L’alacantina Cristina de Middel presenta una “explosió fotogràfica” a l’IVAM per a denunciar la sobresaturació d’imatges

Una “explosió fotogràfica”, en què no hi ha ni fil conductor, ni temes, ni tampoc seqüències com a fil conductor, que convida l’espectador a reflexionar sobre la saturació d’imatges del món actual. És la proposta que presenta la fotògrafa alacantina Cristina de Middel, Premi Nacional de Fotografia del 2017, a l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM). Es tracta d’una exposició de més de 252 imatges entre les quals impera el desorde, tant temàtic com de grandària o de disposició sobre la paret, de manera que els espectadors que entren a la galeria 6 d’este espai es trobaran amb el que de Middel creu que es mostra “tot a l’hora”.

“L'única concessió que faig a la salut mental del públic és que les fotografies estan ordenades per colors. Tota la resta està dissenyat i pensat perquè no tinga cap connexió”, ha explicat la fotògrafa durant la presentació d’esta exposició, que podrà visitar-se fins al 12 d’octubre.

Sota el títol d’Apoteosi Now, l’artista vol “activar el sentit crític” de l'audiència i qüestionar la sobresaturació d'imatges actuals. “Ni tan sols hi ha penjada una foto en paral·lel a una altra per a generar eixa confusió”, ha relatat de Middel, que recentment va rebre el Premi Princesa d'Astúries com a presidenta de la prestigiosa Agència Magnum.

“Tenia moltes ganes de deixar de treballar contant històries, ja hi ha molta gent contant-me històries. De sobte, fins al xampú té un relat i una narrativa, tot és narrativa i has de controlar el relat. Estic un poc cansada del relat, necessite parar-me a pensar”, afegia durant l’acte de presentació de l’exposició.

“A diferència d'exposicions anteriors de l'artista, ací l'allau visual de Cristina de Middel no s'organitza en sèries, sinó que estan disposades com si es tractara d'una explosió fotogràfica o d'una cataracta”, ha explicat Blanca de la Torre, directora d’este museu referent de l’art modern a Europa.

El comissari de l’exposició, Iván de la Nuez, ha apuntat que “no és una exposició de fotografia, és una exposició d'imatges”, detallant que la "cataracta" d'imatges té el doble sentit de gran cabal d'imatges i també de malaltia ocular, “alguna cosa que ens ennuvola la vista”, puntualitzava.

Per a esta exposició la fotògrafa alacantina ha recuperat fotografies que s'havien quedat “òrfenes” de projectes, encàrrecs o viatges, com ella mateixa ha declarat. “M'agrada retornar-li a la fotografia una dimensió no utilitària”, destacava.

Muntatge amb caixes reutilitzades

El muntatge de l’exposició és quasi artesanal, allunyat de la solemnitat habitual d'una mostra, amb retícules sobre les quals estan muntades les fotos per a contraposar un poc d'orde enfront del caos d'imatges. L'escala que connecta els dos nivells de la sala s'ha transformat en una torre de cartó que remet a la Torre de Babel i a les arquitectures precàries del Sud Global, com el Brasil, on residix l'artista actualment.

Blanca de la Torre ha destacat esta dimensió sostenible, ja que el muntatge s'ha fet “íntegrament” amb caixes de cartó reutilitzades.