Les cinquanta obres fonamentals de l'IVAM en un llibre

Veu la llum una nova publicació editada per l'IVAM amb motiu del seu trenta aniversari: 50 Obres Mestres de la Col·lecció de l'IVAM 1900-1950, que recorre les primeres quatre dècades del segle XX a través de moviments com el constructivisme, el dadaisme, l'abstracció analítica o el futurisme, posant de manifest que la col·lecció d'l'IVAM ha sigut el referent i l'autèntic protagonista en aquests trenta anys d'història.

En aquesta selecció no podien faltar els nuclis vertebradors de la col·lecció de l'IVAM, com són els conjunts d'obres tant d'Ignacio Pinazo com de Julio González representats al catàleg a través de Vespre a l'escullera III (c. 1899-1900) i Dona davant l'espill (1936-1937).

A partir d'aquestes bases centrals, la selecció d'obres mestres inclou aportacions vinculades al moviment futurista com La taverna fantàstica (1919) d'Iliazd o Les paraules en llibertat futuristes (1919) del mateix Marinetti, així com els llenguatges trencadors de l'abstracció analítica amb artistes tan importants com Francis Picabia, Sophie Taeuber-Arp, Joaquín Torres-García, Paul Klee, Alexander Calder o Marcel Duchamp.

La visió constructivista de la col·lecció de l'IVAM està present en una selecció d'obres de László Péri, Naum Gabo, El Lissitzky o Aleksandr Ródtxenko. Altres peces excel·lents que inclou la publicació són obres de Kurt Schwitters o Raoul Hausmann en l'àmbit dadaista, o de la crítica social en el període de la República de Weimar amb les aquarel·les de George Grosz i els fotomuntatges de John Heartfield. Igualment en aquesta línia, trobem a Espanya les importants aportacions de Josep Renau amb el seu famós cartell El comissari, nervi del nostre exèrcit popular (1936).

També destaquen en el repertori obres especialment creades en paper, collage i fotografies que al llarg d'algunes dècades han furgat en dominis de l'inconscient, en el terreny de l'oníric i de la fantasia, com Man Ray, Joan Miró, Claude Cahun o Jean Arp.

Rocío Robles Tardío s'ha encarregat de l'elaboració dels textos del manual. El llibre permet repensar els llenguatges plàstics, les noves materialitats, materials no canònics com el metacrilat. Segons l'autora, el llibre excedeix les funcions de museu i facilita al lector fer diverses lectures, ja que, originàriament, s'ha pensat per a fer una petita gran introducció a l'art del segle XX.