Mario Casas: “Dirigir m’ha fet conéixer el cinema des d’un altre lloc i estimar-lo més que mai”

Mario Casas es col·loca a l'altre costat de la càmera. L'actor i ara director ha estat aquesta vesprada en el Festival de Cinema de Paterna (Horta Nord) per a presentar la seua òpera prima, Mi soledad tiene alas, un film que arriba a la pantalla gran el 25 d'agost. 

Convertit en un dels actors més potents de la seua generació amb Goya inclòs per No matarás, ara parla de la faceta com a director novell. En una entrevista a À Punt Notícies reconeix que sempre ha sentit curiositat per la direcció: “Quan actuava sempre tenia l’ullet posat en la part tècnica: és un àmbit que em fascina. Ara dirigir m’ha fet conéixer el cinema des d’un altre lloc i estimar-lo més que mai”. 

Una inquietud que va accelerar la pandèmia, quan va començar a escriure el guió —en col·laboració amb Déborah François— d’aquest film protagonitzat pel seu germà Óscar Casas i l’actriu Candela González. La pel·lícula narra la història de tres amics —Dan, Vio i Reno—, que viuen sense preocupacions i es dediquen a fer xicotets robatoris en joieries de Barcelona. 

En un punt del film, els personatges han de deixar la seua vida arrere i mudar-se de Barcelona a Madrid, tal com va fer el mateix Casas. “Hi ha bastant de mi en la pel·lícula. Parla d’un viatge de soledat, de deixar-ho tot arrere, de madurar, de passar a l’edat adulta”, assegura. 

Davant de la pregunta sobre si creu que el film entrarà en l’engranatge dels premis de cine, Casas només espera que li agrade al públic. “M’agradaria que els espectadors no isqueren indiferents de la sala, que puguen fer el mateix viatge emocional que fan els personatges”, afirma.