‘Zoom’ analitza l'escàndol de l'espionatge Pegasus

El govern espanyol denúncia que han espiat el telèfon mòbil del president i la ministra de Defensa amb el programa Pegasus. Segons els informes, Pegasus va extraure 2,6 gigues d'informació del telèfon de Pedro Sánchez i 130 megues del de Margarita Robles. Què podien incloure totes aquestes dades? A què han pogut tindre accés?Zoom, l'espai de reportatges d'investigació d'À Punt, analitzarà en profunditat aquest escandalós acte d'espionatge comés el 2019, que hauria afectat 200 terminals espanyols. Dilluns que ve, 9 de maig, en À Punt.

No sols membres del govern haurien patit espionatge per aquest spyware desenvolupat per la firma cibernètica israeliana NSO. Prop de 60 representants del nacionalisme català i basc, amics i familiars, també van ser espiats entre 2017 i 2020.

L'espai capitanejat per Bérnar Giménez repassarà l'última hora dels casos denunciats i es preguntarà sobre la possibilitat d'espiar els ciutadans a través dels seus mòbils. Segons els experts, no fa falta ser polític, periodista o activista perquè la nostra privacitat estiga més exposada del que pensem. Si han aconseguit espiar el president de l'executiu, qui diu que no ens puguen espiar a qualsevol de nosaltres?

Per a ser realment conscients de la informació que oferim i l'ús que en fan les empreses, hauríem de llegir la política de privacitat, termes i condicions legals abans d'acceptar-los, però… ho fem? Segons l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), majoritàriament no. El 88% dels usuaris ho signa sense haver-ho llegit abans.

Ens fixarem en les molles de pa digital que cada dia deixem, sense ser massa conscients d'això. Podríem pensar que la nostra informació no té valor perquè no som "ningú", però les empreses de màrqueting digital paguen, i bastant, per a tindre les nostres dades i oferir-nos els productes que més agraden. Encara que no sols es poden utilitzar per a generar publicitat personalitzada, sinó també per a estafar-nos.

En Zoom, veurem tres casos d'estafa. En un, els ciberdelinqüents van suplantar la identitat de la víctima. En un altre cas, el perjudicat va rebre un missatge, presumptament del seu banc i quan va clicar l'enllaç, li van robar part dels seus diners. I un tercer més, en el qual es van segrestar tots els arxius d'una universitat i van demanar un rescat.