Així han evolucionat els trets valencians al llarg de la història

Des de quan som valencians? Què ens identifica com a poble? Per a respondre a aquestes preguntes, l'historiador Vicent Baydal ha donat una ullada a la història valenciana com a regne i a l'evolució dels trets identitaris amb el pas dels segles.

Per a trobar els primers indicis com a poble, cal traslladar-se al 1238, l'any en què comença tot, amb el rei en Jaume I, que conquistà la taifa islàmica de València. Aleshores "no n'hi havia unes institucions i una lògica pròpies que fera que la gent del territori se sentira valenciana", ha argumentat Baydal.

En canvi, aquest sentiment identitari de pertinença sí que va sorgir amb la creació del regne de València, i els seus descendents, que protegiren el llegat. "Les Corts, la Generalitat i els furs de València han permés que això perdurara. La gent nova que va arribar va crear una identitat, independentment d'on vingueren", ha explicat l'historiador.

La guerra contra Castella, que durà quinze anys, i el fet que la població haguera de lluitar contra l'invasor, també va contribuir a crear aquest sentiment unitari de defensa col·lectiva.

Aquest projecte comú va desaparéixer amb Felip V, però "el 95% dels valencians eren valencianoparlants monolingües", ha assegurat Baydal, i la llengua va ser el catalitzador del ressorgir d'aquesta identitat valenciana. La llengua pròpia va servir com a base de la recuperació de la identitat valenciana al segle XIX amb la Renaixença. "Ni eren castellans ni l'Estat centralista els convenia, perquè, al remat, anava en la seua contra", ha afirmat l'expert.

La història ha creat altres llocs comuns entre la gent d'aquestes terres. Hui dia, tots aquests episodis es mantenen a través de les festes, com la celebració de Moros i Cristians. Actituds davant la vida, creences i afectes que esdevenen identitat valenciana en el dia a dia.