"Benvolgut Mario…": Alacant mostra les dedicatòries d’un Benedetti a l’exili

El Centre d'Estudis Literaris Iberoamericans de la Universitat d'Alacant ha organitzat una exposició en línia sobre les dedicatòries més significatives que li feren al poeta uruguaià, Mario Benedetti, que ell va recopilar durant l'exili a Madrid. La mostra, titulada "Benvolgut Mario... Dedicatòries a la biblioteca madrilenya de Mario Benedetti", forma part del programa de celebració del centenari del naixement de l'autor de La Tregua, dissenyat per la Universitat d'Alacant (UA).

Mario Benedetti (1920-2009) va viure part de l'exili a Madrid. L'any 2006 va donar la seua biblioteca personal madrilenya a la UA, amb la qual mantenia una estreta relació. La biblioteca està dividida en tres seccions: literatura, revista i un apartat denominat general (antropologia, cinema, sociologia i econòmica, entre altres àmbits del saber). Aquesta col·lecció reflecteix l'atenció permanent que mantenia l'autor sobre la literatura i la societat.

La mostra exposa una selecció de més d'un centenar de dedicatòries de les més de mil manuscrites que hi ha a la biblioteca que Benedetti va recopilar durant els llargs anys d'exili a Espanya, integrada per més de 6.000 volums i que el CeMaB alberga des de 2006 a les seues instal·lacions, al campus de Sant Vicent del Raspeig de la UA.

Algunes d'aqueixes dedicatòries les van signar figures tan universals com Rafael Alberti, qui va dibuixar la portada del recopilatori de poemes Con Nicaragua i li va escriure "Al gran i valent escriptor Mario Benedetti, amb una gran abraçada", el 1985. També José Luis Sampedro, que, en La vieja sirena, li va dedicar: "Amb una gran abraçada triomfalment tercermundista del seu amic".

Entre les dedicatòries també n'apareixen d'autors que, com Benedetti, formen part del corrent líric iberoamericà de la dècada de 1950 anomenat Poètica col·loquial o Conversacional, conformat per un grup d'escriptors que l'uruguaià va denominar poetes comunicants. Entre ells trobem l'argentí Juan Gelman, el mexicà José Emilio Pacheco, els xilens Nicanor Parra i Gonzalo Rojas, el salvadorenc Roque Dalton, l'equatorià Jorge Enrique Adoum, el nicaragüenc Ernesto Cardenal, l'uruguaià Carlos María Gutiérrez i els cubans Eliseo Diego i Roberto Fernández Retamar. En aquestes dedicatòries s'observa la relació d'amistat profunda d'un grup cohesionat des del punt de vista anímic, ideològic i poètic.

Entre els autors espanyols, Luis Goytisolo, Manuel Vázquez Montalbán, Luis García Montero, Juan Cruz, Rosa Montero, Maruja Torres, Manuel Vicent, Francisca Aguirre, Ángel González, Manuel Alvar, José Manuel Caballero Bonald, Enrique Cerdán Tato, Juan Luis Cebrián, José María Guelbenzu, Benjamín Prado o Soledad Puértolas, entre d'altres, deixen també la seua petjada en aquesta prolífica biblioteca.

I fora del món de les lletres, altres personatges públics com ara l'entrenador Jorge Valdano, l'actor Paco Rabal o l'humorista Miguel Gila, també hi han deixat les seues aportacions.