L'IVAM s'endinsa en l'obra més desconeguda de Josep Renau, i el seu exili en Mèxic i Alemanya

L'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) ha inaugurat aquest dijous "Els exilis de Renau", una exposició que posa el focus en dos dels períodes històrics menys coneguts de la seua producció artística: els seus anys en l'exili, una vegada acabada la Guerra Civil Espanyola, primer a la Ciutat de Mèxic (1939-1958) i després, al Berlín comunista (1958-1982). Però a més, incorpora l'obra d'artistes coetanis que van marcar la seua trajectòria, com David Alfaro Siqueiros, Manuela Ballester, Alexander Zhitomirsky o Dieter Urbach, i molt de material documental, en molts casos, inèdit.

L'exposició mostra cartells, fotomuntatges, pel·lícules i murals que s'endinsen en l'art de Renau menys conegut. Un total de 200 obres, procedents la majoria del fons de la Fundació Josep Renau, depositats al museu al 1989. La mostra s'endinsa en l'art de Renau entés com a "eina de progrés, per a construir un món millor i transformar la societat". Així ho han explicat la directora de l'IVAM, Nuria Enguita, i els comissaris del projecte, Joan Ramón Escrivà i Josep Salvador.

Renau i Mèxic

L'exposició inicia el recorregut amb un apartat especial dedicat a la relació entre Josep Renau i el muralista revolucionari David Alfaro Siqueiros, que va incorporar Renau, comunista com ell, a l'equip internacional que va crear el mural Retrat de la burgesia, una de les fites del muralisme revolucionari mexicà.

Cartells de cinema, il·lustracions gràfiques per a revistes marxistes i sindicalistes de Renau, fotografies i unes pintures emblemàtiques de Siqueiros completen aquest primer bloc expositiu que dedica un espai també a l'artista Manuela Ballester, la dona de Renau, la col·laboració de la qual va ser "fonamental" en la creació de l'artista valencià.

Denúncia al procés de colonització cultural americà

El segon bloc de l'exposició mostra per primera vegada la sèrie completa de fotomuntatges The American Way of Life, en diàleg amb l'obra d'Alexander Zhitomirsky. En aquest apartat s'aborda el treball dels dos sobre les contradiccions de la denominada manera de vida americana i la seua denúncia a l'imperialisme i procés de colonització cultural americà. De manera complementària, es podrà visitar la mostra documental Renau i The American Way of Life, dedicada a l'exposició "Supermercat USA" que es va realitzar al 1959 a Barcelona.

Renau i Alemanya

Amb uns plantejaments estètics únics i la seua convicció de la importància de l'art en la revolució social, fa que Renau es trasllade a Alemanya, on desenvoluparà murals amb la convicció que són una eina de progrés, per a construir un món millor i transformar la societat.

El tercer bloc de l'exposició se centra en la irrupció de la nova arquitectura socialista alemanya i el seu vincle amb el muralisme al servei de l'adoctrinament polític, un fenomen històric en el qual destacaran nous projectes urbanístics com el de la ciutat d'Erfurt o el de Halle-Neustadtt, una ciutat modèlica construïda per als treballadors de la indústria química. Ací Renau va poder realitzar la seua obra més ambiciosa i monumental, i la mostra repassa el treball de les seues grans pintures murals.

L'exposició ocuparà la galeria 7 i la sala de la biblioteca i centre de documentació de l'IVAM fins al 9 de gener de 2022.