Un jutjat obri diligències d'infracció penal per la paralització de la variant sud de Pedralba

El jutjat d'instrucció número 11 de València ha obert diligències prèvies per a investigar una possible infracció penal arran de la querella de l'Ajuntament de Pedralba pel "bloqueig continuat" en la construcció de la variant sud. 

Les diligències tenen per objecte aclarir les circumstàncies que es denuncien i les persones presumptament responsables.

Des de l'Ajuntament de Pedralba, que governa el PP, es recorda que la resolució judicial es deriva de la denúncia del consistori el passat 2 de juliol per un presumpte delicte de prevaricació contra la secretària autonòmica d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Paula Tuzón, i el president de la Diputació de València, Toni Gaspar, acusats de "paralitzar de manera continuada" la construcció de la infraestructura, una via clau per a descongestionar el trànsit que ara travessa el municipi.

L'obra es va frenar el 2016 i va ser paralitzada de nou, al setembre de 2020, de manera cautelar per la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient després del recurs d'alçada d'una plataforma ecologista. Segons informa la Conselleria de Transició Ecològica, el recurs es va resoldre en novembre de 2020 i la declaració d'impacte ambiental està vigent. En aquest sentit, el departament de Mirella Mollà considera que és competència de la Diputació de València el desenvolupament del projecte i insisteix en la absoluta confiança en la seua tramitació.

La querella considera injustificat el "bloqueig continuat" a la variant sud de Pedralba, ja que entén que "el projecte compleix tots els paràmetres legals, inclosa una declaració d'urgent ocupació (DUO) decretada pel Consell el 2016 i una declaració d'impacte ambiental de la Conselleria de Medi Ambient, la vigència de la qual s'ha prorrogat fins a l'octubre de 2022".

L'alcaldessa de Pedralba, la popular Sandra Turégano, assegura que ha hagut de recórrer a la via judicial per "l'incompliment reiterat de la legislació i dels acords adoptats per a la construcció de la carretera", que atribueix a "motius polítics".