Directes
Ara en la televisió
ZOOM

L’AVL demana que no es faça un ús partidista de la llengua de cara a les pròximes eleccions

La presidenta de l’acadèmia insta els partits polítics a enfortir l’ús de la llengua i proposa augmentar el nombre de funcionaris capacitats en valencià

Imatge d'arxiu de la presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Verònica Cantó / À Punt NTC

La presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Verònica Cantó, ha fet una crida aquest dimecres a les formacions polítiques perquè presenten les propostes lingüístiques que consideren oportunes i ajuden a enfortir l’ús de la llengua. La presidenta ha demanat als partits, atesa la pròxima celebració de les eleccions autonòmiques i municipals, que no facen un ús electoralista del valencià. Segons Cantó, l'Acadèmia es va crear per a "sostraure del debat partidista un bé, la llengua, que és patrimoni de tots nosaltres i el tret més rellevant que ens identifica com a poble". 

Cantó ha recordat que "les institucions estan obligades a garantir els drets lingüístics de les persones". Això implica que "hem de poder viure amb naturalitat en valencià en l'àmbit de la sanitat, de l'escola, dels ajuntaments, de la Generalitat i de la resta d'administracions públiques".

La presidenta de l'AVL ha fet les declaracions durant l’obertura del curs acadèmic de l’ens normatiu del valencià i acompanyada de la resta d’acadèmics de la institució. "La millor manera per a garantir aquests drets és que les institucions públiques disposen de funcionaris capacitats lingüísticament", ha dit en la intervenció.

L’esmena als 40 anys de l’Estatut d’Autonomia, ha portat la presidenta a ressaltar que el valencià és un dels pilars bàsics de l’autogovern. “Al final, som allò que hem heretat dels nostres avantpassats i transmissors d'un llegat cultural i lingüístic valuosíssim per a les generacions futures", ha defensat.

La presidenta ha demanat als partits, en vista a la pròxima celebració de les eleccions autonòmiques i municipals, que no facen un ús electoralista del valencià. Segons Cantó, l'Acadèmia es va crear per a "sostraure del debat partidista un bé, la llengua, que és patrimoni de tots nosaltres i el tret més rellevant que ens identifica com a poble". 

Cantó ha mostrat l’agraïment i la seua confiança en la societat, i especialment en aquells que estimen el valencià. "Cada dia veiem que la societat respon, respecta la institució i ens reconeix”, ha remarcat.

La importància d'arribar a les noves generacions

En l’acte institucional, celebrat al saló d’actes del monestir de Sant Miquel dels Reis, els acadèmics també han volgut donar a conéixer el treball "constant i permanent, i moltes vegades, desgraciadament, desconegut" de la mateixa Acadèmia i els reptes que es posa per davant. "Hem d'assegurar-nos que sabem arribar a les noves generacions, que sabem animar-les. Ens hem d'acostar a ells perquè són els que ens asseguraran que el valencià té un futur", ha emfatitzat.

Homenatge als autors i escriptors en l'exili

De l’activitat de l’Acadèmia, la secretaria de la institució, Immaculada Cerdà, ha destacat els canvis en la seua junta de govern, l’adaptació del Diccionari normatiu valencià i el “gran acolliment” dels actes celebrats al voltant dels escriptors Joan Fuster i Carmelina Sánchez, i ha recordat que el 2023 homentjaran els autors i escriptors en l’exili. 

L’acte institucional ha donat pas a un espectacle de dansa Fuster. Diccionari per a cossos, de la companyia Hort-Art, a càrrec d'Àlex Guerra i Pere Bodí, que uneix el ball amb el pensament i el discurs de l’erudit valencià. 

València