L'afició de l'Hèrcules demana l'eixida d'Enrique Ortiz del club

El 2011 l'Hèrcules militava en la Primera Divisió. A penes onze anys després l'equip alacantí ja ha confirmat que la temporada que ve tornarà a jugar en la Segona RFEF, la quarta categoria del futbol estatal i la més baixa en la quasi centenària història del club, després de caure en les semifinals del play-off d'ascens. En aquest període de temps ha passat de ser el primer de la província al sisé. L'Elx, que actualment està en Primera, i l'Alcoià, l'Intercity, la Nucia i l'Eldenc, que jugaran en Primera RFEF, estan per damunt de l'Hèrcules ara mateix.

Aquesta situació ha portat l'afició a dir prou i manifestar-se en contra de l'actual propietari del club, Enrique Ortiz. Unes 600 persones, segons fonts policials i vora un miler per a l'organització, s'han manifestat a Alacant, convocats per diversos col·lectius d'aficionats, com Associació Herculans o Unitat Herculana, i ha comptat amb el suport de nombroses penyes de l'equip.

Els manifestants han llegit un manifest sota el lema “Un altre Hèrcules és possible”, en què s'han referit als continus “desastres esportius i maltractament a l'afició”, i on s'ha assegurat que l'empresari no és indestructible i que hi ha alternativa a la seua gestió. També han reclamat la mediació de l'Ajuntament d'Alacant perquè l'any del centenari del club supose el del final de l'era Ortiz.

L'Hèrcules, una setmana després del seu fracàs esportiu en la fase d'ascens a Primera RFEF, continua paralitzat pel que fa a la planificació esportiva per a la pròxima temporada, més enllà de l'anunci del mateix entrenador, Sergio Mora, que no seguirà en l'entitat.

El director esportiu, Carmelo del Pozo, el contracte del qual expira al juny, i els seus ajudants continuen treballant en el club a l'espera que hi haja una decisió sobre el seu futur per part del propietari. L'Hèrcules, que ni tan sols ha confirmat l'eixida del seu entrenador, tampoc s'ha pronunciat de manera oficial sobre el futur dels seus jugadors, encara que la gran majoria tenien contractes d'una sola temporada i la seua continuïtat quedava vinculada al possible ascens.