<![CDATA[À Punt - Investigació dana]]> 10 <![CDATA[À Punt - Investigació dana]]> <![CDATA[La jutgessa de la dana estudia sis casos de noves possibles víctimes que elevarien el còmput a 240]]> La jutgessa de Catarroja que instruïx la causa penal oberta per la gestió de la dana d'octubre de 2024 analitza el cas de sis persones que podrien haver mort per circumstàncies derivades de les fatídiques riuades que negaren la província de València. En cas de confirmar-se com a víctimes de la barrancada, el còmput total s’elevaria a 240. 

Segons consta en documentació del cas feta pública este dijous pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, la magistrada ha obert una nova peça de defunció després de la sol·licitud d'una associació de víctimes d'incloure en la causa una nova víctima mortal. Esta peça se suma a les cinc que encara continuen en estudi i en tramitació de diligències, entre elles sol·licituds d'informació relativa a historials clínics.

L'alt tribunal valencià també ha informat este dijous de dos actuacions més. En la primera, la instructora desestima el recurs d'una acusació particular contra la seua decisió prèvia d’haver denegat la testifical del cap de la Policia Local d'Algemesí.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La jutgessa de la dana manté la consideració de víctima mortal d'una dona, contra el criteri forense]]> La jutgessa de Catarroja (Horta sud) que investiga les possibles responsabilitats penals per la dana del 29-O del 2024 ha decidit mantindre la consideració de víctima mortal a una dona, malalta de leucèmia, que es va quedar sense oxigen durant trenta hores. La posició de la magistrada contradiu el criteri forense, que va descartar una relació causa-efecte amb la riuada.

La víctima, veïna de Catarroja, va morir a l'hospital dies després, el 12 de novembre. La investigació judicial la va reconéixer com a víctima formalment el 10 de març de 2025, el mateix dia en què van adquirir la condició d'investigats l'exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas i l'exsecretari autonòmic d'Emergències Emilio Argüeso.

Segons l'informe mèdic, la prolongada interrupció del subministrament d'oxigen va desencadellar la "descompensació respiratòria aguda", va motivar el seu ingrés hospitalari l'endemà de la barrancada. Moriria setmana i mitja després. Si bé l'estudi forense no situa el problema de la morta en la "falta d'oxigenoteràpia", la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra entén que "el seu delicadíssim estat de salut" es va veure afectat per esta circumstància, per la qual cosa hauria de configurar-se almenys com a concausa en la defunció".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’alcalde d’Aldaia, sobre la dana: "Desconeixíem que venia una barrancada bestial per a la qual no teníem medicina"]]> L'alcalde d'Aldaia, Guillermo Luján, ha afirmat que "ningú" els va avisar "de res" el 29 d'octubre de 2024, jornada de la dana que va deixar 234 víctimes mortals en diversos municipis de la província de València. "Desconeixíem que venia una barrancada bestial per a la qual no teníem medicina", ha agregat.

El primer edil d'Aldaia s’ha pronunciat així en la seua declaració, en qualitat de testimoni, davant la jutgessa instructora de la dana. L'alcalde d’este municipi de l’Horta Sud ha explicat que "no va haver-hi cap comunicació prèvia per part d'Emergències" a Aldaia, localitat que va perdre sis dels seus veïns arran de la barrancada.

Així mateix, Luján ha indicat que el dia 25, amb la informació que obtenien del servici d’Inforatge, van activar el pla municipal d’Aldaia. En esta línia, ha assenyalat que van posar en marxa els grups electrògens, els vehicles de brigada i es va reforçar la Policia Local.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’alcalde d’Aldaia declara davant de la jutgessa de la dana]]> L’alcalde d’Aldaia, Guillermo Luján, declara este dijous davant la jutgessa que instruix la causa penal de la dana. El primer edil no ha volgut fer declaracions als mitjans de comunicació en arribar a la seu judicial de Catarroja, els ha instat a fer-les després.

Luján explicarà a la instructora com va viure Aldaia el desbordament del barranc de la Saleta sense que els responsables municipals reberen cap avís del risc. Cap a les 18:40 hores, l’aigua va començar a negar el nucli urbà i, a conseqüència de la barrancada, sis veïns del municipi van faltar.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’any després de la dimissió de Mazón: seguix com a diputat, no ha sigut imputat i està personat en la causa de la dana]]> Era una compareixença al Palau de la Generalitat celebrada cinc dies després d’un funeral per les més de 200 víctimes de la dana marcat per la tensió dels familiars, Carlos Mazón va anunciar fa tot just un any la seua dimissió com a president de la Generalitat. “Ja no puc més”, va dir expressament. Des d’eixe moment, manté la seua acta com a diputat a les Corts, circumstància que li permet mantindre l’aforament en la causa judicial de la dana.

El funeral per les víctimes de les riuades del 29 d’octubre del 2024, que a hores d’ara ascendix a 234, va ser el punt d’inflexió en el mandat de Mazón. Alguns familiars de les persones que van faltar arran de la dana van increpar i escridassar l’expresident. L’oposició va convertir la gestió de l’aleshores president durant les primeres hores de la dana en diana de les crítiques.

Li recriminaven que aquella jornada del 29 d’octubre, quan estava decretat l’avís roig i algunes comarques, com la Ribera Alta, patien els efectes de les pluges intenses des de primera hora del matí, estiguera dinant amb una periodista i no arribara a la reunió del Cecopi —l’òrgan que gestionava l’emergència— fins a les 20:28 hores, quan moltes de les víctimes ja havien mort.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un home de 73 anys, reconegut com la víctima mortal 234 del 29-O]]> La jutgessa de Catarroja (Horta Sud) que investiga la causa de la dana ha reconegut una nova víctima mortal, de manera que el balanç global de persones mortes arran de les riuades del 29 d’octubre del 2024 és de 234, segons han confirmat des del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana este divendres.

L'última víctima reconeguda per la instructora és un veí de la localitat de Paiporta de 73 anys que va resultar ferit durant la inundació de la seua vivenda i va morir quasi dos mesos després, el 26 de novembre, a l'Hospital General de València, després de patir una endocarditis infecciosa provocada pel bacteri E Faecalis, explica el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) en un comunicat.

La magistrada ha dictat la resolució de hui a la vista de l'informe mèdic forense i de les declaracions testificals prestades a petició de la Fiscalia pels fills del mort. La instructora assenyala que l'element determinant de la relació de causalitat entre la dana i la mort d'este home és "el contacte amb superfícies contaminades", ja que la víctima va patir una ferida al peu i esta va poder ser la via d'entrada de la infecció en el seu organisme.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pradas contradiu Argüeso i l'assenyala com a responsable de l'emergència del 29-O fins a les 19:00 h]]> La defensa de l'exconsellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, ha rebutjat diverses al·legacions formulades per l'altre investigat en la causa penal oberta en un jutjat de Catarroja entorn de la gestió de la dana del 29-O, l'exsecretari autonòmic Emilio Argüeso, a qui assenyala com a responsable de l'emergència fins que la situació es va elevar a nivell 2. Este escenari, en què el comandament únic recau sobre la titular consellera que ostenta les competències d'emergències —com a màxima autoritat—, es va donar al voltant de les 19:00 hores del 29 d'octubre de 2024.

En un escrit al qual ha tingut accés EFE, la defensa de Pradas demana a la jutgessa de Catarroja que desestime el recurs interposat per Argüeso, en el qual per primera vegada l'assenyalava a ella, aleshores la seua superior en la Conselleria de Justícia i Interior, com a responsable de prendre les decisions i figura que exercia el comandament únic. L'exconsellera sosté que eixes afirmacions són "jurídicament inadmissibles" i nega que ella ostentara "un monopoli exclusiu" en l'enviament de l'ES-Alert, la ferramenta amb què es va enviar un avís massiu a la població a les 20:11 hores, una vegada les inundacions eren fatals. 

En un escrit de 14 pàgines, el lletrat Pedro Colina ha sol·licitat que s'impugne el recurs d'apel·lació interposat per Argüeso contra una interlocutòria de la magistrada datada el passat 13 d'octubre i en la qual apuntava que les morts ocorregudes a la pedania de la Torre (València) podrien haver-se "evitat" si els responsables de gestionar l'emergència "hagueren exercit les seues funcions". En este recurs, la defensa de l'exsecretari va argumentar que Argüeso mancava "d'habilitació legal i competència pròpia per a convocar o constituir el Cecopi", així com el control sobre l'ES-Alert, perquè "la potestat per a declarar el nivell 2 d'emergència i dictar l'ordre de constitució del Cecopi corresponia a la consellera", en la condició "de directora del pla i comandament únic".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'alcalde d'Algemesí confirma que no va rebre cap avís abans del desbordament del Magre, que va matar quatre persones]]> La declaració de l'alcalde d'Algemesí (Ribera Alta) José Javier Sanches Bretones (PP) en el jutjat de la dana ha evidenciat la diferència en la gestió entre els mandataris locals i els responsables autonòmics de l'emergència. L'alcalde, que va preparar la població amb dies d'antelació i va convocar un Cecopal 48 hores abans de la tragèdia, ha confirmat que no va rebre cap alerta el 29 d'octubre sobre el desbordament del Magre, com també han declarat altres mandataris de la comarca. La inundació acabaria matant almenys quatre persones al terme, en què residixen 28.000 veïns, i hi ha una quinta víctima sota investigació.

Sanchís també ha vinculat l'impacte de la dana en el municipi amb la neteja del riu. A preguntes de la defensa de l'exconsellera Salomé Pradas ha dit que anava "molt brut" i que creu que l'excés de canyes i brossa en el llit va fer que se n'isquera a l'altura del nucli urbà i no en la zona agrícola anterior. Segons ha subratllat, abans de la barrancada havia reclamat en dos ocasions que es netejara.

Tot i els estralls materials i humans que acabaries produïnt-se, l'ajuntament havia intent previndre la població en els dies previes. Segons l'alcalde, el consistori va informar els veïns per primera vegada el 25 d'octubre, quatre dies abans de la barrancada, arran de la previsió de pluges torrencials "històriques" que anticipava Inforatge, el canal meteorològic que este i altres municipis de la comarca tenien contractat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les claus de la macrocausa judicial de la dana: 35.500 fulls, 690 testimonis i sis víctimes mortals en estudi]]> Fins a 71 toms amb milers de fulls, 646 resolucions judicials, 449 peces obertes i quasi 700 persones que han passat a declarar. Són les xifres de la macrocausa judicial que investiga la gestió de la dana quasi dos anys després de la tràgica vesprada en què van morir 233 persones i pobles de quatre comarques van quedar sota l’aigua de les riuades.

La jutgessa de Catarroja que instruïx la causa, Nuria Ruiz Tobarra, que només un dia després de la tragèdia va obrir diligències prèvies per les 75 defuncions que s'havien produït en el seu partit judicial, centralitza des de gener del 2025 una investigació penal a la qual es dedica en exclusiva des de març de l'any passat.

La "gran complexitat" de la causa i l'"extrema gravetat" del seu objecte, donat que investiga 233 homicidis i lesions imprudents per "l'absència de decisions per a salvaguardar a la població" i la connexió entre "la passivitat, el retard manifest i de manera errònia en l'avís a la població" i les morts, ha portat a prorrogar diverses vegades la instrucció d’esta causa. Ara per ara, s’allargarà fins al 30 d’abril.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pradas considera que “ningú hauria d’estar imputat” en la causa de la dana perquè va ser “un tsunami”]]> L’exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas, investigada en la causa penal sobre la gestió de la dana del 29 d’octubre del 2024, considera que “ningú hauria d’estar imputat” en esta macrocausa perquè el que va ocórrer aquell dia “no va ser una riuada ni una dana, sinó un tsunami” i “una tragèdia que ningú podia preveure”.

Fonts pròximes a l’exconsellera han traslladat esta valoració als mitjans i han defensat que la catàstrofe, que va arrasar part de la província de València i va deixar 233 víctimes mortals, va ser una “tragèdia sobtada”. Segons estes fonts, hi pot haver responsabilitats polítiques, però no penals, ja que Pradas “és una política, no és una tècnica”.

Les mateixes fonts han insistit que no hi hauria d’haver persones imputades en la causa. No obstant això, han afegit que, si hi ha investigats, també haurien de ser-ho les persones encarregades de vigilar la crescuda del barranc de Poio. En este sentit, han assenyalat la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) i l’exdelegada del govern a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els bombers informen la jutgessa de la dana que Emergències és responsable del control del cabal en rius i barrancs]]> Un informe elaborat per l'inspector cap del Consorci Provincial de Bombers de València, Jorge Gil, i incorporat a la causa judicial en la qual s'investiga la gestió de la dana de 2024, assenyala que la "responsabilitat en la coordinació" del control d'escales de cabals en rius i barrancs és del Centre de Coordinació d'Emergències de la Generalitat.

En una interlocutòria, la jutgessa de Catarroja que instruïx esta causa penal va requerir el cos provincial de bombers que remetera un "arxiu amb escales de mesurament de llits, així com la unitat de bombers forestals a la qual correspon, si és el cas, el mesurament d'escales de cada llit".

L'informe aportat, al qual ha tingut accés EFE, destaca que el control d'escales o seguiment de cabals en rius, barrancs, sistemes de regulació i zones inundables s'emmarca en les rondes periòdiques de seguiment que establix el Pla especial enfront del risc d'inundacions. "Segons este pla, la responsabilitat en la coordinació de la informació recau en el Centre de Coordinació d'Emergències de la Generalitat (CCE Generalitat)", ha indicat el document.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Víctimes de la dana del 29-O critiquen la gestió del Consell en el segon aniversari de la barrancada]]> L'Associació de Víctimes de la Dana 29 d'Octubre del 2024, una de les tres majoritàries constituïdes després de la tragèdia, fa un balanç negatiu de la gestió del Consell, just quan està a punt de fer dos anys de la catastròfica barrancada que va colpejar la província de València amb 233 morts. La plataforma encapçalada per Mariló Gradolí ha difós un comunicat este dimecres en què avalua l'estat de la qüestió en diferents fronts i que parla d'"esmena a la totalitat" en assumpció de responsabilitats, "suspens" en reconstrucció postdana i "fracàs" en prevenció i adaptació al risc climàtic.

En la nota de premsa es mostren també molt crítics amb la comissió d'investigació de les Corts, que va donar per conclosos els treballs a finals de maig, amb un dictamen molt qüestionat per l'oposició parlamentària perquè posava el focus exclusivament en l'actuació del govern espanyol, a qui carregava tota la responsabilitat de l'ocorregut. "Ha faltat escolta activa, anàlisi i profunditat, i les conclusions ens semblen insuficients per a una tragèdia de les dimensions de la dana", lamenten.

Igualment, retreuen al Consell per la futura Llei del sol, en l'actualitat tramitant-se per via d'urgència per a "substituir íntegrament la normativa urbanística actual". L'associació de víctimes veu "preocupant" el fet que s'hagen reduït els terminis perquè la societat civil hi puga presentar esmenes i participar en l'elaboració de la normativa. I advertixen que, a pesar que s'ha constatat que el risc d'inundació "és molt més major" del que contemplaven els mapes existents, "la prioritat legislativa és accelerar una nova ordenació del sòl" que, entre altres coses, "amplia les possibilitats d’implantar determinats usos industrials, terciaris, turístics i de servicis en terreny no urbanitzable". Així, exigixen que es pose per davant la seguretat de les persones i la prevenció a l'hora de construir.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'alcalde de Picanya declara a la jutgessa que el 29-O no va rebre "cap avís" d'Emergències]]> L'alcalde de Picanya, Josep Almenar, ha assegurat este dimecres davant de la jutgessa instructora de la causa penal sobre la dana que el 29 d'octubre del 2024, dia de la fatídica barrancada que va causar 233 morts, que no van rebre "cap avís" ni cap telefonada d'alerta des d'Emergències de la Generalitat i per això van fer vida normal. Així ho ha explicat ell mateix als mitjans de comunicació quan ha acabat de declarar al jutjat de Catarroja, on estava citat com a testimoni.

La instrucció per les responsabilitats en la gestió de la catàstrofe ocorreguda el 29 d'octubre del 2024 continua el curs en les dependències judicials catarrogines i, dins de la roda de testificals d'alcaldes de poblacions afectades per les devastadores inundacions era el torn del de Picanya. Este municipi, situat en plena zona zero de l'Horta Sud, va ser un dels més colpejats, amb destrosses milionàries i onze víctimes mortals. Tot el terme municipal va quedar pràcticament negat, i les inundacions provocaren molts danys sobretot en les cases properes a la vora del barranc.

Almenar (PSPV) ha assenyalat que aquell dia no va tindre contacte amb altres alcaldes, únicament va parlar al matí amb la de Catarroja sobre la possibilitat de tancar els col·legis, però van decidir no fer-ho perquè no havia passat res, segons han indicat fonts coneixedores de la declaració judicial, citades per l'agència Efe.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un jutjat de València encausa una professora universitària per amenaçar Mazón de mort]]> Un jutjat de València ha obert una causa contra una dona per delictes d'amenaces per quatre missatges contra l'expresident, Carlos Mazón, que va publicar en la xarxa social X amb el pseudònim John Clarence Woods, el militar estatunidenc que va executar els principals líders nazis condemnats en Nuremberg. En el primer, que citava un post de Mazón, afirmava: "Hem de fer que tornen més bombes adossades i que subsers com tu senten que cada dia puga ser l'últim". Este no és l'únic procés judicial obert per amenaces contra Mazón.

Els altres tres són respostes a missatges emesos en el compte de l'expresident. En un d'ells, l'acusada, professora universitària, defenia que "l'ús de la violència fins a les últimes conseqüències contra esta panderola és necessari', segons figura en l'escrit judicial, avançat per Las Provincias i que divulga l'agència EFE.

"Després tot són plors perquè teniu 20 kg de Goma2 en els baixos del cotxe", va publicar en un altre, el 27 d'abril de 2025. "Un dia estaràs doxejat (sic) [anglicisme que implica revelar informació privada d'algú en internet sense consentiment] i resaràs perquè acabem ràpidament amb tu, panderola", i 'després us poseu a plorar perquè tornen els 9 mm Parabellum en els vostres clatells, subhumans', escrivia en l'últim.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Argüeso assenyala per primera vegada l'exconsellera Pradas per la gestió de la dana i sosté que ell no tenia competències]]> La defensa de l'exsecretari autonòmic d'Emergències, Emilio Argüeso, ha recorregut contra l'última interlocutòria de la jutgessa instructora de la dana, en la qual apuntava que les morts ocorregudes a la pedania de la Torre (València) podrien haver-se "evitat" si els responsables de gestionar l'emergència "hagueren exercit les seues funcions". L'al·ludit, que en el moment de la fatídica barrancada era el número dos de l'exconsellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, considera que esta argumentació vulnera el seu dret de defensa i a la presumpció d'innocència i assegura que ell no tenia competències per a convocar el Cecopi.

En la pràctica, és la primera vegada que assenyala directament la seua superior com a responsable de prendre les decisions, tant per a constituir l'òrgan de coordinació com per a l'enviament de l'ES-Alert que va arribar a les 20:11 hores, quan ja s'havien produït la majoria de les víctimes mortals. Pradas i Argüeso són, per ara, els dos únics imputats en la causa judicial que investiga per la via penal la gestió de la dana, que va provocar 233 morts a la província de València.

El recurs d'Argüeso, conegut este dimecres i al qual ha tingut accés l'agència Efe, fa referència a una interlocutòria de la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra emesa el 13 d'octubre. En ella, la magistrada considerava que existien "indicis clars" que les tretze defuncions de la Torre són "una mostra evident de les negligències en la gestió de l'emergència, com també de la manca i del retard d'avisos i les conseqüències que va tindre per a aquelles víctimes que van perir en els garatges, a les cases, o de camí en els cotxes".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Suprem demana al TSJCV la resolució sobre Mazón abans de vore la denúncia del PSPV per mentir]]> La sala segona del Tribunal Suprem ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) la resolució judicial que va dictar el 16 de març del 2025 sobre l’expresident de la Generalitat Carlos Mazón per a remetre’l a la Fiscalia del Suprem i que s'hi puga pronunciar sobre la competència de l'alt tribunal per a admetre a tràmit una querella del PSPV contra ell per fals testimoniatge.

En una providència a la qual ha tingut accés EFE, la sala segona del Suprem atén la petició de la Fiscalia, que requerix la referida resolució judicial abans de pronunciar-se sobre la competència del tribunal davant del qual tres diputats socialistes van presentar la querella.

Els socialistes van presentar una querella contra Mazón en considerar que, en la seua declaració davant de la comissió d'investigació de la dana del Congrés del 17 de novembre del 2025, "va faltar a la veritat" sobre el seu llistat de telefonades del 29 d'octubre del 2024, l'itinerari després d'eixir de dinar del Ventorro, o el moment en què va saber que hi havia morts.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'alcalde de Cullera declara sobre la telefonada de Mazón en la dana: "Va ser massa jovial, si va durar un minut jo parlaria 55 segons"]]> L'alcalde de Cullera, Jordi Mayor, ha donat més detalls sobre la conversa amb l'expresident Carlos Mazón, el dia de la dana, durant la seua declaració com a testimoni en el jutjat de Catarroja que investiga la barrancada. La telefonada la va fer l'expresident per WhatsApp a les 18:28 hores, segons consta en el registre del mòbil de Mayor, una hora en què Mazón estava encara al Ventorro o bé al poc d'eixir, tenint en compte les declaracions de l'expresident, la periodista Maribel Vilaplana i l'amo de l'establiment.

Segons ha explicat, no li va estranyar perquè hores abans, a les 15 hores, ja li havia telefonat l'exsecretari autonòmic d'Emergències, Emilio Argüeso, per a preguntar-li com anava el Xúquer i ell mateix li havia enviat vídeos del riu, entre les 17 i les 18 hores, amb el cabal baixant per a informar-lo que almenys a Cullera tot estava controlat. Argüeso li va anticipar per què potser desembassarien aigua de Forata, i que estiguera pendent perquè l'avisarien.

Ha precisat que van ser dos telefonades curtes amb l'imputat, que també el va informar per WhatsApp que estava reunit en el Cecopi. Cap altre alcalde de la comarca, ha subratllat, va rebre una telefonada d'Argüeso.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'exconsellera Pradas ja parlava de "risc d'ofegaments" per la dana a les 15:15 hores, segons l'alcalde de Benimodo]]> L'exconsellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, sospitava que hi podia haver persones ofegades per la dana a Utiel ja des de les 15:15 hores, del 29 d'octubre de 2024, després d'una conversa que va mantindre amb l'alcalde, Ricardo Gabaldón. Ho ha constatat en el jutjat de Catarroja un dels testimonis d'aquella telefonada, el primer edil de Benimodo (Ribera Alta), Paco Teruel.

Teruel (PP) formava part de la comitiva que va acompanyar Pradas i l'altre imputat en la causa, el secretari autonòmic Emilio Argüeso, en la visita a Carlet de les 14 hores, prèvia a la convocatòria del Cecopi (tres hores després) i que la investigació judicial ha qüestionat davant la possibilitat que retardara la reunió d'emergències.

La mateixa Pradas va informar del contingut de la reunió amb Ricardo Gabaldón. Després ella i Argüeso van fer diverses telefonades per a reclamar mitjans i recursos, segons recorda Teruel (que no ha sabut precisar a qui li'ls demanaven). Posteriorment, van marxar perquè "hi havia altres punts amb més necessitat" que Carlet, segons han informat testimonis presencials de la declaració al jutjat de la dana.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La jutgessa de la dana assegura que Pradas i Argüeso podrien haver "evitat" morts a la pedania de la Torre]]> La jutgessa de la dana ha assegurat en una interlocutòria coneguda este dimarts que "existixen indicis clars" que les morts ocorregudes a la pedania valenciana de la Torre "podrien haver-se evitat" si l'aleshores consellera d'Emergències Salomé Pradas i qui era el número dos, el secretari autonòmic Emilio Argüeso —tots dos investigats en la causa que se seguix a Catarroja per la via penal—, "hagueren exercit les seues funcions".

L'escrit, fet públic pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), assenyala que les defuncions a la Torre —una de les tres pedanies valencianes en què es registraren víctimes mortals en aquella dana, junt amb el Forn d'Alcedo i Castellar-Oliveral— són "una mostra evident de les negligències en la gestió de l'emergència, així com de la manca i del retard d'avisos i les conseqüències que va tindre per a aquelles víctimes que van perir en els garatges, a les cases, o de camí en els cotxes". En total, la fatídica barrancada ocorreguda el 29 d'octubre del 2024 va deixar 233 víctimes mortals, 17 al terme municipal de València —i 13 d'elles a la Torre—.

La instructora de la causa determina que un dels elements decisius per a la presa de decisions amb promptitud és el coneixement de les mateixes competències en la gestió de l'emergència i advertix: "Quan Pradas arriba a la conclusió que la presa de decisions requeia en ella mateixa com a comandament únic en la situació 2 d'emergència del Pla d'inundacions, l'actuació que va assumir ja va ser tardana i errònia".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un vídeo que mostra el cabal del barranc de Poio el matí del 29-O s'incorpora a la causa judicial de la dana]]> La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la dana del 29 d’octubre ha incorporat a la causa nous àudios que permeten escoltar, des de dins de la sala de l'112, la situació que es va viure la jornada de la catàstrofe, que va deixar almenys 233 víctimes mortals. 

Es tracta de telefonades a les quals ha tingut accés À Punt de persones demanant auxili i comunicacions amb la Policia Local en una jornada caòtica de treball. En elles s’escolta com es pregunten entre els professionals d’Emergències què instruccions donar davant situacions de persones que han quedat atrapades en vehicles o dins de cases negades. 

“Ens telefona un conductor informant-nos que la carretera està negada i diu que a més li han caigut unes pedres d’un mur en la part de davant del cotxe i no pot eixir”, diu una treballadora sala de l'112. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La jutgessa de la dana unix a la causa la segona intervenció de Pradas al Congrés]]> La jutgessa que investiga la gestió de la dana ha incorporat al sumari judicial la transcripció de les declaracions que va fer l'exconsellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, en la seua segona citació en la comissió d'investigació del Congrés el 28 de setembre.

En una providència, emesa este dilluns pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), la magistrada de Catarroja ha demanat també informació sobre les escales de mesurament dels llits, el ban municipal que va emetre l'Ajuntament pedani de la Torre i les comunicacions de l'Ajuntament de Sedaví.

En la referida compareixença de Pradas a la cambra baixa, l'exconsellera imputada en la causa va assegurar que no volia "encobrir a ningú", en al·lusió a l'expresident Carlos Mazón, i que volia "que se sàpia la veritat de tot" l'ocorregut en la dana del 2024.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els alcaldes de la Torre i Sedaví afirmen que no van rebre cap avís el dia de la dana]]> L'alcalde pedani de la Torre (València), Rafael Arnal, ha sostingut davant de la jutgessa que investiga la gestió de la dana que no tenien dades de l'emergència perquè "ningú els va avisar" i ha declarat que va poder parlar amb l'alcaldessa de València, María José Catalá, per a dir-li que l'aigua els arribava "a la cintura" abans de quedar-se incomunicat. Este dilluns també ha declarat davant de la magistrada l'alcalde de Sedaví (Horta Sud), Josep Francesc Cabanes.

Segons Arnal, no els informaren del Cecopal (Centre de Coordinació Operativa Municipal) que es va produir a l'Ajuntament de València i tampoc del tancament de jardins i d'universitats. En este sentit, ha insistit que l'alerta roja li va arribar “per WhatsApp” i que té un grup en què estan els alcaldes pedanis, l'alcaldessa de València i “algun altre regidor”, encara que va perdre el mòbil el dia de la dana. De fet, l'alcalde pedani ha assegurat que es va assabentar l'endemà que hi havia morts a la Torre.

En la seua declaració, ha recordat que a la Torre van fer el ban municipal informant de l'alerta roja sense cap altra recomanació, perquè "no tenien dades", i ha destacat que, en ser un dia assolellat, fins i tot "la gent s'ho va prendre un poc de broma".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La jutgessa de la dana rebutja investigar el diputat provincial de Bombers per fals testimoni]]> La jutgessa de Catarroja que instruïx la causa penal sobre la gestió de la dana ha rebutjat investigar per fals testimoni el diputat provincial i president del Consorci de Bombers de València, Avelino Mascarell, perquè assenyala que encara no hi ha una sentència que acredite una "veritat judicial".

Mascarell va testificar per segona vegada el passat 17 de setembre, després que l'exalcaldessa de Chiva, Amparo Fort, declarara que l'havia avisat, minuts abans de les 19:00 h, de la inundació del barranc de Poio en la capçalera.

En aquella declaració, el diputat provincial va sostindre que no recordava la telefonada. La jutgessa li va advertir que "el fet de dir tota l'estona que no se'n recordava podia assimilar-se a no dir la veritat ", motiu pel qual algunes acusacions van avançar que estudiarien accions legals en contra seua per possible obstrucció a la justícia.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'alcalde de Pedralba al jutjat de la dana: "L'ES-Alert no va sonar al poble"]]> L'ES-Alert no va sonar a Pedralba. La ciutat va quedar-se sense cobertura passades les 18 hores del dia de la dana i el senyal no va tornar fins a mitjan matí de l'endemà, 30 d'octubre. Va ser al migdia quan els telèfons del municipi van reproduir el característic senyal acústic que Emergències havia llançat a les 20:11 hores del dia anterior. En eixe moment, la tamborinada d'aigua ja havia inundat el terme i hi havia un grapat de desapareguts. El municipi acabaria plorant cinc morts. Ho ha narrat este dimecres l'alcalde de Pedralba (Serrania), el socialista Andoni León, davant la jutgessa que investiga les responsabilitats penals de la dana.

El soroll del missatge a destemps el recorda León amb "molta tristesa" i "indignació". "Va arribar massa tard. Setmanes després em despertava de matinada i pensava què hauria passat si s'haguera rebut en temps i forma. Si sense missatge, amb recursos propis, vam ser capaços de salvar vides, potser hauríem pogut accedir a les cases dels veïns que van morir", ha valorat a À Punt després de la seua declaració.

Dins de la sala ha recordat que el dia anterior, amb l'alerta taronja, van activar el Cecopal en què es va decidir tancar l'accés a dos barrancs i es va valorar el tancament del col·legi, tot i que no estava en zona inundable. El tancament el van ordenar el mateix 29-O i també el de la guarderia, passades les 10:30 hores, només es va decretar l'alerta roja. A les 13 hores "ja no hi havia xiquets ni professors", ha explicat, segons han conegut a À Punt de testimonis presencials de la declaració. De bon matí havia alertat la població pel canal de WhatsApp i les xarxes socials amb què l'ajuntament informa el veïnat. "Amb alerta roja vam convocar el Cecopal i vam prendre mesures (...) Nosaltres podem dir amb orgull que el 29 d'octubre i anteriors sí que hi estaven; altres no", ha afirmat León, a preguntes de la premsa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Argüeso denuncia el CGPJ per no informar de l'arxivament de les queixes contra jutgessa de la dana]]> La defensa de l'exsecretari autonòmic d'Emergències Emilio Argüeso, un dels dos investigats en la causa penal per la gestió de la dana, ha denunciat el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) davant del Defensor del Poble per "l'absència de notificació" de l'arxivament de les seues queixes contra la jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la dana, Nuria Ruiz Tobarra.

En l'escrit, al qual ha tingut accés EFE, el lletrat José María Bueno ha assenyalat que van tindre coneixement que les queixes havien sigut desestimades el 14 de setembre a través de la premsa i que no han tingut "accés a esta resolució". Així mateix, a través d'un vídeo publicat en xarxes socials, l'advocat ha assegurat que el CGPJ, a través de la seua sala de premsa, "ha notificat a la societat espanyola en conjunt l'arxivament de la queixa contra la mateixa jutgessa de Catarroja, però, tanmateix, a nosaltres no ens ha enviat la resolució".

En tot cas, la defensa d'Argüeso va anunciar fa cinc dies que recorreria contra l'arxivament de les tres queixes presentades contra la jutgessa de Catarroja que investiga la causa per considerar que és “injust”. El recurs s'unirà a l'anunciat per l'altra investigada, l'exconsellera Salomé Pradas, que va qualificar de “prematur i precipitat” el fet que la Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) avalara el referit arxivament de les tres queixes presentades contra la jutgessa de Catarroja.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un alt càrrec va informar a Mus que en el Cecopi parlaven de perill “imminent” de Forata i minuts després “treien ferro”]]> El secretari autonòmic d'Infraestructures i Transports, Francisco Javier Sendra, va traslladar el 29 d'octubre del 2024 al seu superior, el conseller de Medi Ambient, Transports i Medi Natural (nom del departament en eixe moment), Vicente Martínez Mus, a través d'un missatge en WhatsApp de les 17:28 hores, que en el Cecopi es parlava de "perill imminent en menys d'una hora en la presa de Forata" i 21 minuts després va afegir: "Ara estan traient ferro".

Així consta en l'acta de confrontació d'eixe missatge, feta el 23 de setembre pel lletrat de l'Administració de Justícia, després que Sendra declarara com a testimoni davant de la jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la catastròfica dana que va deixar 233 víctimes mortals a la província de València.

Sendra, diputat d'Emergències quan Carlos Mazón era president de la Diputació d'Alacant, va declarar a la jutgessa que creia que l'exconsellera de Justícia i Interior i investigada en la causa, Salomé Pradas, va parlar de l'ES-Alert quasi tres hores abans d'enviar-se a la població, quan es va alertar de Forata.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'exconsellera Pradas al Congrés: "Si valore el que feren o digueren alguns i algunes el dia de la dana no acabem"]]> L'exconsellera de Justícia i Interior i responsable d'Emergències de la Generalitat Salomé Pradas, investigada per la gestió de la dana, ha refusat este dilluns fer valoracions sobre el comportament, entre altres, de José Manuel Cuenca, l'excap de Gabinet de Carlos Mazón, que li va demanar que no ordenara confinaments aquell dia, però ha assenyalat: "Si jo li faig valoracions personals del que em pareix que van fer o van dir alguns i algunes eixe dia, no tenim temps en tota la vesprada".

Pradas s'ha pronunciat així en la comissió del Congrés que investiga la gestió de la catàstrofe just després que el diputat de Sumar Nahuel González li preguntara què li va paréixer el "to autoritari i condescendent" amb què Cuenca li va dir, per escrit: "Salo, de confinar, res".

Tot i que, en un principi, l'exconsellera ha dit que no contestaria les preguntes de la comissió de la dana en la cambra baixa, a causa de la seua “qualitat d'investigada” i per “consell legal” del seu equip jurídic de defensa, finalment sí ha respost algunes qüestions, igual que la primera vegada que hi va comparéixer, el 15 de desembre.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Puja a 233 la xifra de víctimes mortals que va deixar la dana d’octubre del 2024]]> La jutgessa de Catarroja que instruïx la causa penal sobre la gestió de la dana del 29 d'octubre del 2024 a València ha elevat a 233 —una més que les registrades fins ara— la xifra oficial de víctimes mortals que van deixar les riuades d'aquella jornada, segons una interlocutòria dictada este dilluns.

Segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, la nova víctima reconeguda és una dona que va morir quasi un mes després de la barrancada a l'Hospital de La Fe després de patir una hemorràgia intracranial derivada d'un hematoma subdural causat per una caiguda per l'entrada d'aigua a sa casa de Catarroja.

A principis de mes, la magistrada també va reconéixer una nova víctima —la 232— que va morir dies després de la catàstrofe a l’Hospital de la Ribera, a Alzira. Es tracta d’una veïna de Guadassuar amb insuficiència respiratòria crònica que es va quedar sense l'oxigen que precisava després de la inundació del seu domicili i el tall del subministrament elèctric.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pradas i Mompó compareixen este dilluns per segona vegada davant de la comissió de la dana al Congrés]]> La comissió del Congrés que investiga la gestió de la dana del 29 d’octubre del 2024, que va causar 232 morts, tornarà a rebre este dilluns Salomé Pradas i Vicent Mompó. L’exconsellera de Justícia i Interior i responsable d’Emergències de la Generalitat i el president de la Diputació de València compareixeran per segona vegada davant de la cambra baixa.

Mompó serà el primer, i ho farà en la sessió del matí. El president de la Diputació ja va ser interrogat al Congrés el 24 de novembre del 2025, però els grups parlamentaris han decidit tornar-lo a citar després que la jutgessa de Catarroja que instruïx la causa penal qüestionara en una interlocutòria la versió que va oferir en la segona declaració com a testimoni.

En aquella declaració judicial, Mompó va assegurar que no recordava que l’alcaldessa de Torrent, Amparo Folgado, li haguera advertit el dia de la dana de la situació del barranc de Poio, ni tampoc que se’n parlara al Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi). Segons Folgado, ella li havia comunicat cap a les 18:00 h que el barranc s'havia "desbocat" al municipi.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Argüeso se suma al recurs contra l'arxivament de les queixes dirigides a la jutgessa de Catarroja]]> La defensa de l'exsecretari autonòmic d'Emergències, Emilio Argüeso, un dels dos investigats en la causa penal per la gestió de la dana del 29 d’octubre del 2024, ha anunciat que també recorrerà contra l'arxivament de les tres queixes presentades contra la jutgessa de Catarroja que investiga la causa per considerar que és “injust”.

El recurs s'unirà a l'anunciat per l'altra investigada, l'exconsellera Salomé Pradas, que va qualificar de “prematur i precipitat” el fet que la Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) avalara el referit arxivament de les tres queixes presentades contra la jutgessa de Catarroja.

La Comissió Permanent del CGPJ va informar dimarts que havia decidit, per unanimitat, donar el vistiplau a l'arxivament de les tres queixes contra la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra que van presentar la defensa de Pradas, la de l'exsecretari autonòmic d'Emergències, i el lletrat Rubén Gisbert per suposades ingerències del marit de la jutgessa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’alcalde de Riba-roja de Túria diu que a les 15:00 hores del dia de la dana “ja” aconsellaren tancar empreses i advertiren el veïnat]]> L'alcalde de Riba-roja de Túria, Roberto Raga, ha afirmat a la jutgessa que investiga la gestió de la dana del 29 d'octubre de 2024 que a les 15:00 hores del dia de la barrancada “ja” van recomanar a les empreses el tancament per risc d'inundacions i des de matí van advertir veïns de la situació.

El primer edil, del PSPV, ha declarat este dijous en qualitat de testimoni davant de la jutgessa que investiga la gestió de la barrancada, procediment en el qual hi ha dos investigats: l'exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas i el seu exnúmero dos Emilio Argüeso.

Raga ha contat que el dia anterior a la dana ja van convocar el Cecopal i van començar a “prendre mesures”. Afirma que la seua màxima preocupació era l'àrea industrial perquè es tracta d'una àrea logística amb molta mobilitat de vehicles. “Vam posar tots els servicis a disposició del que podia passar, vam augmentar dispositius”, ha dit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un alt càrrec "creu recordar" que Pradas va preguntar per l'ES-Alert vora les 17:30 h al Cecopi, pel risc de Forata]]> El secretari autonòmic d'Infraestructures i Transports, Francisco Javier Sendra, ha declarat en el jutjat de la dana que "creu" recordar que l'exconsellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, va parlar de l'ES-Alert vora les 17:30 hores, al principi de la reunió del Cecopi i quasi tres hores abans que s'enviarà a la població (tard i amb contingut erroni, segons la jutgessa). Finalment, l'avís es va emetre a les 20:11 hores, quan ja hi havia desenes de ferits i morts.

Sendra va assistir telemàticament al primer tram de la reunió d'emergències. En la seua declaració com a testimoni ha explicat que "creu recordar" que Pradas va preguntar per l'ES-Alert quan el president de la Confederació Hidrogràfica de Xúquer, Miguel Polo, va advertir del "risc imminent" a la presa de Forata, amenaça que —segons ha indicat— va monopolitzar la reunió. Cal recordar que Pradas ha arribat a declarar que no sabia que existia este sistema de missatge d'alerta massiu.

"On està l'ES-Alert?", ha explicat Sendra que va preguntar textualment Pradas, segons han indicat a À Punt testimonis presencials de la declaració. No obstant això, el secretari autonòmic no recorda que es parlara d'evacuar la població vora les 17:48 hores (com va declarar el secretari autonòmic de Serveis Socials, Nacho Grande), però tampoc ho descarta, perquè hi havia "molt d'aldarull" i moltes coses que no se sentien bé.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Poder Judicial arxiva per unanimitat les queixes de Pradas i Argüeso contra la magistrada que investiga la dana]]> La Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha avalat per unanimitat arxivar les tres queixes contra la magistrada que investiga la gestió de la dana de València, la titular del jutjat d'instrucció 3 de Catarroja Núria Ruiz Tobarra.

La primera queixa va ser la presentada per l'exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas, imputada en la causa, que va denunciar la "falta d'imparcialitat" i d'opinions predeterminades de la jutgessa així com "la possible intervenció de persones alienes al procediment judicial", al·ludint a la suposada presència en el jutjat del marit de la magistrada.

Després es va sumar el passat 31 de juliol l'exsecretari autonòmic d'Emergències Emilio Argüeso, també investigat, la defensa del qual va demanar la suspensió d'esta magistrada i del seu marit. Més tard va presentar una tercera queixa el lletrat Rubén Gisbert per presumptes ingerències del marit de la jutgessa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La jutgessa de Catarroja rebutja l'acarament entre el president del Consorci de Bombers de València i l'exalcaldessa de Chiva]]> La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la dana del 29 d’octubre ha rebutjat l'acarament sol·licitat per una acusació particular entre el diputat provincial i president del Consorci de Bombers de València, Avelino Mascarell, i l'exalcaldessa de Chiva, Amparo Fort, per considerar que “no es produïx una contradicció entre els seus testimonis”.

L'exalcaldessa va assegurar en una declaració anterior que el dia de la catàstrofe, al voltant de les 19:00 hores, va parlar amb Mascarell per telèfon i que el va informar de les inundacions que patia el municipi.

En una interlocutòria feta pública este dilluns pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), la magistrada ha assenyalat que Fort “es va expressar amb claredat i coherència sobre les telefonades i el seu contingut” en la seua declaració, mentre que Mascarell “va reiterar de forma constant que no recordava les telefonades”. En la segona declaració del president del consorci de bombers, celebrada el passat 17 de setembre, Mascarell va insistir que sap que va parlar amb Fort perquè “ho posa en la factura”, però que no recorda el contingut de la conversa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Emilio Argüeso s'acull al dret a no respondre al Congrés: “Volen un titular i no li’l donaré”]]> L'exdirector de l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, Emilio Argüeso, ha invocat este dilluns el seu dret a no respondre a les preguntes de la comissió d’investigació sobre la gestió de la crisi derivada de la dana al Congrés per a evitar “interferències” en la causa penal oberta contra ell i “salvaguardar” el seu dret de defensa. Qui fou responsable autonòmic d'Emergències el 29 d'octubre del 2024 és un dels dos imputats, juntament amb l'exconsellera Salomé Pradas, en la investigació de la gestió de la catàstrofe als jutjats de Catarroja.

Argüeso ha intervingut després d'haver-se personat este dilluns al matí davant de la mateixa comissió l'expresident Carlos Mazón. Ara, l’exdirector d’Emergències ha esgrimit l’argument de no declarar quan la diputada de Compromís Àgueda Micó li ha preguntat a l'inici de la sessió. Cal recordar que Argüeso ja va ser cridat a declarar el passat gener, encara que aleshores va excusar la seua compareixença al·legant que estava de baixa mèdica.

En esta ocasió, ha explicat que el seu “dret de defensa es troba plenament concernit” i ha avançat que s'acolliria a les garanties processals pertinents que el faculten a “guardar silenci, no prestar declaració, si no ho desitja i no contestar aquelles preguntes que puguen comprometre la seua posició processal”. “Per tot això anuncie formalment que amb caràcter general m'acolliré al meu dret constitucional a no contestar les preguntes que em siguen formulades pels distints portaveus a fi d'evitar qualsevol interferència en la causa penal oberta i salvaguardar de forma escrupolosa el meu dret de defensa”, ha declarat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un treballador de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer advertix del dèficit de personal en la vigilància dels llits]]> El que era cap del servici de Policia d'Aigües de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) el dia de la dana de 2024 ha sostingut este dilluns, en la seua declaració al jutjat de Catarroja que investiga la gestió de la catàstrofe, que el servici de vigilància dels llits, que es fa durant tot l'any, "és molt deficitari de personal".

Este testimoni ha assenyalat que la funció de la Policia d'Aigües de la CHX és la gestió i protecció del domini públic hidràulic, és a dir, no són un servici d'emergències, i que "la vigilància no es planifica a causa de l'escassetat de mitjans", segons han informat fonts judicials coneixedores de la declaració.

El treballador ha explicat que el seu càrrec comprenia la gestió dels col·lectius de guàrdies fluvials i agents ambientals de la CHX i que el dia de la dana van fer "gestions ordinàries".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les víctimes protesten a la porta del Congrés contra la gestió de Mazón el dia de la dana]]> Les víctimes de la dana han protestat este dilluns a la porta del Congrés amb motiu de les declaracions de l'expresident del Consell Carlos Mazón (per segona vegada) i de l'exsecretari autonòmic d'Emergències i Interior, Emilio Argüeso (esta vesprada). En la concentració han participat representants de l'Associació de Víctimes de la Dana 29 d'Octubre 2024, l'Associació de Víctimes Mortals 29-O i Associació de Víctimes i Damnificats de la dana de València amb cartells i pancartes amb crítiques a l'actuació de l'aleshores president del Consell i en les que reclamen justícia.

Mariló Gradolí, presidenta de L'Associació de Víctimes de la Dana 29 d'Octubre 2024, ha defensat a la porta del Congrés que han fet un "esforç" per a estar a Madrid este dilluns i ha lamentat que l'expresident Mazón continue cobrant dels diners públics, ja que és diputat a les Corts.

Poc abans de la concentració, a la porta del Congrés, Rosa Álvarez, presidenta de l'Associació de Víctimes Mortals Dana 29-O, ha dit, en declaracions a À Punt, que esperen "una cosa similar o pitjor que el que va dir en la compareixença del 17 de novembre" del 2025, per la qual ha explicat que està judicialitzat "per fals testimoni". "Però no podíem deixar d'estar ací a les portes, perquè no pensem que girarem el full", ha afegit Álvarez.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Mazón defén que el Tribunal Superior l’ha eximit de responsabilitat penal i rebutja entregar els whatsapps del dia de la dana]]> "L'únic poder que pot jutjar responsabilitat penal són els tribunals i ja s'han pronunciat (...) Em remet a la resolució del Tribunal Superior de Justícia que descarta la meua responsabilitat, per unanimitat de cinc magistrats". Amb estes afirmacions de Carlos Mazón han xocat una vegada i una altra els diputats del Congrés en la segona compareixença de l'expresident de la Generalitat en la comissió d'investigació sobre la dana. PSOE i Compromís havien forçat el retorn de l'expresident, a què acusen d'haver mentit en la primera intervenció, i perquè explicara l'escrit de la seua defensa al jutjat de Catarroja, en què minimitza el seu paper i la importància de l'ES-Alert.

"El procedent és no fer cap declaració pública fins que termine la instrucció judicial", ha contestat Mazón a la diputada de Compromís Àgueda Micó, que estrenava la ronda de preguntes des del Grup Mixt. I des d'ací totes les preguntes i afirmacions de la primera part de la comissió han xocat amb el mateix mur, per a frustració dels diputats de l'esquerra i de les associacions de víctimes de la dana, que han insisit a demanar presó per a Mazón en una concentració a les portes del Congrés. Mazón també s'ha escudat en el TSJCV quan se l'ha recordat que la comissió dilucida responsabilitats polítiques, no penals.

"La responsabilitat política no consistix a trobar a qui traslladar-la, consistix a saber quan ha arribat el moment d'assumir-la i eixe fa temps que va arribar i a vosté en El Ventorro", l'ha dit la diputada del PSOE Marta Trenzano, que davant el silenci de Mazón ha aprofitat la intervenció a desmuntar la tesi de la falta d'informació, repassant la investigació judicial.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Mazón compareix de nou este dilluns davant de la comissió de la dana al Congrés]]> L’expresident de la Generalitat Carlos Mazón torna a comparéixer este dilluns davant de la comissió d’investigació de la dana del 2024 al Congrés, on també han convocat l’exsecretari autonòmic d’Emergències Emilio Argüeso. Mazón, que continua sent diputat del PP, està citat a les 11:00 h.

Serà la segona compareixença de Mazón davant d’esta comissió. L’expresident ja va acudir a la cambra baixa el 17 de novembre del 2025, quan va defensar la seua actuació durant la vesprada del 29 d’octubre del 2024. En aquella ocasió va argumentar que la falta d’informació va ser la causa de les morts i va afirmar que res hauria canviat encara que haguera acudit abans al Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi).

La nova compareixença l'han reclamada durant les últimes setmanes els diputats del PSOE i Compromís, que han buscat forçar el retorn de Mazón a la comissió. En la primera declaració, els grups d’esquerres el van assenyalar com a responsable dels morts, mentre que el PP i Vox van centrar les seues intervencions en la suposada inacció del govern central.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Víctimes de la dana es concentraran dilluns davant del Congrés durant la compareixença de Mazón]]> Les tres associacions de víctimes de la dana —Associació de Víctimes de la Dana 29 d’octubre del 2024, Associació Víctimes Mortals Dana 29-O i Associació de Damnificats per la Dana Horta Sud— es concentraran el dilluns 21 de setembre a les portes del Congrés a Madrid amb motiu de la nova compareixença de l’expresident de la Generalitat Carlos Mazón davant de la comissió d’investigació de la dana.

Els col·lectius han convocat la protesta entre les 10:30 h i les 11:30 h, coincidint amb l’arribada de Mazón a la cambra. Posteriorment, tornaran a concentrar-se durant la compareixença de l’exsecretari autonòmic d’Emergències de la Comunitat Valenciana durant la dana del 2024, Emilio Argüeso, investigat en la causa judicial juntament amb qui fora consellera d’Interior, Salomé Pradas.

La comissió del Congrés que investiga la gestió de la dana que va causar 232 morts el 29 d’octubre del 2024 ha citat per segona vegada Mazón. L’expresident del Consell ja va comparéixer al Congrés el passat 17 de novembre, però el PSOE i Sumar, que tenen majoria en la mesa de la comissió d’investigació, consideren necessari tornar-lo a interrogar sobre la seua responsabilitat en la gestió de la catàstrofe.

Continua llegint-ho en el web

]]>