Cellers, fumerals i fàbriques de rajola: el patrimoni industrial de València es transforma

Depòsits d'aigua, cellers, escorxadors o fàbriques de rajola formen part d'un ric patrimoni industrial concentrat a la ciutat de València. La morfologia urbana està habitada per naus dotades d'un nou ús o, per contra, en complet estat d'abandó. Conformen un paisatge urbà que només té sentit lligat a la cultura del treball. 

Adrià Besó, professor d'Història de l'Art a la Universitat de València, ha explicat que el barri del Cabanyal aglutina totes les tipologies possibles d'un incomptable patrimoni industrial. "Les ciutats conserven la seua història, i conservar aquests testimonis de la industrialització és molt important perquè és una etapa passada", ha assegurat Besó.

Al llarg de la ciutat es troben estacions de tren antigues, fumerals d'indústries de fusta, cellers per a emmagatzemar els vins de Requena o molins de farina que parlen del pes de la producció agrícola valenciana aliada amb la manufactura.

Gracia López Patiño, professora d'Arquitectura Tècnica a la Universitat Politècnica de València, ha assenyalat la reutilització de molts d'aquests espais i la importància de donar a cadascun una nova vida útil. Com a exemple, ha parlat d'antics escorxadors transformats en centres de salut, de tallers de maquinària que ara són garatges, de naus habilitades com a discoteques o de fàbriques que, en lloc de rajola, difonen art.