Miquel Notari recupera la memòria de Bosch i Morata, considerat el primer conseller de Cultura

Vostre i llibertat. Així firmava Bosch i Morata i així titula Miquel Notari la seua biografia, potser perquè l'autor fa un pas al costat i el deixa parlar a través dels seus escrits; publicacions de gran càrrega política, documentació oficial i la més important, la correspondència personal.

Així en el llibre trobem cartes que li adreçava a la seua esposa i el seu fill, i en elles podem veure “l’ésser humà que pateix l’exili i sap expressar emocions”, destaca l’autor.  I és que la intenció de Notari és desxifrar l'ànima del que va ser el primer conseller valencià de Cultura durant la Segona República, una figura emboirada per la desmemòria, però que ell ara ha rescatat.

Durant la presentació del llibre ha recordat que aquest il·lustre xativí va crear la Conselleria de Cultura i l’Institut d’Estudis Valencians el 1937 i que ho va deixar tot per escrit abans d’haver d’exiliar-se. “Buscava bastir una estructura i una política cultural a l’alçada de la modernitat”, afirma Notari. 

Liberal moderat, ciutadà progressista, mestre i metge del poble, va ser un dels polítics que més va treballar per dignificar la cultura valenciana durant la Segona República i, després d’això, va patir la guerra i l'exili a Mèxic, on va morir el 1950 amb només 49 anys. En l’opinió de Notari, la història de Bosch i Morata il·lustre és “emocionant i fantàstica, però sobretot real”. Tan real com que el País Valencià va tindre un govern propi durant la Segona República, cosa que sembla que no va passar mai, i això també és memòria històrica.