcul de la Universitat Complutense. Va ser allà on va confirmar que la creació responia a una "geometria més blana, més emotiva", una via que privilegia el sensorial, l'envolupant i l'íntim. L'artista ha remarcat també l'experiència guanyada als Estats Units i ha al·ludit a la dificultat que va suposar compatibilitzar el desenvolupament artístic amb les exigències de l'àmbit domèstic, superada gràcies a la vocació i rigor.

L'obra de Soledad Sevilla, articulada entre pintura, instal·lació i intervenció, involucra l'espectador, que observa, reflexiona, experimenta i recorda. Tres disciplines que l'han ajudada a entendre l'espai, la llum i l'emoció. La pintora ha destacat el paper fonamental de l'experiència en la creació artística: "L'art no és un objecte, és sobretot una experiència". També ha subratllat la importància de mirar cap arrere per a obrir noves sendes. Igualment, ha defensat amb fermesa la vigència de la bellesa, enfront del materialisme i la digitalització del present, com a refugi de contemplació i profunditat emocional.