Línia XYZ, 150 quilòmetres de trinxeres i búnquers convertits en una ruta turística de la memòria històrica

La Línia XYZ, que durant la Guerra Civil va servir com a defensa republicana contra l'atac de l'exèrcit franquista, es transformarà, huitanta anys després, en una ruta turística cultural que permetrà els visitants recórrer els 150 quilòmetres de trinxeres i búnquers a peu o en bicicleta ( liniaxyz.com). Es tracta d'una nova ruta anomenada Línia XYZ, un nou producte de turisme cultural lligat al patrimoni bèl·lic i a la memòria històrica amb què es pretén fer valdre l'episodi històric de la Batalla de Llevant. 43 ajuntaments, mancomunitats, diputacions i la Generalitat estan implicats en aquest projecte.

La ruta turística està impulsada per l'Agència Valenciana de Turisme (AVT), la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP), i el grup d'Història Local i Fonts Orals de la Universitat Jaume I de Castelló. El projecte s'ha abordat des de l'àmbit acadèmic per a concretar els elements que integren la Línia XYZ, mentre que la FVMP està treballant amb els municipis que formen part de la xarxa per a catalogar les construccions i establir un mapa d'execucions en matèria de protecció, recuperació i rehabilitació del patrimoni que la conformen. Finalment, en una segona fase, l'AVT s’encarregarà de realçar el nou producte cultural, i instal·larà senyals en les sis rutes de la memòria que conformen el projecte per a poder visitar-les a peu o en bicicleta.

Aquesta és la línia defensiva més llarga de la història d’Espanya, i va ser construïda durant la Guerra Civil, en la Batalla de Llevant, per a frenar l’avanç de Franco cap a València. La Línia XYZ, també coneguda com a Línia Matallana, en honor al coronel que dirigia els exèrcits que la van construir, es va planificar el 3 de maig de 1938 per una comissió presidida per Tomás Ardid.

Es tracta d'un sistema de defensa format per trinxeres i fortificacions que van construir més de 14.000 persones durant 11 mesos, i on es van enfrontar mig milió de soldats, uns 220.000 del bàndol republicà, i 260.000 del franquista. La línia defensiva comprenia 42 municipis valencians en cinc comarques, 40 dels quals estan a Castelló, i s'estenia des d'Almenara, a la Plana Baixa, fins a Santa Cruz de Moya, a la demarcació de Conca. La línia ressegueix les crestes de les muntanyes adjacents al mar, com ara la serra d'Espadà, la del Toro i Javalambre.

Des del grup d'Història Local i Fonts Orals de l’UJI, l'historiador Alfredo Fornàs destaca que un dels elements constructius més característics d'aquesta línia defensiva va ser el búnquer-trinxera, un refugi dins de les mateixes trinxeres que permetia els soldats eixir i ocupar la posició de trinxera, i alhora frenar l'avançament franquista de la infanteria. Una obra que estratègicament va funcionar molt bé.

Origen del seu nom

Hi ha dues teories per a explicar el nom d’aquesta línia defensiva. La primera conta que portava les tres últimes lletres de l’abecedari perquè, tot i que no va ser l’última, era la línia defensiva definitiva per a frenar l’avanç franquista cap a València, el lloc escollit per a presentar la gran batalla, ja que era el lloc ideal per a neutralitzar la superioritat de l’aviació i de l’artilleria de l’exèrcit rebel, com així va ser. L’altra teoria diu que les tres lletres fan referència a les tres dimensions (altura, longitud i profunditat), ja que realment no era una única línia defensiva, sinó un cinturó defensiu en profunditat, format per una sèrie de línies de fortificació, algunes de les quals estaven molt reforçades.