Inma Coll fa una aproximació a l'edatisme amb la seua exposició “Jo soc pintura”

L'artista valenciana Inma Coll fa una aproximació a l'edatisme amb la seua exposició “Jo soc pintura”. Trenta quadres encapsulen part de la seua dilatada trajectòria professional, que ara tornen al Centre d'Art d'Algemesí, L'ESART, 23 anys després d'haver fet la seua primera mostra. 

L'obra, 46 anys, va marcar una de les etapes més importants de la vida de l'artista. S'hi veu una jove artista que abraça Frida Kahlo. Totes dos amb mirades perdudes, però serenes. “En ella estic parlant d’un moment crucial de la nostra vida. Estàvem vivint una ruptura emocional molt gran”, explica. 

L'altre referent mira la paleta de Lucian Freud, l'artista capaç de plasmar allò que hi ha davall de la pell i que ja no està. Una unió amb l'art que defineix la seua trajectòria humana: “És una pintura que naix, no només del cor, sinó de l’estómac. És una classe de catarsi, d’aplicar el psicoanàlisi a la pintura”. 

Un efecte alliberador que busca i troba en la pràctica pictòrica. I que li permet alliberar els monstres que li impedeixen ser feliç. “D’alguna manera torna a l’origen d’aquell Goya que parla d’una raó que produeix monstres i que és el punt d’eixida de l’expressionisme”, assegura el comissari de l’exposició, Àlex Villar. 

"Jo soc pintura", "Jo soc dona" i "Jo soc dolor". Són tres idees transversals en este viatge pictòric on s'evidencia el dolor de la dona davant de la repressió a l'Iran o de la invasió d'Ucraïna.