Els Oscars afronten una gala marcada per la tensió política i internacional sota l’ombra de Trump

La 98a edició dels Premis Oscar se celebrarà este diumenge al Dolby Theatre de Los Angeles marcada per un context de forta tensió internacional i polarització política als Estats Units. L’Acadèmia manté el format habitual i la cerimònia es retransmetrà en directe per ABC, però l’ambient previ està condicionat per la guerra amb l’Iran, el debat migratori i la pressió perquè Hollywood torne a fer del seu gran aparador un espai de posicionament públic.

Després d’uns Globus d’Or més continguts, a Hollywood hi ha expectatives que els Oscars recuperen un perfil més reivindicatiu. En els últims mesos, part del sector s’ha visibilitzat a les catifes roges amb pins com “ICE Out”, contra les deportacions massives impulsades per l’administració Trump, i també amb els distintius rojos d’Artists4Ceasefire, en suport a un alto el foc a Palestina i a l’arribada d’ajuda humanitària. Eixa pressió individual sobre els artistes conviu amb una prudència institucional que sol buscar evitar represàlies o confrontacions directes.

La tensió també s’ha traduït en un reforç del dispositiu de seguretat als voltants del teatre. Reuters ha informat que l’FBI va advertir el mes passat les forces de seguretat de la possibilitat que l’Iran intentara respondre a eventuals atacs dels Estats Units amb drons llançats des d’embarcacions contra objectius a Califòrnia. Tot i això, tant el governador Gavin Newsom com l’alcaldessa de Los Angeles, Karen Bass, han assegurat que no consten amenaces imminents ni cap risc específic o creïble contra la ciutat. La portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, va negar després que existira una amenaça real contra territori nord-americà.

En este clima, diverses figures del cinema arriben a la gala com a veus especialment crítiques. Destaca el paper de Javier Bardem, Wagner Moura i Mark Ruffalo entre els intèrprets que han alçat la veu contra la guerra i contra diverses injustícies globals. Bardem, per exemple, ja va fer una intervenció molt dura en una catifa roja anterior en suport de Gaza, mentre que Moura, nominat enguany per El agente secreto, ha posat l’accent en la defensa dels treballadors migrants que sostenen bona part de la indústria de l’entreteniment.

Els responsables de la cerimònia intenten mantindre un equilibri entre eixa realitat política i el to de celebració propi dels Oscars. Els productors executius Raj Kapoor i Katy Mullan han explicat estos dies que la gala vol posar el focus en “la humanitat del cine”. Mullan sosté que les pel·lícules nominades enguany demostren que el relat cinematogràfic continua estant profundament vinculat a l’experiència humana, mentre que Kapoor defensa una cerimònia “festiva i inclusiva” que done espai als nominats sense renunciar a la connexió amb el moment actual. L’Acadèmia també havia avançat oficialment que la gala d’enguany vol continuar celebrant “l’impacte del cine al voltant del món”.

El mateix presentador de la gala, Conan O’Brien, ha admés que el repte és trobar “un equilibri molt, molt fi” entre entretindre el públic i reconéixer algunes de les realitats del moment. No és una tensió nova en la història dels Oscars. 

La història inclou discursos memorables, com el de Meryl Streep quan va criticar la direcció política dels Estats Units durant la primera administració de Trump, el de Michael Moore dirigit a George W. Bush enmig de la guerra de l'Iraq i l'antic rebuig de Marlon Brando al seu Oscar. Brando va utilitzar l'activista Sacheen Littlefeather per a denunciar el tracte que la indústria cinematogràfica donava als pobles nadius americans.

Així, la gala d’enguany no sols es presenta com una gran cita del cine, sinó també com un termòmetre del moment polític i cultural. Amb la seguretat reforçada, la pressió sobre les intervencions públiques i el debat obert sobre fins a quin punt Hollywood ha de parlar del món que l’envolta, els Oscars del 2026 arriben com una de les edicions més tenses dels últims anys.