Hortensia i Antonio mengen a Xirivella i es giten a València cada dia, sense necessitat d'eixir de casa

Amb caràcter general, la separació entre Xirivella i València és clara: el riu Túria. No és el Rin, però es veu bé. No obstant això, hi ha algunes zones que han quedat enmig i, per caramboles de l'urbanisme, estan repartides a cavall entre les dues poblacions. És el cas del barri de la Llum.

Aquest barri va nàixer a finals dels cinquanta, aprofitant un espai sense urbanitzar a la rodalia entre ambdues poblacions. Una humil séquia servia de frontera per a distingir els horts valencians dels xirivellers. L'ampliació del vell camí de Madrid com a avinguda de Castella, l'actual avinguda del Cid, va suposar el tret d'eixida per a la posada en marxa del barri de la Llum i els dos municipis van començar a promocionar edificacions a la seua vora, fins que es van trobar. Per a no perdre ni un metre quadrat, en un lloc tan ben comunicat amb la que es preveia que anava a ser la nova artèria d'entrada al cap i casal, van decidir soterrar la séquia i construir la casa d'Hortensia i Antonio justament damunt.

En aquest indret, el carrer d'Alessandro Volta de València, que homenatja el físic italià del segle XVIII, desenvolupador de la pila elèctrica, es transforma sense necessitat de cap tipus de bateria, modula de manera harmoniosa, en el carrer de Joan Baptista Comes de Xirivella, que les seues autoritats van dedicar al mestre de capella i compositor barroc valencià. Per això Hortensia i Antonio no tenen cap problema si es deixen les creïlles al foc quan se'n van a València: sense desafiar els principis físics de l'espai-temps, tornen a Xirivella en menys del que costa cantar un al·leluia.

Aquesta parella ha superat els conceptes de ciutat dormitori i ciutat menjador: prefereixen tindre directament el dormitori en una ciutat i el menjador en una altra, sense eixir de casa. Però cap explicació pot resultar més il·luminadora que la que ells mateixos han donat a l'equip de Bona vesprada.