Oportunitat perduda en l'Eurolliga

L’examen era complicat. Rescabalar-se de la imatge oferida en la semifinal de Copa davant del Reial Madrid. Una oportunitat doble, perquè a més, València Basket podia distanciar-se en dos victòries dels seus perseguidors immediats en l’Eurolliga. El rival, un històric d’Europa, el Maccabi de Tel-Aviv. Prompte els israelians van deixar les coses clares, amb un parcial d’inici de 0-8, que Abalde trencava per a anotar els primers punts taronja als 3 minuts de joc. Però uns entonats San Emeterio, N’Dour i Labeyrie impulsaren l’equip per a donar un lleuger avantatge al València Basket a la fi del primer quart, que arribaria als 5 punts al descans (38-33). 

Guillem per Guillem

Sense Van Rossom ni Guillem Vives, l’entrenador Jaume Ponsarnau va fer debutar un altre Guillem, Ferrando, natural de Benifairó de la Valldigna i de només 18 anys, un jove nascut i fet a casa. 4 minuts va estar sobre la pista de la Fonteta i va aportar sobretot en defensa. Absents dos dels bases titulars, Abalde assumia per moments la direcció del joc. Després del descans van arribar els millors minuts de València Basket. Un triple de Dubljevic (19 punts) atorgava la màxima diferència, 48-35. Però sempre que el València aconseguia una mínima distància, ahí estaven Wilbekin i Dorsey per a impedir-ho. 10 triples encistellaren entre els dos. 

Final ajustat

L’últim quart començava amb avantatge per al València Basket (61-58). Labeyrie i Dubljevic sostenien els taronja, mentre que el Maccabi deixava el seu joc en la inspiració de Dorsey. El base nord-americà desfeia qualsevol opció final per als jugadors de Ponsarnau anotant 14 punts en l’últim parcial. El València queia amb 82-85, però amb molta dignitat. Es mantenen setens, però quatre equips venen per darrere a només una victòria. Ens esperen 9 jornades finals apassionants en la màxima competició continental per a saber si València Basket estarà en el Top 8, el que també li garantiria un lloc en la pròxima Eurolliga.