El Marroc, el rival inesperat

La selecció espanyola de futbol juga dimarts els huitens de final del Mundial de Qatar. Un partit que arriba després de la derrota del combinat davant la selecció del Japó, que va fer que finalitzaren en el seu grup en la segona posició i que els tocara anar per la part del quadre per la qual no estava previst.

De la mateixa manera, tampoc estava previst que el seu rival, el Marroc, es classificara per a huitens de final. De fet, no estava entre els favorits del seu grup, amb el Canadà, Croàcia i Bèlgica, però de manera sorprenent, va finalitzar en la primera posició. Precisament, aquest fet és el que fa que el partit siga tot un repte per a Espanya.

El Marroc no només és Hakimi i Ziyech

Aquesta és la segona vegada que el Marroc arriba a uns huitens de final d'un Mundial en sis participacions.

No és casualitat. L'equip està farcit de jugadors amb qualitat. La gran estrela és el lateral dret Achraf Hakimi, jugador del PSG, però també Hakim Ziyech, exjugador de l'Ajax i actualment al Chelsea.

Però el Marroc té molts altres jugadors en totes les posicions que funcionen a la perfecció i que participen en lligues importants. La prova està en la porteria amb el porter del Sevilla Bono, però també en la davantera amb En-Nesiry, que va fer un dels gols en la victòria contra el Canadà.

En el conjunt, també destaca Ez Abde, format en les categories inferiors de l'Hèrcules i l'Elx i que només ha jugat 25 minuts en els tres partits del Mundial.

Regragui, un canvi i un millor rigor tàctic

El comandant de la nau del Marroc és Walid Regragui. El tècnic va començar en el càrrec a l'agost i només ha dirigit sis partits: tres amistosos i els tres de la fase de grups.

No obstant això, ja li ha servit per a consolidar un estil de joc evolucionat i diferent del de les típiques seleccions africanes.

L'entrenador ha instaurat el 4-3-3 com a esquema de joc preferit, però sobretot ha fet que l'equip jugue com un conjunt cohesionat amb orde i rigor tàctic. No es desfà: tots ataquen i tots defenen. També la velocitat és clau, aprofitant les internades per banda dels laterals i l'efectivitat d'uns davanters que, de segur, posaran en problemes la defensa de la selecció espanyola.