L'Hèrcules es fa l'amo de la Segona B i el Castelló cau en zona de descens

L'Hèrcules ja té 12 punts. Quatre victòries en quatre partits fan de l'equip un líder sòlid en el grup tercer de la Segona Divisió B. La victòria per 0-1 al camp de l'Ebre, al barri saragossà de La Almozara, dona força als alacantis, encara que haja sigut davant del cuer. No és fàcil jugar al camp de l'Ebre, d'espais reduïts i amb gespa sintètica, i l'Hèrcules ho va tindre molt clar. Recepta: eficàcia i evitar esglais. D'aquests en va tindre més d'un, però sense conseqüències. El gol de Chechu Flores en la primera part va valdre i els de Lluís Planagumà toquen el cel de la classificació. El pròxim partit al Rico Pérez serà amb el Terol, un dels equips febles del grup, i les previsions són bones. En tot cas, ni amb la sorpresa d'una derrota en casa, l'Hèrcules perdria el lideratge perquè els seus perseguidors, Lleida i Olot, ja estan a quatre punts.

El Castelló es deixa empatar en un partit que tenia guanyat

La situació és molt diferent per al Castelló. En acabar aquesta jornada, és el número dèsset, amb només 3 punts. Això significa que està en llocs de descens. Aquesta posició hauria canviat completament si l'atzar, la mala sort i possiblement una relaxació excessiva dels blanc-i-negres no s'hagueren conjurat per a evitar el que era una victòria cantada al camp de Sant Adrià de Besòs, feu de l'Espanyol B.

Després d'haver fet un 0-2 a favor, el Castelló ha perdut l'avantatge amb un partit empatat pels locals en el minut de descompte. Els periquitos no s'ho creien i els castellonencs no s'ho podien explicar. D'aconseguir tres valuosos punts a emportar-se'n només un, hi ha, a aquestes altures de la Lliga, una gran diferència: ocupar zona temperada de la classificació o lloc de descens. És cert que s'han disputat només quatre partits de competició, i pujades i baixades són molt variables. Però estar al pou del descens mai no és plat de gust.

L'Ontinyent guanya a El Clariano i continua fent camí

L'Ontinyent, per la seua banda, continua fent camí. Ha guanyat a l'Ejea per 1-0, amb un gol de Calahorro en la segona part, quan l'afició d'El Clariano començava a impacientar-se. Els aragonesos havien tancat files i obrir la llanda de la porteria no semblava fàcil. Però a la fi, els de la Vall d'Albaida han recorregut a l'ofici i han guanyat el partit. Tres punts que els col·loquen sextos en la classificació.

El derbi del cap i casal, no apte per a cardíacs

Un lloc per davall, seté, es troba el València-Mestallà, que aquesta jornada ha guanyat per 0-1 l'Atlètic Llevant en el derbi del cap i casal: en un partit que no hauria tingut més història, si no fora perquè, quan el públic ja començava a anar-se'n del Ciutat de València sense esperar el xiulit final de l'àrbitre, Uros Racic posava el 0-1 en transformar un penal. Per a desgràcia dels granotes, dos minuts després i en temps de descompte, Juan Delgado, n'errava un altre a favor del Llevant. Final de pel·lícula amb els colors blanc i negre en aquesta ocasió.

El Vila-real B guanya amb bon toc de baló

El Vila-real B va guanyar també per 2-0 a l'Alcoià. Els groguets feren un partit en què el seu respecte al baló, amb tocs d'elegància i jugades de precisió permeten augurar un bon futur a aquest equip. L'Alcoià només va plantar cara durant els primers trenta minuts de la primera part abans de ser superat en tots els sentits pel Vila-real. I això no vol dir que els alcoians no tingueren oportunitats en jugades aïllades. Va haver-n'hi. Però el futbol el van posar els de casa.