El Consell de Ministres declara la jota manifestació representativa del patrimoni cultural immaterial

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts la declaració de la jota manifestació representativa del patrimoni cultural immaterial, coordinada pel Ministeri de Cultura amb participació de totes les comunitats autònomes.

Aquesta consideració contribuirà decisivament a salvaguardar-la com a gènere tradicional. De fet, el reial decret aprovat pel Govern d'Espanya suposa el pas definitiu de protecció, després que el Ministeri de Cultura i Esport, a través de la Direcció General de Patrimoni Cultural i Belles Arts, va iniciar el procediment el passat 10 d'abril, cosa que ja va implicar un reconeixement i salvaguarda d'aquest gènere.

Entesa com a representació escènica, la jota es canta i es balla acompanyant-se de castanyoles i els intèrprets solen anar abillats amb vestits regionals. Aquesta dansa i cant tradicional estés per gran part d'Espanya varia segons la regió, ja que hi ha una jota pràcticament per cada regió històrica.

Per això una de les raons que dona el Ministeri de Cultura en una nota de premsa, per a justificar la declaració de la jota com a manifestació representativa del patrimoni cultural immaterial, és ser el més estés, divers, dinamitzat i reinterpretat de tots els gèneres tradicionals que componen el variat mapa sonor i musical d'Espanya.

Afirmen que la jota fa referència a un gènere tradicional molt popular de música, cant i ball desenvolupat fins al moment actual, amb un patró general en la base i una sèrie de particularitats i especificitats que en fan una manifestació diversa, recreada i reinterpretada de manera constant i dinàmica per les comunitats portadores.

Dins dels valors culturals que aporta la jota com a gènere tradicional destaca la interiorització pels individus i les comunitats, formant part de les expressions populars pràcticament en tot el territori espanyol i convertint-se en un potent element de cohesió social i identificació dels seus senyals d'identitat, afig el comunicat. 

A València antigament es ballava la jota en la cerimònia dels enterraments. Les varietats de jota d'Aragó, La Rioja i Navarra estan emparentades entre si i formen les anomenades jotes de l'Ebre, que són de les més característiques d'aquest gènere. Se celebren concursos i certàmens de jotes de l'Ebre per tot el territori espanyol. També es ballava —i es balla— a Catalunya, especialment a la zona de les Terres de l'Ebre i al Camp de Tarragona. A més, a les Filipines els religiosos espanyols van transmetre la jota als tagals, que la interpreten en rondalles i acompanyada d'instruments autòctons.