<![CDATA[À Punt - Investigació dana]]> 10 <![CDATA[À Punt - Investigació dana]]> <![CDATA[L'operadora del sistema d'alertes SAIH de la CHX: "La delegació del govern va telefonar set o huit vegades; Emergències, cap"]]> Ni per les dades automàtiques de pluviometria ni per la crescuda dels cabals dels barrancs. El Centre de Coordinació d'Emergències no va contactar en cap moment del 29-O amb el Sistema Automàtic d'Informació Hidrològica (SAIH) de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), que oferia estes dades. Tampoc ho va fer el Consorci de Bombers de València, a diferència de la delegació del govern espanyol, que "va telefonar sis o set vegades" a través de la tècnica de Protecció Civil Isabel Burgués, per a demanar informació sobre registres actualitzats de pluges i la presa de Buseo.

Així ho ha declarat l'operadora de Sistemes i Documentalista del sistema SAIH de la Confederació, Carmen González Galán, que ha reproduït en el jutjat de la dana la versió que ja va donar en maig del 2025 a la comissió d'investigació del Senat. Esta és la tècnica que va enviar el correu de les 18:43 hores que informava d'una crescuda enorme al barranc de Poio. Va estar al lloc de treball des de les 9 del matí del 29-O fins a les tres de la matinada, però no va anar al Cecopi. Aquella jornada l'acompanyaven un hidròleg i un enginyer de comunicacions del CHX.

González, amb 37 anys d'experiència, ha assegurat que el dia de la dana va complir estrictament amb el protocol i les normes del treball de la sala del SAIH, que consistix a proporcionar dades a altres persones i entitats, validar-les i analitzar-les. Ha precisat que el seu departament trasllada dades, que són accessibles per a tots els organismes d'emergències, però no comunica informació de risc, ja que esta tasca li correspon a Emergències. Més encara, ha recordat que la normativa vigent des del 2015 a la CHX indica que no han de telefonar, perquè és Emergències qui centralitza la informació.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El jutjat de la dana posa a disposició de Mazón les resolucions i diligències ordenades en la causa]]> El jutjat de Catarroja que investiga la gestió de la dana ha emés una providència este divendres en la qual posa a la disposició de la representació de l'expresident de la Generalitat Carlos Mazón les resolucions i diligències ordenades en el marc de la referida causa. Segons consta en la providència, feta pública pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), l'oferiment es fa després de fer-se oficial la personació de l'expresident en la causa, tal com va acordar recentment l'Audiència Provincial.

Les resolucions i diligències fetes abans de personar-s'hi es troben a la seua disposició en l'oficina judicial, mentre que les assenyalades i pendents "podrà trobar-les en les resolucions dictades en el present procediment", assenyala la lletrada del jutjat en l'escrit.

La providència arriba el mateix dia que s'ha fet públic que la defensa de l'expresident de la Generalitat Carlos Mazón ha demanat al jutjat de Catarroja, que investiga la gestió de la dana, l'accés íntegre a les diligències obertes per les inundacions que el 29 d'octubre del 2024 van deixar 230 víctimes mortals a la província, amb inclusió de "totes les seues peces, annexos, documents, informes, oficis, escrits, resolucions, atestats, gravacions, suports audiovisuals, arxius digitals i la resta de documentació o informació que hi haja en la causa".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Consell amplia les ajudes per la dana per a famílies d'acollida, monoparentals, nombroses i vulnerables per a no deixar fora beneficiaris]]> El Consell ha ampliat les ajudes a famílies afectades per la dana, després de constatar que la xifra de beneficiaris potencials supera les previsions inicials de la Generalitat. A través de dos nous decrets ha elevat el pressupost en 1,52 milions, a fi d'atendre totes les sol·licituds de les famílies que compleixen els requisits establits en les bases reguladores dels decrets 145/2025 i 146/2025 de 14 d'octubre, en què es desglossaven les ajudes.

Estes suposen la concessió de 1.000 euros per a famílies nombroses i monoparentals; 2.000 per a vulnerables amb fills menors amb necessitats especials a càrrec seu i fins a 6.000 per a famílies d'acollida. Esta quantitat màxima es destina quan s'atenguen quatre o més menors. Les unitats familiars amb tres poden rebre 5.000 euros, 4.000 que atenguen dos i 3.000 si només tenen un xiquet en acolliment.

La primera partida s'eleva en prop d'1,3 milions i la segona, restringida a famílies d'acollida, a 235.000 euros, segons els nous decrets aprovats.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Víctimes de la dana afirmen que la personació de Mazón els “esgarra”, però els dona “més força per a exigir la veritat”]]> L'Associació de Víctimes de la Dana 29 d'Octubre del 2024, l'Associació Víctimes Mortals Dana 29-O i l'Associació de Víctimes i Damnificats per la Dana de València han assenyalat este dijous que l'acceptació de la personació de l'expresident de la Generalitat Carlos Mazón en la causa els “esgarra”, però els dona “més força” per a “continuar i exigir conéixer la veritat”. “Només busca torpedejar el procés”, han lamentat.

Així s'han manifestat les representants de les tres associacions, Rosa Álvarez, Mariló Gradolí i Elisabeth González, després de la presentació de la xarxa estatal de suport No Oblidar la Dana, respecte a la decisió de l'Audiència de València d'acceptar la personació de Mazón en la causa que investiga la gestió de la Dana. 

La presidenta de l'Associació Víctimes Mortals Dana 29-O, Rosa Álvarez, ha afirmat que Mazón “no ha dit ni una sola veritat, i per això no volia estar com a testimoni”. Així mateix, ha criticat que encara no saben en qualitat de què es personarà “perquè no estarà ni com a testimoni realment ni com a imputat”. En este sentit, s'ha referit a la causa pel crim de Guillem Agulló fa 33 anys. “La instrucció va ser perfecta pel jutjat de Sogorb, però quan va passar a l'Audiència Provincial de Castelló, tot va quedar pràcticament en res. I no permetrem que 33 anys després ací passe el mateix”, ha sentenciat. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un alt càrrec del CHX situa Mazón "perdut com un extraterrestre" al Cecopi i diu que quan va aplegar era qui donava les ordes]]> Falta de prevenció, una reunió convocada massa tard, debats eterns i falta de decisió. Així ha recordat l'experiència al Cecopi Ignacio Valero Garcé, el cap d'àrea del Servei del Sistema Automàtic d'Informació Hidrològica (SAIH) de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), que va estar connectat de manera telemàtica.

En declaracions al jutjat que investiga la gestió de la dana, Valero s'ha confessat "al·lucinat" per algunes de les situacions que va presenciar. Entre elles el fet d'haver d'explicar a l'expresident Carlos Mazón de zero tot el que s'havia fet en les dos hores prèvies, com si fora "un déjà-vu", quan va aplegar a les 20:38 hores. Segons ha afirmat, "anava perdut, com si posen un extraterrestre allà". En aquell moment s'estava pendent d'enviar el segon missatge d'ES-Alert.

La reunió no va ser "tècnica ni ordenada" segons Valero, que creu que el pecat original del 29-O està en la falta de prevenció. "No pots fer una reunió sobre el fi del món quan ja és estàs en la fi del món", ha afirmat este alt càrrec de la CHX, que creu que el Cecopi s'havia d'haver convocat 12 o 24 hores abans.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La jutgessa de la dana suspén la testifical de Mazón i admet la incorporació a la causa]]> Primera conseqüència de la decisió de l'Audiència Provincial de València sobre la personació de l'expresident Carlos Mazón en la causa de la dana. La magistrada instructora ha acordat suspendre la declaració testifical de l'ex cap del Consell i admet la seua incorporació a la causa com a part, segons informa el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

La magistrada Nuria Ruiz l'havia citat com a testimoni en una resolució del 24 de març, amb obligació de dir la veritat, i li havia oferit entregar voluntàriament les converses telefòniques d'aquella jornada. La citació l'havia demanada després que el TSJCV rebutjara investigar Mazón a partir de l'exposició de motius de la magistrada.

La instructora justifica ara la suspensió de la testifical a la vista de la resolució del tribunal de la secció segona de l'Audiència, que dona la raó a la defensa de Mazón, contra el criteri de la magistrada, i avala la personació de l'excap del Consell a l'empara dels articles 118 i 118 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Audiència avala que Mazón es persone en la causa penal sobre la dana contra el criteri de la jutgessa]]> L'Audiència de València avala que l'expresident Carlos Mazón siga part en la causa que investiga responsabilitats penals per la dana al jutjat 3 de Catarroja, tot i no tindre la condició d'imputat. El tribunal, que presidix el magistrat José Manuel Ortega, dona la raó a l'excap del Consell contra les pretensions de la magistrada, que considerava incompatible la doble condició de testimoni i part. Tanmateix, com que la causa continua oberta i es continuen practicant diligències que el podrien afectar, el tribunal de la secció segona de l'Audiència considera que rebutjar la personació de Mazón podria limitar-ne el dret a la defensa.

Estima que algunes de les diligències obertes podrien tindre com a finalitat elevar a la categoria "d'hipòtesi racionalment sostenible" la suposició que Mazón influïra en el retard de l'ES-Alert, possibilitat que la jutgessa va introduir en l'exposició de motius i que el TSJCV va rebaixar a la categoria de "conjectura". L'Audiència assenyala, en concret, les instruccions judicials per a recuperar el contingut de les comunicacions del cap de gabinet de Mazón (José Manuel Cuenca) amb l'expresident.

"No cal descartar que estos esbrinaments pogueren atribuir una activitat rellevant en fets investigant-ne la possible intervenció en la decisió d'elaboració del missatge ES-Alert o en el retard en la producció i enviament i la relació causal que, en tal suposat, poguera existir en termes penalment rellevants, amb les defuncions i resultats lesius investigats", afirmen els magistrats de la secció segona de l'Audiència, format per cinc jutges i el president.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'excomissionat del govern espanyol per a la reconstrucció, citat per a comparéixer en la comissió dana del Senat]]> L'excomissionat del govern espanyol per a la reconstrucció després de la dana a València, Josep Maria Àngel, haurà de comparéixer el dia 15 de juny davant de la comissió investigadora de la tragèdia al Senat, on el PP té majoria absoluta. Així s'ha acordat este dilluns en una reunió que ha tingut a porta tancada la taula de la comissió, òrgan de govern i el que decidix el calendari de treball i les compareixences davant dels senadors, segons han confirmat fonts del PP a la cambra alta. Este mateix dia també està citada, però davant de la comissió d'investigació homòloga al Congrés, l'alcaldessa de València, María José Catalá.

El socialista Àngel es va vore esguitat l'estiu passat per una polèmica en ser acusat d'una suposada falsificació del títol universitari a fi de promocionar-se com a funcionari en la Diputació de València, segons sostenia un informe de l'Agència Valenciana Antifrau. Per este cas va dimitir del càrrec de comissionat estatal sobre la barrancada el 31 de juliol del 2025. En presentar l'escrit de renúncia, el polític va assegurar que "mai" havia falsificat cap document ni tampoc s'havia valgut de "cap document fals" per a accedir a cap lloc.

Fonts del Partit Popular al Senat han avançat a EFE que en esta pròxima compareixença els senadors preguntaran a Àngel "per la labor com a comissionat del govern d'Espanya per a la reconstrucció de la dana i pel seu currículum falsificat". Es dona la circumstància que l'excomissionat estatal també va estar citat a la comissió d'investigació de les Corts —ja acabada—, però va declinar anar-hi amb l'argument que la cambra autonòmica “no està habilitada” per a sol·licitar la seua compareixença, ja que el control parlamentari que exercix "se circumscriu a l'actuació dels òrgans i autoritats de la comunitat autònoma". Sí que haurà d'acudir a la cambra alta del legislatiu estatal, on l'assistència és obligatòria.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La jutgessa de la dana admet una petició d'Argüeso per a reclamar als ajuntaments d'Utiel i Chiva les comunicacions que van rebre d'Emergències]]> La jutgessa de Catarroja que instruïx la causa penal sobre la gestió de la dana ha acordat demanar als ajuntaments d'Utiel i Chiva que certifiquen els avisos i comunicacions que van rebre el Centre de Coordinació d'Emergències els dies 28 i 29 d'octubre del 2024. Admet la petició de l'exsecretari autonòmic Emilio Argüeso, imputat en la causa, però rebutja sol·licitar les comunicacions a Requena, perquè no s'hi van registrar morts.

La petició d'Argüeso pretén que estos ajuntaments certifiquen si van rebre avisos del Centre d'Emergències el 28 i 29 d'octubre del 2024 sobre la dana i sobre la declaració de les situacions 0 i 1 en els municipis.

La magistrada Nuria Ruiz advertix que la defensa d'Argüeso ha d'especificar quines comunicacions vol provar que efectivament van arribar-hi, ja que "no n'hi ha prou amb una sol·licitud genèrica", sinó que s'ha de requerir sobre quines ordes i mesures concretes d'Emergències es volen "buidar dubte" de la recepció.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El gerent de FGV en la comissió de la dana al Congrés: "Ningú no ens va advertir del que venia"]]> El director gerent de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), Alfonso Novo, ha assegurat que el dia de la dana del 2024 l'empresa no va rebre "cap avís específic" d'Emergències que els alertara de la riuada i ha insistit que "el protocol es va seguir rigorosament" i el treball es va fer "de manera exemplar". "Ningú no ens va advertir que venia el que venia (...) No es va transmetre per cap servei d'emergències ni coordinació que això passaria", ha explicat Novo respecte de la llengua de fang que va arrasar el centre de comandament de FGV, vora les 19:40 del 29-O, pel desbordament del barranc de Poio, que està un quilòmetre de distància.

El gerent de FGV ha precisat que tampoc no va rebre informació de la Confederació Hidrogràfica de Xúquer (CHX), un assenyalament en línia amb la posició del PP i Vox en la comissió, que contrasta amb la investigació judicial, que circumscriu la responsabilitat a Emergències de la Generalitat.

En el seu torn de la comissió, l'exdirector d'Informatius d'À Punt, Ivan Esteve, ha assegurat que la dana els va agafar "previnguts", ja que els servicis meteorològics del mitjà tenien informació des del divendres abans del temporal. Este és un fet que els va posar sobre avís del que ha qualificat de "l'emergència més gran" que havien cobert mai. Quant a la gravetat que s'esperava, Victòria Roselló, cap de Meteorologia d'À Punt, es va mostrar "estranyada" amb el comunicat de Carlos Mazón en què declarava que durant la vesprada disminuiria la intensitat del temporal.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La jutgessa de la dana supén la testifical d'este dilluns per la falta de garanties de seguretat]]> La jutgessa que instruïx la causa penal sobre la gestió de la barrancada del 2024 a Catarroja (Horta sud) ha suspés la declaració testifical prevista per a este dilluns en "no constar l'adopció de mesures de seguretat que permeten el normal desenvolupament de la funció jurisdiccional", després de la concentració de protesta a la porta del jutjat que va haver-hi divendres passat, durant la compareixença de la comissària d'Aigües de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) Cristina Solá.

La magistrada Nuria Ruiz Tobarra, que havia citat a declarar com a testimoni un altre treballador de la CHX, exposa que un grup de persones es va concentrar amb un micròfon i dos altaveus durant la testifical fent "constants referències" crítiques la causa i col·locant cartells al·lusius al mode en què s'hauria de fer la instrucció, que contenien desqualificacions a la jutgessa. La jutgessa recorda que, donada la situació, el personal de seguretat va recomanar no eixir a l'exterior.

Liderant la concentració estava Yolanda Garrido, víctima de la dana —va perdre un germà, la cunyada i un nebot— i membre de la plataforma Unió del Poble 29. La jutgessa va intentar expulsar-la de la causa per defendre teories conspiranoiques sobre la catàstrofe. En un vídeo de YouTube, Garrido va amenaçar la magistrada —"anirem a per ella"; "el poble anirà a per tu, Nuria", va dir— després de relacionar la barrancada amb la intervenció de "maçons", un "poder fosc" i "gent satànica".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Audiència de Badajoz exonera el germà de Sánchez del delicte d'acceptar un nomenament il·legal perquè ha prescrit]]> L'Audiència Provincial de Badajoz ha retirat el delicte d'acceptació de nomenament il·legal al director d'orquestra David Sánchez, germà del president del govern espanyol, perquè ha prescrit en el procés que el jutja les presumptes irregularitats en la creació i posterior adjudicació d'un lloc d'alta direcció en la Diputació de Badajoz al 2017, la plaça de coordinador de conservatoris, posteriorment rebatejada com a director de l'oficina d'Arts Escèniques. El tribunal ha estimat l'observació del lletrat de Sánchez, Emilio Cortés, que va anticipar la prescripció en la primera sessió del juí, quan es van plantejar les qüestions prèvies.

El germà de Sanchez s'enfronta a una pena de tres anys de presó per dos delictes de tràfic d'influència en concurs medial amb un altre de prevaricació administrativa i un d'acceptació de nomenament il·legal. Ha sigut este últim, el més lleu, el que s'ha retirat.

En esta segona jornada, el tribunal ha resolt també llevar l'acusació a l'expresident de la Diputació de Badajoz, Miguel Ángel Gallardo, pel nomenament de Luis Carrero (assessor de la Moncloa entre 2020 i 2023 i amic personal de David Sánchez), a la corporació provincial. La fiscal Begoña García va considerar que s'havia "vulnerat el dret a la defensa", en acusar-lo de "manera sorprenent". El tribunal ha avalat la tesi i ha constatat que durant la instrucció i l'interrogatori "no va ser informat" sobre els fets ni se'ls van descriure com a "fet punible".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El gerent d'FGV i l'excap d'informatius d'À Punt declaren a la comissió de la dana al Congrés]]> La comissió del Congrés que investiga la gestió de la dana rep este dilluns el director gerent de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), Alfonso Novo, i el periodista Ivan Esteve, d'informatius d'À Punt, el dia de la catàstrofe. Novo contestarà a les preguntes de la comissió en la sessió matutina per a donar compte de l'actuació de l'empresa en la barrancada, mentre Esteve hi intervindrà de vesprada.

L'excap d'informatius d'À Punt —que en l'actualitat exercix el càrrec de cap de redacció en l'edició del cap de setmana— va declarar fa un parell de setmanes davant de la jutgessa de Catarroja que dirigix la investigació penal per la gestió de la barrancada, que va causar 230 morts a la província de València.

Durant la seua compareixença davant de la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra, va explicar que el va sorprendre que aquella vesprada el Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) no enviara informació als mitjans i va recordar que la televisió autonòmica va informar a partir del testimoni dels mateixos reporters i les dades que facilitaven les autoritats municipals.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un alt càrrec de la CHX assegura que el Cecopi parlava del Poio des de les 19:00 h i que no van traslladar dades perquè entenien que Emergències les sabia]]> La situació del barranc de Poio ja s'abordava al Cecopi des de poc després de les 19:00 hores, segons van comprovar les persones connectades de manera telemàtica quan Emergències va reactivar la reunió després d'una parada d'una hora. Ho ha constatat en el jutjat que investiga la gestió de la dana una de les persones que hi assistien per videoconferència, la comissària d'Aigües de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), Cristina Sola, que va estar connectada de manera intermitent fins a les dos de la matinada.

L'alt càrrec ha manifestat que els va sorprendre que encara no s'haguera enviat el missatge d'alerta massiva a la població, de què s'havia parlat en el Cecopi abans que els desconnectaren. També ha dit que la presa de decisions es va "eternitzar" per debats sobre temes legals.

Sola assegura que per a l'enviament es tenien en compte els municipis de tota la província i no només els d'aigües avall de la presa de Forata. La número tres de la CHX ha explicat que el seu superior, Miguel Polo, hi va intervindre diverses vegades per a exposar la delicada situació de la presa i ha negat que es traslladara risc de trencament.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Dos agents mediambientals de la CHX declaren que els barrancs es queden sense vigilància a la vesprada]]> Dos agents mediambientals de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) han declarat este dijous que els barrancs es quedaven sense vigilància a la vesprada, ja que el seu servici està operatiu fins a les 17:00 hores. Els dos empleats públics han fet esta al·legació al jutjat de Catarroja que instruïx la causa penal per la gestió de la dana del 29 d'octubre del 2024.

Un dels agents mediambientals, destinat a la Ribera, ha relatat durant la declaració com a testimoni que el cabal del riu Magre, a l'altura del terme municipal d'Algemesí (Ribera Alta), era "normal" al voltant de les 10:30 i les 11:00 hores i es va desplaçar amb Salvador Tarazona —responsable de la subzona de València— a Tous, on van tindre problemes per a accedir al poble.

Al voltant de les 14:00 hores, ha indicat, van tornar a Algemesí i van vore que faltava mig metre perquè desbordara el riu Magre, en una situació que no era la mateixa que en altres temporals. Tot seguit, van fer fotos i les van passar a través del seu grup de WhatsApp, on no tenien la percepció de la gravetat del que succeïa a la zona.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La jutgessa de la dana cita Mompó, Catalá, quatre alcaldes més i huit testimonis més entre finals de juny i juliol]]> La jutgessa que investiga la causa penal sobre la gestió de la dana ha citat este dijous l'alcaldessa de València, María José Catalá, per a declarar el 8 de juliol, i l'exconsellera i exportaveu del Consell Ruth Merino, el 22 de juliol.

Així consta en la diligència d'ordenació en què la lletrada de l'administració de justícia ha fixat, entre el 29 de juny i el 31 de juliol, les dates perquè declaren quinze testimonis. Entre ells estan el president de la Diputació de València, una diputada provincial, els alcaldes i alcaldesses de València, Cheste, Godelleta, Torís i Carlet i l'exportaveu del Consell.

El nou calendari de testificals, fet públic pel Tribunal Superior de Justícia valencià, començarà el 29 de juny amb la diputada provincial de Carreteres, Reme Mazzolari, a qui seguirà el 30 de juny el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, que ja va testificar el juliol del 2025 i ara ho farà per segona vegada.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El PP i Vox aproven el dictamen de la comissió de la dana a les Corts entre crítiques de l'oposició]]> La comissió d'investigació sobre la dana a les Corts ja té dictamen. El text, acordat pel PP i Vox, ha rebut llum verda amb els vots d'estos dos partits per majoria absoluta i arreplega el relat de l'ocorregut durant la tragèdia del 29 d'octubre del 2024 així com de la gestió de l'emergència per part de les administracions. El partit que sosté el Consell i el seu aliat parlamentari han rebutjat les esmenes presentades per l'oposició en el document final, que defenen com a "seriós i rigorós". El PSPV i Compromís l'han definit com "la guinda de fang a la infàmia" de resposta a la catàstrofe per part de la Generalitat i "un insult" a les 230 víctimes mortals i els familiars, perquè "no reconeix la responsabilitat de Carlos Mazón com a president de la Generalitat" en la gestió de les inundacions.

L'aprovació del dictamen és el pas que posa punt final a la investigació sobre la dana a les Corts, que va començar fa any i mig. Ara, passarà al ple de la cambra, on l'haurà de defendre la presidenta de la comissió, Miriam Turiel (Vox), segons han proposat els populars amb el suport de Vox. La data d'esta sessió plenària es fixarà pròximament.

Les Corts van aprovar la creació de la comissió d'investigació sobre la dana el 28 de novembre del 2024 a proposta de Vox, un mes després de la riuada. A finals de gener de l'any següent, 2025, es va constituir formalment. El pla de treball es va aprovar al maig i l'1 de juliol començaren les sessions de treball amb les compareixences. La roda la iniciaren els tècnics i el febrer del 2026 es va donar veu a les associacions de víctimes. Per la sala han passat també responsables polítics de pes com l'expresident Carlos Mazón, la vicepresidenta primera, Susana Camarero, i els consellers Vicente Martínez Mus i Miguel Barrachina, estos tres últims, la setmana passada. No han anat els dos polítics imputats en la causa judicial i que formaven part de la gestió de l'emergència: l'exconsellera Salomé Pradas i l'exsecretari autonòmic Emilio Argüeso.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La comissió de la dana a les Corts aprovarà este dimecres el dictamen de conclusions]]> La comissió d'investigació de les Corts sobre la dana aprovarà este dimecres el dictamen de conclusions. El document està elaborat pel PP i Vox, que van presentar conjuntament una proposta de dictamen que apunta al Govern d'Espanya per la seua responsabilitat en la catàstrofe de la dana i subratlla qüestions com la falta d'execució d'infraestructures hidràuliques i la "insuficient i deficient" gestió de la informació durant l'emergència. El dictamen comptarà amb l'oposició del PSPV i Compromís perquè no reconeix la responsabilitat de l'expresident de la Generalitat Carlos Mazón en la gestió.

Es tracta d'una proposta conjunta de totes dos formacions, de 125 pàgines, que es va consensuar després que cadascun dels grups en registrara la seua. Tant el PSPV com Compromís han presentat esmenes a la totalitat en considerar "il·legal i immoral" el dictamen pactat pel PP i Vox i que este se situa "fora de la realitat".

Respecte a la gestió de la Generalitat, el dictamen de conclusions subratlla la "falta de direcció a l'hora d'exigir, contrastar i reclamar de manera constant informació actualitzada sobre l'evolució hidrològica dels barrancs i cabals que estava en possessió de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX)" i exposar que "no n'hi havia prou amb esperar la remissió ordinària de dades o comunicacions formals", sinó que la situació requeria "una actitud de màxima iniciativa, anticipació i pressió institucional".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La comissió del Congrés sobre la dana cita l'alcaldessa de València i la cap de Protecció Civil el 15 de juny]]> La comissió del Congrés que investiga la gestió de la letal dana del 2024 ha citat per al 15 de juny dos noves compareixents: María José Catalá, l'alcaldessa de València (PP), i Virgínia Barcones, secretària general de Protecció Civil —dependent del Ministeri de l'Interior—. Així ho ha acordat este dimarts la mesa de l'organisme parlamentari, presidit per la diputada socialista Carmen Martínez, segons han informat en Europa Press fonts parlamentàries.

Les dos hauran de respondre a les preguntes dels diputats i diputades que participen en esta comissió d'investigació, que té per objectiu indagar en la resposta de les administracions públiques a la tràgica barrancada que el 29 d'octubre del 2024 va negar vora huitanta municipis a la província de València i va acabar amb la vida de 230 persones. Fonts del Congrés han apuntat que l'alcaldessa del PP està citada a les 11:00 hores, mentre que l'alt càrrec de l'Interior intervindrà a les 15:00 hores.

La comissió del Congrés sobre la dana reprén l'activitat dilluns que ve, 1 de juny, amb les compareixences del periodista Ivan Esteve, que aquell fatídic 29-O era cap d'Informatius d'À Punt. Precisament la setmana passada Esteve va acudir a declarar com a testimoni al jutjat de Catarroja, que investiga el vessant penal de la gestió de la catàstrofe, i va confirmar a la instructora que ell va saber amb dies d'antelació la dimensió extraordinària que tindria la dana gràcies a la previsió que van fer per avançat l'equip meteorològic de la cadena. També va apuntar que el va sorprendre que la vesprada de la barrancada no arribara als mitjans informació oficial del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) i va recordar que la televisió valenciana va estar informant amb el testimoni dels propis reporters i les dades que facilitaven les autoritats municipals.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La jutgessa de la dana cita de nou el president de la Diputació de València, Vicent Mompó]]> La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la dana ha tornat este dimarts a citar en qualitat de testimoni el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, a conseqüència del que va declarar dilluns l'alcaldessa de Torrent, Amparo Folgado.

La primera edil de Torrent va informar la jutgessa que instruix la causa penal que a les 18 hores del dia de la dana va telefonar al president de la Diputació de València, Vicent Mompó, per a traslladar-li que el barranc de l'Horteta estava desbordat i que l'aigua s'havia emportat la passarel·la de vianants. 

La magistrada, d'altra banda, també ha citat com a testimonis dos treballadors d'À Punt que van estar la vesprada del 29 d'octubre de 2024 a Catarroja i van elaborar una peça informativa, que es va emetre un any després, amb el material obtingut aquella jornada.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un bomber critica que el Cecopi obviara la llei que li permetia convocar tots els efectius i demanara només voluntaris en la dana]]> Jesús Gómer, un bomber de la unitat de Xàtiva (Costera), que exercia com a delegat de personal el dia de la dana, ha manifestat al jutjat que eixa jornada s'hauria d'haver obligat a treballar a tota la plantilla en lloc de demanar només voluntaris. El testimoni, ara destinat a Oliva (Safor), ha explicat a la jutgessa que considera que els alts càrrecs reunits al Cecopi havien d'haver activat l'article 34.2 de la Llei 7/2011, dels serveis de prevenció, extinció d'incendis i salvament (SPEIS), que obliga a mobilitzar a tots els efectius disponibles.

L'article diu textualment que, "en casos d'emergència i, en general, en situació excepcional, tot el personal estarà obligat a la prestació de servei permanent fins que cessen els motius d'emergència o necessitat, seguint les instruccions de la persona que ostente el comandament de l'emergència", ha recordat el bomber.

Segons ha recordat, el dia 28 d'octubre del 2024, amb l'avís taronja actiu, es va sol·licitar reforçar voluntàriament el cos, petició que es va reiterar l'endemà, el 29-O. Ja en avís roig, es va sol·licitar voluntàriament personal per als vehicles, una decisió que considera contradictòria i precària atés que es tracta d'un servei essencial. Així ho han indicat fonts judicials coneixedores de la declaració.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Centre d'Emergències, sobre la petició de suport d'Utiel en la dana: "Coordinar? Mai ens coordinem en res"]]> La Generalitat ha aportat al jutjat que investiga la gestió de la dana dos telefonades de l'Ajuntament d'Utiel al Centre de Coordinació d'Emergències (CCE) el matí del 29-O que evidencien la falta d'instruccions al consistori en els moments previs a la inundació del municipi i també en els immediatament posteriors.

En la primera telefonada, a les 12:40 hores, una funcionària contacta la sala d'Emergències buscant suport, perquè l'Ajuntament volia establir "algun protocol en l'àmbit municipal" pel "tema de les inundacions", a fi de "coordinar-nos amb el centre de coordinació de la Generalitat". "Coordinar-me? Mai ens coordinem en res", contesta incrèdul un tècnic de la sala al de centraleta quan este li explica els motius de la telefonada.

L'Ajuntament acabaria organitzant el seu propi Cecopi municipal (el Cecopal) minuts després, vora les 13:00 h. En el moment d'esta telefonada faltava una hora perquè el Magre es desbordara al terme municipal d'Utiel.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La jutgessa de la dana torna a demanar a l'112 les telefonades de l'alcalde d'Utiel el 29-O]]> La jutgessa que instruïx la causa penal sobre la gestió de la dana ha reclamat de nou al 112 de la Generalitat que remeta la gravació de les telefonades que l'alcalde d'Utiel, Ricardo Gabaldón, va fer al telèfon únic d'emergències el 29 d'octubre de 2024, dia de la fatídica barrancada que va saldar-se amb 230 morts. Així consta en una providència feta pública este dilluns pel Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJCV).

La magistrada ja va acordar el passat 8 de maig fer esta mateixa petició al Centre de Coordinació d'Emergències de la Generalitat, just després que el mateix Gabaldón acudira als jutjats de Catarroja per a declarar com a testimoni en la causa. L'alcalde d'Utiel, que també és diputat a la Diputació de València, va explicar que vora a les 14:30 hores del dia de les inundacions va telefonar l'112 per a alertar de la situació al municipi, que començava a negar-se. La vespra de declarar com a testimoni va aportar al jutjat la llista de telefonades que havia fet des del terminal corporatiu, però no les rebudes, perquè considerava que calia una orde judicial.

Com que no les tenia, va donar permís en la sala a la instructora perquè les reclamara a la companyia telefònica. Després d'este requeriment, l'empresa va traslladar a la corporació provincial que aquell registre està esborrat perquè ja han passat més dels dotze mesos que la legislació exigix mantindre els registres de trànsit en la xarxa telefònica. El llistat de telefonades rebudes és rellevant per a la investigació judicial de la dana per a poder verificar la que l'expresident Carlos Mazón va insinuar haver tingut amb l'alcalde d'Utiel i que encara no s'ha pogut demostrar.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'alcaldessa de Torrent va dir a Mompó a les 18 h que s'havia desbordat el barranc de l'Horteta i a Argüeso a les 19 h que hi havia un mort]]> L'alcaldessa de Torrent, Amparo Folgado (PP), va informar vora les 18:00 h "i un poc" del 29 d'octubre del 2024, dia de la dana, al president de la Diputació de València, Vicent Mompó, que s'havia desbordat el barranc de l'Horteta (que travessa el municipi juntament amb el de Poio) i que l'aigua s'havia emportat la passarel·la de vianants. Passades les 19:00 hores li va explicar la situació per telèfon a l'exsecretari autònom d'Emergències Emilio Argüeso, així com la possibilitat que hi haguera una víctima mortal, segons li havia traslladat la Policia Nacional. Tant Argüeso (imputat en la causa de la dana) com Mompó estaven en eixe moment en el Cecopi, que no enviaria fins a les 20:11 hores el missatge massiu d'alerta a la població. Així s'extrau de la declaració de Folgado al jutjat que investiga la gestió de l'emergència, el 3 de Catarroja, una crisi que va causar 230 víctimes mortals. Onze van perdre la vida a Torrent, on la barrancada va tombar tres ponts.

Folgado ha declarat que vora les 17:30 hores s'havia desplaçat amb un equip municipal a peu de barranc, a l'altura d'un tram desbordat, per a avaluar la situació, que ha descrit com a "dantesca". És llavors quan telefona a Mompó, segons indiquen testimonis presencials de la declaració en seu judicial. A continuació la comitiva va anar a la zona del pantà, on agents de la Policia Nacional els diuen que han rescatat una persona en un bloc de cinc vivendes (a Maestro Fortea amb Masia del Jutge) però en queda una altra dins. La situació era molt complicada i els agents els insten a tornar a zona urbana.

Aleshores, segons Folgado, l'equip municipal va prendre la decisió d'obrir el pavelló esportiu que hi ha a la zona alta del municipi per a evacuar les persones que hi havia en les zones que ja s'estaven inundant. Havien passat uns minuts de les 19 hores i l'alcaldessa va decidir telefonar a Argüeso per a actualitzar-li la informació i traslladar que la policia comptava ja una víctima mortal. Les diferents fonts consultades han aportat informació confusa sobre esta seqüència horària. En un cas s'indica que l'alcaldessa ha concretat la telefonada uns minuts després de les 19 hores. Altres afirmen que ha ubicat la trobada crítica amb la Policia nacional entre les 19:30 i les 20 hores.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'exalcaldessa de Chiva nega haver rebut cap instrucció d'Emergències el dia de la dana: "Gens de prevenció. Res de res"]]> Amparo Fort, l’exalcaldessa de Chiva, un dels municipis de la Foia de Bunyol més afectats per la dana i on van morir diversos veïns, ha declarat este divendres davant de la jutgessa de Catarroja que vora les 19 o les 19.30 hores va arribar “un colp d’aigua brutal” al nucli urbà i “es va desbordar absolutament tot”. Fins a aquell moment ningú d’Emergències la va advertir de res. A més, ha afegit que, a conseqüència de la tempesta, el municipi es va quedar sense aigua, ni llum, ni tampoc altres subministraments com el gas, durant una setmana.

Eren les afirmacions que ha manifestat davant de la instructora que estava al capdavant de l’alcaldia el 29 d’octubre del 2024 –en desembre del mateix any una moció de censura la va apartar del càrrec–. Amparo Fort, que compareixia en qualitat de testimoni, s’ha referit a la falta d’informació aquella vesprada: “A les 7 s'inundà tot Chiva, ningú em va alertar, l’alerta no va arribar, no vam suspendre les classes perquè l'alerta era groga, tot ho coordinava la Policia Local, l'UME no va arribar a Chiva”, ha declarat al jutjat.

“Ningú em va informar de res, ningú d'Emergències”, ha dit. També ha explicat que de vesprada va rebre una telefonada de la Diputació de València i que no va activar el Cecopal, l’òrgan municipal que gestiona les emergències.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El gerent d'FGV i l'excap de Política d'À Punt compareixeran a la comissió del Congrés sobre la dana l'1 de juny]]> El director gerent de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), Alfonso Novo, i l'excap de Política d'À Punt Santiago Hernández compareixeran el pròxim 1 de juny davant la comissió al Congrés dels Diputats de la dana de València.

Així ho ha disposat este dimecres en una reunió la mesa de la citada comissió d'investigació sobre la gestió de la crisi derivada de la tragèdia ocorreguda el 29 d'octubre de 2024, l'òrgan que decidix el pla de treball i les citacions.

Així, Novo, responsable de l'empresa pública que gestiona el metro i el tramvia a la Comunitat Valenciana, serà interrogat en la sessió del matí, a les 11.00 hores; mentre que Hernández respondrà a les 15.00 hores les qüestions dels diputats dels diferents grups parlamentaris. Hernández ocupava el lloc de cap de Política d'À Punt en el moment de la tragèdia i continua formant part de l'equip d'informatius.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La instructora de la dana demana a À Punt el programa de ràdio emés el 29-O de nit]]> La jutgessa que coordina des de Catarroja la instrucció de la causa penal oberta entorn de la dana, que investiga possibles delictes d'homicidi imprudent per la mort de 230 persones, ha requerit este dimecres a À Punt que facilite material relacionat amb la cobertura informativa aquell fatídic dia per a incorporar-lo al procediment, segons s'arreplega en una interlocutòria feta pública al migdia.

En concret, la instructora, Nuria Ruiz Tobarra, demana a la radiotelevisió pública autonòmica que li faça arribar el programa radiofònic emés durant la nit d'aquell 29 d'octubre del 2024, en què retransmeteren en directe com s'inundaven desenes de municipis a la província de València. També reclama una peça de l'informatiu emesa just l'any següent, el 29 d'octubre del 2025, amb motiu de l'aniversari de la barrancada, en què dos periodistes relaten la cronologia de fets ocorreguts des de les 18:44 hores a Catarroja, un dels municipis de la zona zero.

La decisió de la jutgessa té lloc just després de la declaració com a testimoni de qui era aleshores cap d'informatius d'À Punt, Iván Esteve, que li ha ratificat que ell tenia coneixement dies abans de la dimensió extraordinària de la dana que s'acostava gràcies a la previsió de la meteoròloga Victòria Rosselló.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'excap d'informatius d'À Punt confirma a la jutgessa que ell tenia coneixements dies abans de la dimensió de la dana]]> L'excap d'informatius d'À Punt Ivan Esteve ha confirmat a la jutgessa instructora de la dana que ell va saber amb dies d'antelació la dimensió extraordinària de la barrancada que va colpejar la província de València el passat 29 d'octubre del 2024. El periodista estava citat este dimecres com a testimoni en la causa penal que investiga la gestió de la tragèdia, que es va saldar amb 230 víctimes mortals, i si l'administració autonòmica va incórrer en presumptes delictes d'homicidi imprudent. Hi ha dos persones imputades en esta instrucció, l'exconsellera amb competències d'emergències Salomé Pradas i l'aleshores secretari autonòmic del ram, Emilio Argüeso.

Esteve, que el dia de la dana dirigia l'equip de periodistes d'À Punt i actualment és cap de redacció en este mateix mitjà, ha lloat la previsió que va fer la meteoròloga Victòria Roselló, que va advertir amb dies d'antelació que s'acostava un fenomen meteorològic realment important: "Més de 500 litres" per metre quadrat, ha dit, segons fonts properes a la testifical. Això va permetre reforçar la redacció d'informatius amb el personal de programes, cosa que "està prohibit" per llei — ha puntualitzat—, però que "desgraciadament es va haver de repetir en els dies següents a la dana" per qüestions de "servici públic".

El periodista ha assegurat a la instructora que moltes persones pogueren ser rescatades i salvar-se aquella vesprada perquè la ràdio pública autonòmica va informar d'on estaven i del perill que hi corrien. Va ser precisament gràcies a les telefonades dels oients que la redacció d'informatius va tindre constància de l'existència de víctimes mortals al voltant de les 21:00 hores d'aquell fatídic 29 d'octubre de 2024, li ha explicat. No obstant això, la informació que els arribava no es va poder contrastar a través de fonts oficials fins unes quantes hores després.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El registre de telefonades rebudes per l'alcalde d'Utiel en la dana està esborrat, segons la companya mòbil]]> El registre de telefonades rebudes el dia de la dana en el telèfon corporatiu de l'alcalde d'Utiel i diputat provincial, Ricardo Gabaldón, està esborrat. Així ho ha traslladat este dimarts la companyia mòbil a la Diputació de València.

El 7 de maig, Gabaldón va aportar al jutjat que investiga la dana la llista de telefonades que va fer, però no les que va rebre. "Tinc un correu que diu que cal una orde judicial" per a completar la llista. "No tinc cap problema [a aportar-les], però és que no les tinc", ha afirmat. A la sala va donar permís a la jutgessa perquè les reclame a la companyia telefònica. Esta segona part és rellevant per a poder verificar la telefonada que l'expresident Carlos Mazón va insinuar haver tingut amb l'alcalde d'Utiel i que encara no s'ha pogut demostrar.

La Diputació va efectuar la sol·licitud a partir d'una orde de la jutgessa de Catarroja, el 8 de maig. En la resposta, la companyia assenyala, en primer lloc, que, com que no és un ofici judicial dirigit directament a ella, no hi ha cobertura legal per a cap tràmit. Afig que cal que el jutjat els remeta un ofici i la resposta només es facilitarà directament a l'òrgan judicial.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Consell confia a tancar un acord amb els docents i defén que la seua oferta suposa un “esforç gegant”]]> El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, ha defensat este dimarts l’oferta que ha presentat la Conselleria d’Educació als sindicats docents, i ha assegurat que representa “un esforç gegant” tant del Consell com “de tots els valencians”.

Poc abans de l'inici de la nova reunió entre els representants d'Educació i els sindicats, fixada hui a les 14:00 hores, Barrachina s’ha mostrat “confiat” que la proposta, que contempla un increment del complement autonòmic de 200 euros mensuals aplicat de manera progressiva, siga acceptada per la majoria dels representants sindicals. “Els professors i mestres, dels quals ens sentim orgullosos, tindran una de les retribucions més altes de tot el país”, ha afirmat en la roda de premsa posterior al ple del Consell.

La Conselleria d’Educació va elevar dilluns la proposta salarial fins als 200 euros mensuals en catorze pagues, distribuïts en 75 euros el 2026, 75 més el 2027 i 50 euros addicionals el 2028. Administració i sindicats van negociar fins ben entrada la matinada per a intentar desbloquejar el conflicte laboral que ha desembocat en una vaga indefinida des de l’11 de maig.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La periodista Maribel Vilaplana en la comissió de la dana del Congrés: “Ho vaig explicar tot en seu judicial”]]> “Ho vaig explicar tot en seu judicial”. “He col·laborat amb la justícia, ja està tot explicat”. Són només algunes de les reiterades vegades en què la periodista Maribel Vilaplana, que va dinar amb l’expresident de la Generalitat, Carlos Mazón, el 29 d’octubre del 2024, el dia de la dana, ha respost este dimarts als diputats que li han preguntat en la comissió d’investigació del Congrés que tracta de determinar responsabilitats en la gestió de la tragèdia que va acabar amb 230 vides.

La periodista ha repetit en nombroses ocasions que es remetia a la declaració que va fer davant de la jutgessa de Catarroja que investiga la dana, davant de qui va comparéixer al novembre. “Ja vaig declarar al jutjat. Vosté té accés a eixa declaració, sap quines són les meues respostes, no he canviat de posició, no han canviat els fets. No he vingut a inventar una nova versió. No puc parlar per boca d’un altre”, afirmava Vilaplana en resposta al diputat de Podem, Javier Sánchez.

Sánchez li ha preguntat a la periodista si l’expresident de la Generalitat li havia comentat alguna cosa de la situació que estava causant la pluja aquell 29 d’octubre. Vilaplana ha argumentat que la citació perquè compareguera al Congrés tenia nou punts, però no podia respondre a cap d’ells, perquè “afecten responsables polítics i d’emergències”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El president de la CHX defén la gestió en la dana, critica el "caos" del Cecopi i acusa la Generalitat de "falta total de planificació"]]> El president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), Miguel Polo, ha defés la gestió de l'organisme estatal durant la dana, i ha subratllat que la CHX no té competències en emergències i que "és una font més d'informació" per als responsables autonòmics, que en tenien la responsabilitat. Polo ha fet estes afirmacions en la comissió de la dana al Congrés, on ha tornat a negar la teoria de l'apagada informativa, que sosté el Consell i sobre la qual han insistit en la cambra els diputats de PP i Vox.

Per contra, el president de la CHX entén que la informació era suficient, sobretot des de l'alerta roja de l'Aemet, però "hi va haver una falta total de planificació", que ha escenificat en la convocatòria del Cecopi a les 17 hores, que ha dit "no concebre" davant dels problemes de bon matí; o la visita prèvia de l'exconsellera Salomé Pradas a Carlet. "On estava la planificació de qui havia de prendre les decisions?", s'ha preguntat.

"El sistema de protecció civil està organitzat al voltant d'un centre de coordinació d'emergències. El caos es va produir ahí", ha advertit Polo, que aquella jornada va estar connectat de manera telemàtica en el Cecopi. "Jo vaig fer el que havia de fer. Havien de fer uns altres el seu treball. La Confederació va fer el seu treball. No soc Superman", ha afirmat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[PP i Vox pacten a les Corts un dictamen de la dana que apunta al govern espanyol i que l'oposició considera "delirant"]]> El Partit Popular i Vox han consensuat este dilluns a les Corts una proposta conjunta de dictamen amb les conclusions de la comissió d'investigació de la dana del 2024, que ja han registrat formalment. Qualifiquen de "seriós i rigorós" el document, de 126 pàgines, que l'oposició d'esquerres rebutja frontalment en considerar que és "una ignomínia" i sorgix d'una investigació parlamentària que ha sigut un "frau" a la ciutadania.

Els grups parlamentaris van presentar divendres passat els escrits de conclusions i este dilluns s'ha reunit la ponència de la comissió per a elaborar una proposta conjunta, que finalment han pactat entre el PP i Vox, que tenen la majoria en l'organisme. Des d'ara es poden presentar esmenes per a debatre-les al costat del dictamen el pròxim 27 de maig.

L'escrit acordat pels de Juanfran Pérez Llorca i José María Llanos assenyala que hi existia cobertura legal perquè l'Estat haguera assumit la direcció de l'emergència i critica tant les "deficiències" en la informació meteorològica i hidrològica transmesa aquell 29 d'octubre del 2024 com la falta d'execució pel govern central d'infraestructures hídriques en zones de risc. Conclouen que la magnitud de la tragèdia, en la qual van morir 230 persones, respon a "la concurrència acumulativa de fallades, mancances i dèficits mantinguts durant dècades en diferents nivells de l'acció pública", com ara obres projectades sense executar, "insuficiències" en els sistemes d'informació i alerta o "deficiències de coordinació". Demana, a més, una estratègia integral de prevenció.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'exalcaldessa de Requena declara a la jutgessa que la dana no va deixar víctimes al municipi "perquè es va avisar la població"]]> "A Requena no hi va haver morts ni ferits perquè es va avisar la població". És un dels missatges principals que ha traslladat este dilluns Rocío Cortés, alcaldessa d'este municipi durant el 29 d'octubre del 2024, a la jutgessa que instruïx la causa entorn de la gestió de la dana des dels jutjats de Catarroja. La titular del tribunal d'instància encarregat de dirimir les possibles responsabilitats penals per les morts de 230 persones a la província de València aquell fatídic 29-O ha citat l'ex primera regidora, del PP, en qualitat de testimoni.

La declaració és rellevant, perquè Requena va ser una de les localitats on primer impactaren els efectes de la riuada. Des del migdia va començar a patir inundacions greus i molts veïns residents als llogarets del terme municipal es quedaren incomunicats. Esta testifical forma part de la roda d'alcaldes i alcaldesses que ha previst la instructora per a continuar investigant les circumstàncies en què va produir-se la barrancada i la resposta de les administracions.

Un informe aportat a la causa per part d'Emergències constata que l'alcaldessa de Requena va telefonar l'112 ja a les 13:21 hores per a alertar de la greu situació que s'estava generant, amb pluges que començaven a negar el poble. Davant d'este escenari, l'Ajuntament va reaccionar avisant la població i les forces de seguretat, començant per la Policia Local i la Guàrdia Civil, que van tancar els accessos al municipi, ha explicat als mitjans de comunicació que l'esperaven a les portes dels jutjats de Catarroja.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Miguel Polo compareix este dilluns al Congrés per la gestió de la dana i Maribel Vilaplana, dimarts]]> La comissió d’investigació del Congrés sobre la dana del 29 d’octubre reprendrà esta setmana les compareixences amb les declaracions del president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), Miguel Polo, i de la periodista Maribel Vilaplana, que va dinar aquell dia amb l’expresident de la Generalitat Carlos Mazón.

Miguel Polo compareixerà dilluns a les 15:30 hores davant dels grups parlamentaris, mentre que Vilaplana compareixerà dimarts a les 11:00 hores, després que la mesa de la comissió va ajornar-ne la intervenció un dia respecte al previst inicialment.

Tots dos ja van declarar com a testimonis davant de la jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la dana.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El PP i Vox assenyalen el govern en els dictàmens de la comissió de la dana mentre que el PSPV i Compromís denuncien un “relat d’infàmia”]]> El PP i Vox apunten en la comissió de la dana de les Corts a la responsabilitat del govern d'Espanya en la catàstrofe de la dana arran de la seua actuació abans, durant i després de l'emergència que va deixar 230 víctimes mortals. A més, al·ludixen a qüestions com la falta d'execució d'infraestructures hidràuliques i la "deficient" gestió de la informació.

Este divendres també han presentat conclusions els socialistes i Compromís, que qualifiquen de farsa qualsevol document que aprove la comissió. Els grups d'esquerra acusen les formacions de dreta de fer valdre la majoria per a "mantindre un relat d'infàmia" amb la finalitat de "no assumir la responsabilitat" del Consell i "impedir que se sàpia la veritat".

Els quatre grups parlamentaris de les Corts han registrat este matí les seues propostes de dictamen sobre la comissió d'investigació de la dana. En les conclusions, Compromís i el Partit Socialista critiquen el tancament de la comissió i manifesten que qualsevol dictamen no té sentit: creuen que no ha complit la seua missió d'investigar el que va ocórrer el 29 d'octubre del 2024.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La jutgessa de la dana rebutja entregar documentació de la causa a Mazón perquè és testimoni]]> La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la dana del 29 d’octubre de 2024 ha rebutjat entregar a l’expresident de la Generalitat Carlos Mazón part de la documentació de la causa, tal com havia sol·licitat la seua defensa.

En una interlocutòria notificada este dijous, la magistrada desestima el recurs presentat per l’advocat de Mazón contra el decret de la lletrada de l’administració de justícia, que ja li havia denegat l’accés als documents. La petició de l'expresident també comptava amb el suport de la Fiscalia.

La instructora argumenta que Mazón manté la condició de testimoni en la causa i que facilitar-li eixa documentació implicaria concedir-li “un accés anticipat a la causa”, mentre continua pendent que l’Audiència de València resolga el recurs amb què l’expresident reclama personar-se en el procediment.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un agent mediambiental declara que no van rebre instruccions de vigilar els barrancs el 29 d'octubre]]> La Generalitat no va mobilitzar els agents mediambientals fins a l'endemà de la dana, el 30 d'octubre, malgrat l'escomesa de vigilar les rambles i barrancs que tenen entre les funcions i el fet que són un recurs inclòs en el Pla d'Inundacions de la Comunitat Valenciana. La consellera de Medi Ambient, de què depenen, no va traslladar-los cap orde de l'Agència de Seguretat i Emergències (Avsre), però sí que va indicar-los que buscaren un lloc segur el migdia de la barrancada, mitjançant una circular interna. Ho ha constatat este divendres al jutjat d'instrucció 3 de Catarroja un d'estos agents, cap comarcal del Racó d'Ademús amb 37 anys d'experiència, durant la seua declaració en la investigació judicial sobre la gestió de l'emergència.

El tècnic ha precisat que, més enllà de les tasques rutinàries de control dels barrancs que tenen els agents, que estan adscrit a la consellera de Medi Ambient, només poden mobilitzar-se per a una emergència si els reclama l'Avsre. No obstant això, assegura que no els va arribar cap petició de l'organisme, que dirigia el secretari autonòmic Emilio Argüeso, investigat en la causa penal juntament amb l'exconsellera Salomé Pradas.

De Pradas, ha dit que coneix les funcions que desenvolupen els agents mediambientals sobre la vigilància dels barrancs, ja que va ser directora general del Medi Natural i després consellera de Medi Ambient.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Fiscalia demana investigar judicialment l'exsubsecretari de Justícia per la filtració de l'àudio manipulat de l'Aemet]]> La Fiscalia Provincial de València ha demanat investigar judicialment l'exsubsecretari de la Conselleria de Justícia i Interior, Ricardo García García, per la filtració de l'àudio d'una conversa telefònica de caràcter reservat entre dos tècniques de l'Agència Estatal de Meteorologia i l'112 el dia de la dana, la qual es va que difondre manipulada, donant a entendre una previsió errònia de l'Aemet. En un informe, al qual ha tingut accés À Punt, el ministeri públic avala que García done explicacions com a investigat, després de la testifical de l'exsubdirector d'Emergències, Jorge Suárez, en què va assenyalar l'alt càrrec com a la persona a qui va entregar la gravació.

Segons la versió de Suárez en el jutjat d'instrucció número 6 de Llíria (Camp de Túria), el llavors director general d'Emergències i Extinció d'Incendis, Alberto Martín Moratilla, va traslladar una presumpta orde de Presidència de la Generalitat per a accedir a la conversa. No obstant això, va ser finalment Ricardo García que va accedir-hi i, suposadament va capturar amb suport d'un tècnic un "tros" de la gravació, que va guardar en una memòria USB. La Fiscalia considera que no cal investigar Martín Moratilla "de moment", perquè només va demanar localitzar la gravació.

El ministeri públic respon a una petició de la magistrada del jutjat 6 de Llíria que el 15 d'abril va demanar la Fiscalia que es pronunciara sobre la petició d'imputar Garcia i Martín després de la declaració de Suárez, com havia demanat l'acusació particular del PSOE.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Aemet trasllada al jutjat de Catarroja que el 29-O va usar informació de les estacions d'Avamet com a font complementària]]> La direcció de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) ha traslladat a la jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la dana que, per a la vigilància de l'episodi meteorològic del 29 d'octubre de 2024, va utilitzar com a ferramenta principal la informació procedent del radar de Cullera. També, que la va complementar amb dades d'estacions meteorològiques, xarxes hidrològiques i altres fonts d'observació disponibles en obert en internet, entre elles, les estacions integrades en l'Associació Valenciana de Meteorologia (Avamet).

Així ho indica Aemet en un escrit davant de la petició de la instructora perquè informara de quines dades concretes de la xarxa d'Avamet va utilitzar o va tindre a disposició durant el seguiment de l'episodi. Així mateix, va utilitzar la informació de les estacions per al seu compte de la xarxa social X, on va publicar, entre d'altres, missatges a les 07:50, 11:38 i 13:29 hores.

Segons assenyala l’agència governamental en l'informe, durant l'episodi va usar eixa informació procedent d'estacions d'Avamet mentre van estar disponibles en temps real, “tant per al seguiment complementari de la situació meteorològica com per a la difusió pública d'informació a través dels canals oficials de comunicació”.

Continua llegint-ho en el web

]]>