Mor "de pena" als 56 anys la historietista i cineasta Marjane Satrapi, autora de 'Persèpolis'

L'artista francorianana Marjane Satrapi, mundialment coneguda pel còmic i la pel·lícula Persèpolis, ha mort als 56 anys, segons ha informat este dijous el seu entorn. "Marjane Satrapi ha mort de tristesa poc més d'un any després de la defunció de Mattias Ripa, l'espòs i amor de la seua vida", assenyala un comunicat de la família citat per mitjans locals, així com amics en declaracions a France Info.

Creadora d'historietes, cineasta, dibuixant, pintora i escriptora, Satrapi, nascuda a la ciutat iraniana de Rasht (1969), va aconseguir la fama internacional amb Persèpolis, una autobiografia gràfica de quatre toms publicada a partir del 2000. L'obra, considerada per molts una de les millors novel·les gràfiques mai publicades, relata la seua infància al país durant la Revolució Islàmica que, el 1979, va fer fora el xa de Pèrsia i portar al poder l'aiatol·là Khomeini. El còmic, guanyador de diversos premis —incloent-hi l'Angoulême Coup de Coeur al millor autor revelació del Festival d'Angulema—, va ser adaptat al cinema el 2007, convertit en una pel·lícula d'animació que va codirigir ella mateixa junt amb Vincent Paronnaud.

La família de Satrapi, acomodada i progressista, simpatitzava inicialment amb la revolució, però a mesura que es va radicalitzar cap a preceptes extrems de l'islam se'n van allunyar. El 1983, els progenitors decidiren enviar-la a Viena perquè acabara els estudis al Liceu Francés. Més tard va tornar a Teheran, però es va mudar a França definitivament el 1994, on ha residit des d'aleshores.

La sociòloga francoiraniana Azadeh Kian, amiga de Satrapi, ha assegurat en declaracions a France Info que el decés del marit —productor, actor i guionista— va suposar un colp del qual mai va arribar a recuperar-se. "Des de la seua mort ja no era la mateixa", ha dit. Segons Kian, l'autora de Persèpolis li repetia en les converses que mantenien que havia "deixat de lluitar" i que volia "anar-se'n". "S'estava deixant morir des de la pèrdua de l'amor de la seua vida", ha afirmat l'acadèmica, que recorda que tots dos havien crescut junts i mantenien una relació molt estreta.

L'artista seguia amb preocupació la repressió contra la societat civil iraniana i defensava públicament els moviments en favor de les llibertats i els drets de les dones. La seua amiga la descriu com una dona "compromesa" que va utilitzar tant els seus llibres com les seues pel·lícules per a fer arribar al món un missatge universal de democràcia, igualtat i llibertat.

Altres obres de Satrapi foren Brodats (2003), El sospir (2004) o Pollastre amb prunes (2004), que va ser premi al millor àlbum del Saló d'Angoulême el 2005 i que de nou recordava el seu país a través d'un home que ha perdut la il·lusió de viure.

En 2024, la historietista va ser guardonada amb el Premi Princesa d'Astúries de Comunicació i Humanitats per la defensa dels drets humans i la llibertat. També l'escolliren membre de l'Acadèmia de Belles Arts de França.