“Fes-ho per mi, sigues feliç”: La Fúmiga s’acomiada del públic amb "Gràcies per tant"

La Fúmiga comença el seu camí per acomiadar-se del públic després d’anunciar fa dos setmanes que es retiren l'octubre del 2026 després de tretze anys de trajectòria. Este dijous, la banda d’Alzira ha publicat “Gràcies per tant”, tot un himne d’agraïment i estima on posen paraules i música “al vertigen dels comiats”. “Eres tu la meua sort. Gràcies per cuidar-me. Quan em mire en els teus ulls i ahí, ja em puc morir tranquil”, diu el senzill.

Esta balada pop carregada de llum, nostàlgia i gratitud parla de l’inevitable moment d’acabar una història d’amor com la que La Fúmiga reconeix que ha viscut amb el seu públic. “‘Gràcies per tant’ és un adeu unilateral, una decisió difícil, però conscient, que fuig del dramatisme i es convertix en un exercici d’honestedat i de gratitud a totes les persones que han sigut part del camí. El tema transmet l’angoixa dels finals, la por a l’oblit i, alhora, la certesa que queden les cançons com a llegat compartit”, manifesta la banda en un comunicat.

La publicació de la cançó arriba una setmana després que La Fúmiga exhaurira en menys d’una hora les 23.000 entrades per als primers concerts de comiat anunciats al Sant Jordi Club de Barcelona i al Roig Arena de València. Davant d'este èxit, van afegir dos noves dates que també es van esgotar amb la mateixa rapidesa. En total, 46.000 entrades per a quatre nits històriques: el 16 i 17 d’octubre de 2026 a Barcelona i el 30 i 31 d’octubre de 2026 a València.

El comiat, afegix el comunicat, serà la culminació d’una trajectòria que va començar el 2012 a Alzira, “quan un grup d’amics va transformar l’esperit de les xarangues valencianes en un projecte musical col·lectiu”. “Amb una carrera de tretze anys, La Fúmiga ha sigut sinònim de festa, reivindicació i comunitat, i s'ha convertit en una de les bandes més influents del panorama musical valencià contemporani”, asseguren.

Ara, amb “Gràcies per tant”, apunten que el senzill no és només una cançó de comiat, sinó un testament musical i vital. Tot per a recordar, diuen, que fins i tot els finals poden ser bonics quan estan fets des de l’amor i la més pura de les veritats: “I a la volta tanta por que tu no entengues el final i que faces el possible per no trobar-me a faltar. Fes-ho per mi. Sigues feliç. Gràcies per tant”.