La Fúmiga exhaurix les 46.000 entrades dels seus concerts de comiat a València i Barcelona

El grup valencià La Fúmiga ha exhaurit les 46.000 entrades dels seus quatre concerts de comiat, que se celebraran a València i Barcelona en el 2026 amb la gira Tot s’acaba. La banda d’Alzira va anunciar a principis d’octubre el seu adeu definitiu dels escenaris després de més de deu anys de música, festa i germanor, i la resposta del públic ha sigut immediata.

En un missatge en les xarxes socials, els membres del grup han agraït el suport del públic: “Ens heu fet el millor regal de comiat. Un puto somni. Una absoluta bogeria. Un record per a tota la vida.” Afegien també: “Sabem que no estarem tots i totes. Anirem a buscar-vos, prop de casa vostra, i ens donarem l’última abraçada. Amb tot l’afecte que tenim, que és quasi infinit.”

Després d’esgotar les primeres dates, La Fúmiga va anunciar un segon concert al Sant Jordi Club de Barcelona i dos més al Roig Arena de València, previst per al 30 i el 31 d’octubre del 2026. A més, el concert inicialment programat per al 24 d’octubre es trasllada finalment al 31 d’octubre. Este divendres, la banda ha confirmat el sold out per a les quatre cites que prometen ser “especials i úniques, plenes de sorpreses i col·laboracions de grups amics que no es volen perdre un dia tan especial”.

Els concerts de comiat seran també un homenatge a la música popular valenciana, aquella que “naix als carrers, en les xarangues, passacarrers i societats musicals, vertebradores d’un teixit social, festiu i cultural incomparable”.

El vocalista de la formació, Àrtur Martínez, ha explicat que “pensar un final bonic per a un grup d’amics que ha tocat tota la vida junts era una cosa que ens feia moltíssima il·lusió”. Segons ha reconegut, part de la decisió d’acomiadar-se respon també al desig de preservar la unió del grup: “Teníem por que algun dia es poguera fer malbé la relació, i encara que no ha passat, de vegades no saps quan es trencarà el xiclet.”

Amb Tot s’acaba, La Fúmiga tancarà una etapa que ha marcat un abans i un després en la música en valencià, acomiadant-se “per la porta gran” amb la mateixa energia col·lectiva i esperit festiu amb què va començar.