<![CDATA[À Punt - Tribunals]]> 10 <![CDATA[À Punt - Tribunals]]> <![CDATA[L'advocada de Koldo demana a Pedraz que exigisca al PSOE la informació que té sobre ella]]> L'advocada de Koldo García, Leticia de la Hoz, ha requerit este dilluns al jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz que exigisca al PSOE que pose en coneixement "quant obre en els seus arxius" que tinga relació amb ella, sense esperar que el Consell General de l'Advocacia Espanyola es pronuncie sobre l'informe sol·licitat pels socialistes. En un escrit remés al jutge, l'advocada respon així a les al·legacions formulades la setmana passada pel PSOE, que va demanar més temps a Pedraz per a facilitar les dades dels advocats contractats pel partit entre el 2021 i el 2025, a l'espera que el Consell General de l'Advocacia Espanyola es pronuncie sobre l'abast del secret professional.

Per a Leticia de la Hoz, el PSOE pot posar de manifest "sense objecció" qualsevol dada que tinga sobre ella: "Si el partit no la va contractar, res hi ha en els seus arxius que el secret professional protegisca respecte d'ella, i qualsevol dada que sobre la seua persona o sobre la citada mercantil poguera figurar en ells pot posar-se de manifest sense objecció, i sense esperar pronunciament del Consell General de l'Advocacia Espanyola sobre la consulta que es diu haver formulat".

"Esta representació no pot sinó sol·licitar que el Partit Socialista Obrer Espanyol pose de manifest tot el que sobre la Sra. Leticia de la Hoz Calvo existisca en els seus arxius entre 2021 i 2025, període al qual s'estén el requeriment. Esta part ha sostingut de manera reiterada que la meua representada no ha sigut contractada per este partit, ni de forma directa ni indirecta, ni per a assumptes generals ni particulars, i tampoc en el relatiu a la defensa de Koldo García", sosté l'advocada en el seu escrit. Sosté a més que enfront de les seues manifestacions "s'ha alçat una sort de mur d'escepticisme, que únicament cal trencar mitjançant la resposta requerida".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un acusat en la faula del cas Bar España es retracta de les publicacions que va fer i demana disculpes als afectats]]> Un dels acusats en el juí per les mentides del cas Bar España s'ha retractat este dilluns del contingut de les publicacions que va fer sobre este assumpte i ha demanat disculpes a les persones afectades. A més, s'ha compromés a donar publicitat a la sentència que es dicte.

La plaça 3 de la Secció Penal del Tribunal d'instància de Castelló investiga sis persones, que estan acusades de participar en la difusió pública d’acusacions falses i per danys ocasionats a les persones a què van difamar. Se’ls acusa de generar sospites sobre una presumpta xarxa de pederàstia amb noms coneguts entre els suposats clients.  

El processat, que ha contestat només a les preguntes de l’advocat, ha llegit un escrit en el qual ha manifestat que les informacions sobre el cas que va reproduir en el seu blog procedien de manifestacions, denúncies, publicacions i testimonis de terceres persones que havien aconseguit difusió pública amb anterioritat i que ell va considerar que mereixien ser conegudes per la gravetat de fets que relataven l'interés públic que —al seu parer— podien tindre.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les claus de la macrocausa judicial de la dana: 35.500 fulls, 690 testimonis i sis víctimes mortals en estudi]]> Fins a 71 toms amb milers de fulls, 646 resolucions judicials, 449 peces obertes i quasi 700 persones que han passat a declarar. Són les xifres de la macrocausa judicial que investiga la gestió de la dana quasi dos anys després de la tràgica vesprada en què van morir 233 persones i pobles de quatre comarques van quedar sota l’aigua de les riuades.

La jutgessa de Catarroja que instruïx la causa, Nuria Ruiz Tobarra, que només un dia després de la tragèdia va obrir diligències prèvies per les 75 defuncions que s'havien produït en el seu partit judicial, centralitza des de gener del 2025 una investigació penal a la qual es dedica en exclusiva des de març de l'any passat.

La "gran complexitat" de la causa i l'"extrema gravetat" del seu objecte, donat que investiga 233 homicidis i lesions imprudents per "l'absència de decisions per a salvaguardar a la població" i la connexió entre "la passivitat, el retard manifest i de manera errònia en l'avís a la població" i les morts, ha portat a prorrogar diverses vegades la instrucció d’esta causa. Ara per ara, s’allargarà fins al 30 d’abril.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Dos fugitius buscats per homicidi i detinguts per robar a Oliva queden lliures per passar a disposició judicial fora de termini]]> Eren fugitius de la justícia europea i dilluns els van sorprendre suposadament furtant en una vivenda d’Oliva on va entrar l’aigua de la dana. Tot i haver sigut detinguts per la Guàrdia Civil, ara estan en llibertat provisional perquè van passar a disposició de l’Audiència Nacional —l’òrgan judicial que tramita les ordres d’extradició— fora del termini legal de 24 hores. L’Audiència no ha considerat les circumstàncies en què estava Oliva en el moment de la detenció i ara els dos fugitius i els altres dos hòmens que també van ser detinguts amb ells han quedat en llibertat provisional.

Els dos arrestats turcs tenien una orde de cerca per homicidi dolós i estafa bancària, circumstància que els agents de la Guàrdia Civil van saber després de detindre’ls, juntament amb un altre home turc i un altre espanyol després de suposadament haver comés un robatori amb força en una casa habitada d’Oliva. A més, tenien armes de manera il·lícita.

Concretament, l’advocat Juan Antonio Espinosa —que va assistir els acusats amb la també advocada Natalia Montilla— ha relatat que als quatre presumptes delinqüents els van detindre quan estaven en un camió de la Unitat Militar d'Emergències (UME) per a ser evacuats per les inundacions. La Guàrdia Civil va acudir al camió militar alertada per una presumpta comissió de saquejos en una vivenda d’Oliva.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Fiscalia proposa investigar Zapatero també per malversació per haver ocultat joies d'un “valor molt significatiu”]]> La Fiscalia Anticorrupció planteja investigar també a l'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero per un delicte de malversació de cabals públics en no haver entregat a Patrimoni de l'Estat les joies d'un “valor molt significatiu” que es van localitzar en el seu despatx quan va deixar la presidència de l’executiu.

En l’informe presentat per a la comissió rogatòria sol·licitada pel jutge de l'Audiència Nacional José Luis Calama, la fiscal rebutja els arguments exposats per Zapatero en l’escrit.

"L'investigat José Luis Rodríguez Zapatero ve a reconéixer que sent president del govern va acceptar unes joies d'un valor molt significatiu i que no els va entregar a Patrimoni de l'Estat, com sí que va fer amb altres regals en finalitzar la Presidència", exposa la fiscal María Elena Lorente.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Constitucional tomba l’intent del Consell de salvar les cases de Babilònia de la platja de Guardamar del Segura]]> El Ple del Tribunal Constitucional ha estimat el recurs d'inconstitucionalitat interposat pel president del govern contra l'article 17, la disposició final primera i la disposició addicional quarta de la Llei de les Corts Valencianes 3/2025, de 22 de maig, de protecció i ordenació de la costa valenciana. La sentència, de la qual ha sigut ponent la vicepresidenta, Inmaculada Montalbán, examina l'al·legació de l'Advocacia de l'Estat relativa a les edificacions de la platja de Babilònia, a Guardamar del Segura (Baix Segura), la demolició de la qual havia sigut ordenada per resolucions judicials fermes i estava pendent d'execució.

El Tribunal recorda, en este punt, que el recurs d'inconstitucionalitat té per objecte el control abstracte de les normes i no l'examen de les intencions que s'atribuïsquen al legislador.

La sentència declara inconstitucionals l'article 17 i la disposició final primera, exclusivament quan s'apliquen a béns integrants del domini públic marítim-terrestre.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Arxiven les diligències contra l’alcalde de Villena pel robatori del tresor]]> Un jutjat de Villena ha sobresegut provisionalment les diligències prèvies obertes fa unes setmanes contra l'alcalde d’esta ciutat de l’Alt Vinalopó, Fulgencio Celdrán, pel robatori del Tresor de Villena, una de les majors col·leccions europees d'or de l'Edat del Bronze. Així ho ha informat en la xarxa social X el despatx d’advocats Soriano i Piqueras, que representa als denunciants de l'Associació per a la Defensa de l'Estat de Dret i la Lluita contra la Corrupció.

Des d’este despatx, admeten que la resolució judicial està ben fonamentada, però discrepen del sobreseïment provisional. Per això, han avançat que recorreran la mesura en apel·lació davant l'Audiència Provincial d'Alacant perquè continue viva la denúncia per un possible delicte de danys per imprudència.

Els lletrats de Soriano i Piqueras, en representació de l'Associació per a la Defensa de l'Estat de Dret i la Lluita contra la Corrupció, el 29 d’agost va dirigir tant contra l'alcalde com contra la directora del museu Muvi on estava el Tresor, Laura Hernández; la tercera tinent d'alcaldia, María Server i també la persona responsable de seguretat del centre expositiu per la possible falta de protecció de les instal·lacions.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'acusat pels informes jurídics que donaven credibilitat a la faula del Bar España reconeix haver estat "obsessionat" amb el cas]]> Tres dècades després que començara a divulgar-se la llegenda negra d'una presumpta xarxa de pederastia al Bar España de Benicarló (Baix Maestrat) ha testificat el primer dels acusats de difondre la faula. Ha sigut l'advocat Javier Fernández Torres, una de les sis persones processades. Fernández ha exercit la seua pròpia defensa en este procediment, que busca aclarir com es va propagar durant anys informació falsa amb què es va a assenyalar jutges i polítics de tota mena, com Carlos Fabra, Mónica Oltra o Francisco Camps.

Amb dos hores de retard ha arrancat l'interrogatori, després d'aclarir les qüestions prejudicials plantejades per les defenses en la sessió anterior i aclarir la legitimitat del fiscal per a participar (contra el criteri dels advocats dels acusats) en el procés, que jutja injúries, calúmnies i delictes contra la integritat moral a la plaça 3 de la secció penal del Tribunal d'Instància de Castelló.

L'advocat Fernández Torres està acusat de contribuir a donar aparença de credibilitat a l’engany. D'una banda a través de diversos informes, que va elaborar a petició del principal inductor del cas, el ja difunt Reinaldo Colás, en un dels quals s'asseverava que les administracions havien obviat les obligacions d'investigar els fets. I d'altra amb la creació d'Abogados contra la Corrupción, una entitat que el ministeri públic situa com a pantalla de les suposades denúncies d'abusos sexuals a menors i rituals satànics, i que, segons ha reconegut el processat, només el té a ell com a soci.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un informe del Constitucional veu “prematur” admetre el recurs del defensor del poble per la llei de nets]]> Un informe dels lletrats del Tribunal Constitucional (TC) considera "prematur" que l'alt tribunal admeta el recurs d'empara presentat pel Defensor del Poble contra la suspensió del dret al vot a persones nacionalitzades per la llei de memòria democràtica (unes 169.000), la coneguda com a llei de nets, decidida pel Tribunal Suprem.

El Defensor del Poble va interposar divendres un recurs d'empara davant el TC contra la suspensió del dret al vot a este col·lectiu. La institució que dirigix Ángel Gabilondo ha demanat al tribunal de garanties mesures cautelaríssimes perquè eixes persones puguen exercir el seu dret al vot en les eleccions del 29 de novembre.

A més, sol·licita que es pronuncie sobre la interpretació del Suprem sobre la suspensió del dret fonamental al vot dels espanyols nacionalitzats d'acord amb l'anomenada llei de nets.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El jutge cita en novembre com a testimonis la vicepresidenta Aagesen i Errejón en el cas del préstec d'Air Europa]]> El jutge que investiga el conegut com a cas Air Europa ha citat com a testimonis la vicepresidenta tercera del govern i ministra per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Sara Aagesen, així com l'exportaveu parlamentari de Sumar, Íñigo Errejón, per als pròxims 23 de novembre (en la recta final de la campanya electoral de les eleccions generals) i 24 de novembre, respectivament.

En una providència a la qual ha tingut accés Europa Press, el magistrat José María Escribano cita també Pedro Saura, exsecretari d'Estat de Transports quan José Luis Ábalos era ministre de Transports, el mateix dia que Errejón. El magistrat instruïx la causa en un jutjat de Madrid per presumptes irregularitats en el préstec de 475 milions d'euros que l'entitat va concedir a l'aerolínia el novembre del 2020, en la qual està imputat el vicepresident de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), Bartolomé Lora.

Es dona la circumstància que el 2020, quan era diputat i líder de Más País, Errejón va denunciar en una pregunta parlamentària que el rescat a Air Europa incomplia "de manera clamorosa les conclusions del dictamen de la Comissió de Reconstrucció Social i Econòmica" aprovat en el ple del Congrés el 29 de juliol d'este mateix any, ja que entre les condicions assumides per la companyia aèria per a obtindre l'ajuda no n'hi havia "cap de caràcter climàtic o ambiental".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Absolts els activistes de Greenpeace acusats de desordes públics en 2021 al port de Sagunt]]> La magistrada de la plaça 8 de la secció penal del tribunal d'instància de València ha absolt els onze activistes de Greenpeace acusats de desordes públics per bloquejar l'entrada d'un vaixell de gas al port de Sagunt el 2021, en el marc d’una protesta contra els combustibles fòssils.

La sentència, que pot ser recorreguda en apel·lació, establix que no concorren en els fets "actes de violència o intimidació idonis per a alterar greument la pau pública en els termes exigits pel tipus penal".

Els fets que es jutjaven van ocórrer l'octubre d’ara fa cinc anys, quan els esmentats activistes van bloquejar durant dotze hores l’entrada al Port de Sagunt del vaixell nord-americà Merchant, carregat amb 138.000 metres cúbics de gas liquat. L’acció, per la qual Greenpeace ja ha pagat 160.000 euros en sancions, tenia com a objectiu exigir la fi dels combustibles fòssils i denunciar la dependència d'Espanya del gas fòssil.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El jutjat cita com a imputat l'edil de Vox de València denunciat per entrar sense permís a la seu del Sindicat d'Estudiants]]> El jutjat d'Instrucció número 1 de València ha citat a declarar el 14 de gener en qualitat d'investigat el regidor de l'Ajuntament de València Juanma Badenas (Vox) després de la denúncia del Sindicat d'Estudiant per entrar sense permís a la seua seu. La citació està prevista a les 10 hores i també estan citats com a investigats dos assessors seus, mentre que els responsables del sindicat acudiran al jutjat el 17 de desembre a les 12 del migdia. La resolució no és ferma i contra ella cal imposar recurs de reforma en el termini de tres dies, segons la interlocutòria.

Al juliol el Sindicat Estudiants de la Comunitat Valenciana i l'Associació de Dones Lliures i Combatives del País Valencià van presentar una querella criminal contra l'edil i dos dels seus assessors pels suposats delictes d'"espoli" il·legal de la seua seu a València i de "descobriment de secrets".

En la querella assenyalaven que l'Ajuntament de València fa anys que cedix l'ús de locals de propietat municipal a associacions i entitats sense ànim de lucre per a accions dirigides a desenvolupar les seues funcions i activitats d'interés social. Relataven que el 3 de juliol un representant del Sindicat d'Estudiants va acudir a la vesprada i va vore que el pany havia sigut danyat i hi havia una clau partida a l'interior.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El president del TSJCV apel·la a la independència judicial i demana no fer crítiques "desmesurades o descontextualitzades"]]> El president del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), Manuel Baeza, ha tornat a apel·lar este dijous a la independència judicial i ha demanat no fer crítiques "desmesurades o descontextualitzades" que puguen erosionar la confiança dels ciutadans en la justícia.

Baeza s'ha pronunciat així en l'acte d'obertura de l'any judicial 2026-2027 a la Comunitat Valenciana, en què ha estat acompanyat pel fiscal superior de la Comunitat, José Ortiz; i el secretari de govern del TSJCV, Rafael Lara. A l'acte han assistit el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca; el secretari d'Estat de Justícia, Manuel Olmedo; la consellera de Justícia, Nuria Martínez; o els vocals del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) Ricardo Bodas i Esther Rojo.

El president del TSJCV ha dedicat unes paraules de record a les víctimes de la dana del 29 d'octubre del 2024, que ha deixat 232 víctimes mortals a la província de València, i ha assegurat que "el dolor continua present i no hem d'oblidar-nos-en". Al seu juí, esta tragèdia "ha d'obtindre una resposta per part de la societat en conjunt, que ha de combatre esta xacra des del seu origen i des de totes les institucions, a través d'una educació basada en els valors de respecte i igualtat".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Mazón es personarà en tres causes contra persones que l’amenaçaren de mort després de la dana]]> L'expresident de la Generalitat Carlos Mazón demanarà personar-se en tres procediments judicials que hi ha oberts contra persones que l’amenaçaren de mort després de la dana, per a impulsar les diligències.

Així ho han confirmat a EFE fonts jurídiques després que el diari Las Provincias haja avançat la intenció de l'expresident de sumar-se a l'Advocacia de la Generalitat per a ser part en les causes per intimidacions que va rebre en xarxes socials.

Dels tres procediments oberts per este motiu, en un ja s'ha dictat la interlocutòria d'obertura de juí oral, mentre que els altres dos estan al jutjat d'instrucció número 4 de València i la defensa de Mazón considera que la instrucció “està parada”, per això vol personar-se per a impulsar les diligències.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Fiscalia rebaixa de cinc a dos anys i mig la petició de pena per als onze activistes de Greenpeace i admet un “error”]]> El Ministeri Fiscal ha reduït de cinc a dos anys i sis mesos la petició de pena de presó per als onze activistes de Greenpeace que van participar el 2021 en una protesta al port de Sagunt contra un vaixell carregat de gas, una rebaixa deguda a “un error” en l'aplicació d'un Codi Penal no vigent.

La Fiscalia ha explicat que la petició inicial de cinc anys de presó s'emmarca en la Llei Orgànica 14/2022, que va entrar en vigor el 12 de gener del 2023 —dos anys després dels fets— i que ha modificat el delicte de desordres públics, creant un nou tipus agreujat. I, per la qual cosa ara ha rectificat i ha demanat una pena de dos anys i sis mesos, atenent l'anterior llei.

El juí, que s'ha celebrat este dimecres en la Secció Penal del Tribunal d'Instància de València número 8 i que s'ha allargat més de nou hores, amb dos recessos, ha començat cap a les 10:20 hores amb la declaració d'una desena de testimonis, entre ells sis agents de la Guàrdia Civil, representants de la companyia Marítima del Mediterrani i de la Planta de Regasificació de Sagunt i dos periodistes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Presó provisional sense fiança per a un quart detingut pel tiroteig mortal a Alzira]]> El jutjat número 6 de la Secció Civil i d'Instrucció d'Alzira (Ribera Alta) ha acordat este dimecres la presó provisional, comunicada i sense fiança per al quart detingut pel tiroteig mortal ocorregut diumenge de matinada al barri de l'Alquerieta, sobre el qual este dimarts va prorrogar la detenció per motius de salut. Ahir dimarts, el jutge ja va enviar a presó provisional i sense fiança a altres tres detinguts pels fets mentre el quint arrestat va quedar en llibertat amb obligació de compareixença periòdica davant del Jutjat.

Segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), el detingut queda investigat en una causa oberta pels delictes d'homicidi i tinença il·lícita d'armes. En el tiroteig entre dos clans enfrontats va morir un home de 56 anys.

A més de la víctima mortal, altres tres persones van resultar ferides i detingudes: una d'elles va requerir intervenció quirúrgica --que és el quart arrestat que ja ha entrat a la presó-- i altres dos que van rebre l'alta el mateix diumenge.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Condemnen a dèsset anys de presó El Mauri, germà d'Antonio Anglés, per segrestar i torturar un home]]> L'Audiència de València ha condemnat Joaquín Martins Monroig, conegut anteriorment com a Mauricio Anglés o El Mauri, i cinc homes més més acusats de segrestar, torturar i robar un altre home per a intentar obligar-lo a pagar-los uns 200.000 euros. La pena que ha imposat el tribunal per estos fets ocorreguts el 2021 a Montserrat és de dèsset anys i nou mesos de presó, segons ha avançat este dimecres Las Provincias. El Mauri és el germà d'Antonio Anglés, el principal fugitiu pel triple crim de les xiquetes d'Alcàsser, que va canviar-se de nom a Joaquín Martins per a desvincular-se d'este cognom.

La sentència emesa per la secció tercera de l'Audiència Provincial de València considera provats els fets narrats per l'acusació, malgrat l'absència de proves biològiques que incriminaren els ara condemnats, que portaven la cara amagada darrere d'un passamuntanyes. Els magistrats consideren que hi ha "prova indiciària plural, objectiva i interconnectada".

La pena final és menor als 27 anys de presó en total per a cada un dels sis processats que demanava la Fiscalia, pels delictes de segrest amb l'agreujant de traïdoria, lesions, amenaces, robatori amb violència, danys i pertinença a grup criminal, i també l'agreujant d'haver actuat amb disfressa. El tribunal els ha absolt del delicte de pertinença a organització criminal, ja que no s'ha pogut acreditar amb prou certesa l'existència d'una estructura criminal organitzada amb permanència en el temps més enllà del concert puntual per a cometre el segrest.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El jutge cita les filles de Zapatero el 30 de novembre pel cas Plus Ultra]]> El jutge del cas Plus Ultra, José Luis Calama, ha citat a declarar com a investigades el 30 de novembre les filles de José Luis Rodríguez Zapatero i ha sol·licitat un informe pericial gemmològic i joier a la joieria Yanes de les peces confiscades en el registre del despatx de l'expresident del govern del 19 de maig.

En una providència, feta pública este dilluns, el magistrat de l'Audiència Nacional cita Laura i Alba Rodríguez Espinosa perquè declaren en qualitat d'investigades el 30 de novembre, la primera a les 9:00 hores i la segona a les 12:00. Calama cita també a declarar com a testimonis, el 19 de novembre, José Ángel Partearroyo, exdirector de Participades de SEPI, i Félix Martín, exdirector financer de Plus Ultra.

La citació de Partearroyo es produïx després que l'expresident de Plus Ultra Julio Martínez Sola admetera davant del jutge, el passat 7 de setembre, que va mantindre contactes amb ell per a l'obtenció del préstec de 53 milions a l'aerolínia. Va assumir a més que d'eixa quantitat va pagar l'1% al "grup Zapatero", si bé va insistir que la companyia complia els requisits per a aconseguir eixa ajuda.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Estrasburg reobri el cas Sala: el tribunal admet la demanda del fill de la viuda de la CAM contra l'absolució del seu cunyat]]> El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), també conegut com a Tribunal d'Estrasburg, ha admés a tràmit la demanda presentada pel fill de la viuda de l'expresident de l'extinta Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM) assassinada a tirs el 2016 a Alacant, María del Carmen Martínez, per l'absolució judicial del seu cunyat, Miguel López.

La mort de Martínez, viuda del banquer Vicente Sala, es va produir després de rebre dos tirs al cap el 9 de desembre del 2016 en el llavador de cotxes d'un concessionari de vehicles de la ciutat d'Alacant, llavors propietat de la família Sala-Martínez i regentat per López.

Fonts jurídiques de l'entorn del primogènit de l'expresident de la CAM i l'assassinada Martínez, Vicente Sala Martínez, han assenyalat este dilluns a EFE que la demanda, presentada al febrer d'enguany, s'ha admés a tràmit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sis anys de presó per a un home que va violar una dona en una vivenda de Vinaròs el 2021]]> La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Castelló ha condemnat un home a una pena de presó de sis anys de presó per violar una dona amb la qual va coincidir en un bar de Vinaròs, el 4 de setembre de 2021. El tribunal el considera autor d'un delicte d'agressió sexual per al qual aprecia l'atenuant de reparació del dany. 

El condemnat haurà d'indemnitzar la víctima amb 14.000 euros pels danys morals que va patir a conseqüència dels fets i no podrà acostar-s'hi a menys de 300 metres ni comunicar-s'hi durant dotze anys. A més, la sentència li imposa sis anys de llibertat vigilada que s'executarà amb posterioritat a la pena de presó i que contempla, a més de la prohibició d'aproximació i comunicació, l'obligació de participar en programes formatius, laborals i culturals d'educació sexual.

El tribunal també ha condemnat a altres tres anys de presó un segon home com a còmplice del delicte d'agressió sexual, en concloure que, malgrat que no va participar de forma activa en la violació, sí que va estar present i no va fer res per a evitar-la. Este segon penat no podrà acostar-se ni comunicar-se amb la víctima durant set anys.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Exonerats una vintena de consellers no executius de Banc de València i Bancaixa al juí pel Grand Coral]]> Una vintena de consellers no executius de Banc de València i la seua matriu, Bancaixa, han sigut exonerats este dimarts en el juí pel cas Grand Coral, l'operació a Mèxic que va causar un forat milionari a les dos entitats. Este pas processal té lloc després que tant la Fiscalia Anticorrupció com l'Advocacia de l'Estat hagen retirat tots els càrrecs sobre estos acusats.

La investigació de Grand Coral va iniciar-se arran d'una denúncia presentada per Bankia Habitat a finals de 2013 per operacions d'aportació de capital i finançament de Bancaixa entre 2005 i 2009 que van ocasionar, segons Anticorrupció, un perjudici estimat de 750 milions d'euros. Estos moviments, segons la instrucció, pogueren ocasionar un "menyscapte patrimonial" pel fet d'haver d'aprovisionar "una part molt important" d'estos préstecs.

En l'orde de processament, que data del 2018, la instructora, Carmen Lamela, va assenyalar delictes d'administració deslleial i blanqueig contra els acusats. Considera que els administradors de les entitats, com a "finançadors", van afavorir econòmicament, de manera sistemàtica i injustificada, els promotors d'un projecte que requeria inversions "d'enorme magnitud".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Comença el juí a quatre hòmens per l'assassinat d'un tir a un altre per a furtar-li droga a Benetússer]]> L'Audiència Provincial de València jutja des d'este dilluns quatre hòmens acusats de matar-ne un quint a Benetússer, a l'Horta Sud. El crim va ocórrer l'11 d'octubre del 2023, ha informat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) quan el grup de jóvens va concertar una cita amb la víctima per a comprar-li una gran quantitat de droga —concretament èxtasis i ketamina—, encara que la intenció real era furtar-li-la.

El Ministeri Fiscal demana 20 anys de presó per a cadascun dels acusats per un delicte d'assassinat. I en el cas de l'autor material del tret la petició de pena suma dos anys més pel delicte de tinença il·lícita d'armes, fins a 22 anys de presó.

Els advocats de la defensa, per la seua banda, reclamen un veredicte de no culpabilitat perquè, segons argumenten, el cas està basat en "hipòtesis" i "sospites" però no hi ha una sola prova que demostre que hi havia un pla per a robar a la víctima les pastilles d'èxtasis que portava damunt. A més, asseguren que desconeixien l'existència d'una arma i molt menys que s'anava a utilitzar.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un jutjat investiga per presumpte delicte d’odi els pares d’una xica trans soterrada amb el nom de naixement]]> Un jutjat de Novelda (Vinalopó Mitjà) instruïx diligències per un presumpte delicte d'odi respecte a una dona transgènere, Daniela, que es va suïcidar amb 21 anys el 2022, a la qual els seus familiars van identificar amb el seu necrònim (nom previ a la transició) en el panteó familiar quan la soterraren.

La investigació es va iniciar a instàncies de la denúncia presentada per l'associació Eufòria Famílies Trans Aliades davant de la Fiscalia, després que una amiga de Daniela els posara en coneixement dels fets.

El Ministeri Públic va assumir eixe escrit i va traslladar al jutjat la seua denúncia, el passat mes de maig, segons ha dit a EFE la presidenta de l'associació, Natalia Aventín.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La presidenta del poder judicial veu d'"extraordinària gravetat" les "desqualificacions" a jutges des del govern espanyol]]> La presidenta del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Isabel Perelló, ha lamentat les "desqualificacions" de "els qui exercixen responsabilitats institucionals" cap als jutges; ha exigit respecte a les decisions judicials i ha assegurat que es prenen "sense cedir a influències, pressions ni ingerències de cap tipus". Així s'ha expressat Perelló en el seu discurs de l'acte d'obertura de l'any judicial que s'ha celebrat este dijous al saló de plens del Tribunal Suprem (TS), després de les recents crítiques del govern central a la sentència del TS contra la 'llei dels nets.

Isabel Perelló ha tornat a defensar insistentment la independència del col·lectiu i ha negat que els jutges estiguen polititzats, com han defés sovint diversos membres del govern espanyol. La presidenta del TS i el CGPJ ha considerat d'"extraordinària gravetat" el fet d'acusar la judicatura d'adoptar decisions per raons polítiques —el que s'anomena lawfare— "i no per les raons jurídiques que expressen les seues resolucions". En este sentit, ha lamentat les "desqualificacions" dels "qui exercixen responsabilitats institucionals" cap als jutges, ha exigit respecte a les decisions judicials i ha assegurat que es prenen "sense cedir a influències, pressions ni ingerències de cap mena". "No és admissible que la desqualificació pública dels jutges es convertisca en un instrument de pressió sobre l'exercici de la jurisdicció", ha afirmat. I ha recordat que esta classe d'imputacions poden "arribar a comportar l'atribució d'una conducta delictiva" i que "comprometen l'estat de dret".

El rei Felip VI ha presidit este dijous com és habitual l'acte d'obertura de l'any judicial, que una vegada més ha arribat envoltat de polèmiques després de la recent decisió del Tribunal Suprem de suspendre les altes al cens electoral per la llei de nets i la investigació de la crisi fronterera a Ceuta. Estos dos episodis han erosionat encara més la ja tibant relació que arrossegaven el govern espanyol i la judicatura, especialment després de la condemna a l'ex fiscal general de l'Estat Álvaro García Ortiz per revelació de secrets.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Declaren com a imputats dos mestres del col·legi El Vedat de Torrent per suposada agressió sexual]]> Un jutjat de Torrent ha impulsat este dimarts la investigació sobre les suposades agressions sexuals denunciades per famílies del col·legi El Vedat de Torrent. Este matí han declarat dos docents del centre en qualitat d'investigats i han negat les agressions. El cas afecta, segons les denúncies presentades, onze menors. L'Audiència de València va ordenar reobrir el cas després que el jutjat l'arxivara. L'Audiència considerava que hi ha indicis dels fets denunciats.

La secció quarta de l'Audiència Provincial de València va revocar, a l'abril, el sobreseïment de la causa oberta per suposats abusos sexuals a diversos alumnes d'un col·legi de Torrent i va ordenar seguir la investigació en apreciar indicis "plurals, concurrents i clars" de possibles fets delictius. Els magistrats consideraren que ha de posar-se fi al que qualificaren de "desafortunada deriva processal". El sobreseïment d'esta causa es va produir en novembre del 2025.

"La gravetat dels fets denunciats, l'específica vulnerabilitat dels subjectes passius (xiquets de quatre i cinc anys, majoritàriament, i els més majors, entre sis i set anys) i, possiblement, una certa falta d'experiència de la totalitat dels operadors jurídics que han intervingut en este procediment, l'objecte del qual són temes propis de ser tractats i estudiats per especialistes en menors, determina la necessitat que s'adopten, sense més dilació, les resolucions necessàries per a donar al procediment l'adequat espai". Així figurava en un pronunciament datat del 10 d'abril d'enguany en el qual la sala estimava parcialment els recursos interposats —un total de tretze— contra resolucions prèvies —del 2024 i 2025— que decretaven l'arxivament provisional de la causa perquè no considerava provada l'existència d'abús sexual.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Condemnen un home a dos anys de presó per agressió sexual a la filla de setze anys de la parella]]> El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha confirmat la condemna de dos anys de presó imposada per l'Audiència de València per a un home per haver comés una agressió sexual a una menor de setze anys amb la qual convivia, ja que era filla de la seua parella sentimental.

Segons la sentència de la sala civil i penal feta pública pel TSJCV, l'acusat va entrar a l'habitació on dormia la menor el 30 de desembre del 2023 i va començar a fer-li tocaments per damunt de la dessuadora. En demanar-li l’adolescent que parara, l’ara condemnat va abandonar l'habitació.

Uns dies més tard, l'1 de gener del 2024, la menor va acompanyar a posar gasolina l'home, que li va preguntar si volia posar-se als comandaments del vehicle i, durant el trajecte, li va tornar a fer tocaments al pit i a la zona genital, la qual cosa va provocar que la menor es posara nerviosa i accelerara el vehicle que finalment va frenar l'acusat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Anticorrupció demana mantindre les imputacions de l’exparella d’Àbalos i un ex alt càrrec d’Adif]]> La Fiscalia Anticorrupció s'ha oposat als recursos de l'exparella de l'exministre Jose Luis Ábalos, Jessica Rodríguez, i de l'ex alt càrrec d'Adif Ignacio Zaldívar, que havien interposat contra les respectives imputacions ordenades pel jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno.

El ministeri públic ha presentat sengles escrits d'al·legacions, als quals ha tingut accés EFE, contra els recursos d'apel·lació formulats per les defenses de Rodríguez i Zaldívar. En eixe document, Anticorrupció deixa clar que no hi ha falta de motivació en les imputacions.

En el cas de l'exparella de Ábalos, considera que el juí a l'exministre, on ella va declarar com a testimoni, no implica cosa jutjada i apunta a la seua eventual responsabilitat en els fets relacionats amb els seus contractes en les empreses públiques Ineco i Tragsatec.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Meta pagarà 16.680 milions per a evitar el juí per crear addicció dels menors a les xarxes Facebook i Instagram]]> Meta, l'empresa matriu de Facebook i Instagram, va acordar pagar un màxim de 16.680 milions de dòlars com a part d'un acord per a resoldre les demandes presentades per diversos estats dels Estats Units, segons un document judicial publicat este dimecres.

Les autoritats acusaven la companyia tecnològica de dissenyar les seues xarxes socials Facebook i Instagram per a generar addicció entre els menors i d'enganyar els consumidors sobre els perills de les seues plataformes.

També la culpaven d'ignorar els danys causats a la salut mental i física dels jóvens i de violar la Llei de Protecció de la Privacitat Infantil en Internet (COPPA) en recopilar dades de menors.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Condemnen un home a dèsset anys de presó per agredir sexualment dos menors amb què vivia a Castelló]]> L'Audiència Provincial de Castelló ha condemnat un home a dèsset anys i mig de presó per dos delictes continuats d'agressió sexual a menor per sotmetre a tocaments i altres pràctiques de tipus sexual dos bessones menors d'edat amb què va conviure entre setembre i novembre del 2024 a Castelló.

El penat haurà d'indemnitzar amb 5.000 euros cadascuna de les xiquetes pels danys morals que van patir a conseqüència dels fets i no podrà acostar-se a menys de 500 metres ni comunicar-se per cap mitjà amb elles, per un període superior a quatre anys al del compliment de la pena privativa de llibertat.

Segons el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, la Sala de la Secció Segona li imposa una pena d'inhabilitació especial per a qualsevol professió, ofici o activitat, siguen remunerats o no, que comporte contacte regular i directe amb menors, per un temps superior a cinc anys al de la pena de presó.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Macrojuí a Califòrnia contra Meta, acusat de provocar addicció en menors]]> Meta, el gegant tecnològic fundat per Mark Zuckerberg, s'enfronta des d'este dimarts al juí més gran de la seua història, que busca determinar l'impacte sobre la salut dels menors de les seues plataformes de xarxes socials, Facebook i Instagram. El procediment té lloc en un tribunal de Califòrnia, als Estats Units, on la companyia està acusada per un grup de 29 fiscals estatals de dissenyar i implementar funcions que generen addicció en xiquets i adolescents. Es tracta d'una de les principals batalles judicials a les quals s'enfronta, i la indemnització econòmica podria ascendir a 1.400 milions de dòlars, segons les estimacions.

La jutgessa federal Yvonne Gonzalez Rogers i un jurat format per huit persones escoltaran des de hui al tribunal d'Oakland, al nord de Califòrnia, els arguments dels fiscals que sostenen que Meta va violar la Llei de protecció de la privacitat infantil a internet (COPPA) per compilar il·legalment informació de menors de 13 anys. També avaluaran l'acusació addicional de Califòrnia, Colorado, Kentucky i Nova Jersey, que assegura que l'empresa de Zuckerberg va violar les lleis del consumidor.

Este juí forma part d'un litigi ‘multidistrictual’ més ampli que reunix més de 3.000 demandants contra Meta i altres gegants tecnològics, com Google, TikTok i Snap. Les demandes sostenen que estes companyies van dissenyar les plataformes socials per a maximitzar el temps que els usuaris passen enfront de les pantalles, la qual cosa podria fomentar conductes addictives entre xiquets i adolescents i provocar-los danys emocionals i físics; fins i tot, en els casos més greus, la mort.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’Audiència confirma l’exculpació del tècnic municipal de Mislata en el cas de les dos xiquetes mortes en l'unflable]]> L'Audiència de València ha confirmat l'exoneració de l'enginyer tècnic municipal en la causa per la mort de les dos xiquetes, de quatre i huit anys, en un castell unflable de la fira de Mislata que una forta ràfega de vent va alçar en gener del 2022.

En una resolució judicial, a la qual ha tingut accés EFE, el tribunal desestima el recurs d'apel·lació interposat pels pares d'una de les xiquetes mortes contra la decisió del jutjat d'instrucció número 4 de Mislata de sobreseure les actuacions respecte a este tècnic.

Els pares de Vera, la xiqueta de quatre anys, van al·legar que no s'havia presentat declaració responsable per a la fira de Nadal, que no es va aportar un informe de l'Organisme de Certificació Administrativa (OCA) i que l'expedient tramitat es referia a la fira d'estiu i se situava en una localització diferent d'on va tindre lloc el sinistre mortal.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Suprem fixa que canviar de sexe no anul·la una condemna prèvia per violència masclista]]> El Tribunal Suprem ha sentenciat que un canvi de sexe no té efectes retroactius que permeten anul·lar una condemna prèvia per violència masclista per uns fets comesos quan l'agressor era un home amb caràcter jurídic i legal. La persona penada va al·legar davant de l'alt tribunal que no podia ser sentenciada per un delicte de violència masclista perquè ja era una dona, segons l'acte de canvi de sexe dictat pel registre civil de Castelló l'1 de juny del 2023, un any després de l'agressió.

El Suprem descarta este argument en una sentència del 22 de juliol, emesa este dimarts, en la qual subratlla que no pot aplicar-se el canvi de sexe per a neutralitzar una condemna per delicte de violència de gènere quan els fets, com va ser el cas, hagen ocorregut quan l'autoria del delicte s'atribuïa a un home. És a dir, el canvi de sexe no té efectes retroactius sobre la condemna. Confirma així la condemna de nou mesos de presó per un delicte de violència de gènere i altres punts per violència domèstica sobre la filla, dictada per un jutjat penal de Castelló i ratificada per l'Audiència Provincial.

Els fets van ocórrer el 20 d'abril del 2022, quan l'acusat va acudir als voltants del domicili de l'exparella sentimental per a visitar la filla de 8 anys que tots dos tenien en comú, segons va declarar provat el jutjat d'instància. El relat afig que, en un ambient tibant, l'acusat va agafar fortament del braç la filla amb la intenció de menyscabar-ne la integritat física. La mare de la menor va acudir en auxili i l'acusat li va propinar una punyada a la cintura, colps i esgarrapades al coll.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Condemnen a Alacant a més de 72 anys un home que guardava i compartia arxius pedòfils, i que va abusar de menors]]> La Secció Segona de l'Audiència Provincial d'Alacant ha condemnat a 72 anys i mig de presó a un home per emmagatzemar i compartir arxius de tipus pedòfil i abusar de diverses menors de les quals va registrar imatges quan practicaven diversos actes sexuals que ell mateix els havia sol·licitat. La sentència, que fixa el màxim de compliment efectiu de la condemna en 20 anys de presó, no és ferma i es pot recórrer davant la sala civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. L'home guardava més de 2.000 arxius pedòfils al domicili.

La Sala li ha condemnat per nou delictes d'elaboració de pornografia infantil, cinc delictes d'abús sexual a menor, dos d'ells amb penetració, nou delictes d'exhibicionisme i un delicte de tinença i difusió de pornografia infantil, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV). A més, l'home ha quedat inhabilitat per a exercir qualsevol professió o ofici, siga o no retribuït, que comporte contacte regular i directe amb menors d'edat per un període superior en cinc anys al de la pena privativa de llibertat.

Així mateix, la sentència ha considerat provat que, entre els mesos de febrer i abril de 2021, el condemnat va contactar a través d'una aplicació de videochats en viu amb menors de 16 anys, amb les quals mantenia converses de caràcter sexual, els mostrava els seus genitals i realitzava actes sexuals. D'acord amb el TSJCV, durant estes videotelefonades, el penat, amb la intenció de satisfer el seu ànim libidinós, sol·licitava a les xiquetes que practicaren determinats actes sexuals enfront de la cambra i aconseguia que accediren.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Fiscalia investiga una possible filtració d'informació judicial a un diputat de Vox]]> La Fiscalia Superior de la Comunitat Valenciana ha obert diligències d'investigació penal per una possible filtració a un diputat de Vox que va dir a un company de files en el parlament autonòmic tindre informació privilegiada per part d'una fiscal de Nules (Plana Baixa) sobre unes dades que va usar per a vincular immigració i delinqüència.

La Fiscalia provincial de València va remetre el cas a la Fiscalia de la Comunitat Valenciana per tindre esta la competència per a la investigació dels fets, com a Fiscalia del Tribunal de l'aforament, segons el decret de 12 d'agost de la Fiscalia facilitat pel PSPV, formació que va denunciar els fets.

El síndic socialista a les Corts, Jose Muñoz, ha explicat que els va paréixer "molt greu" que es fera "eixe comentari" perquè "donava a entendre que el grup d'extrema dreta tenia informació privilegiada precisament sobre un procediment que estava secret i que podia afectar el procés de regularització de migrants".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Onze anys de presó per agredir sexualment la filla de quinze anys d'uns amics]]> La Secció Segona de l'Audiència Provincial de València ha condemnat a 11 anys de presó per un delicte continuat d'agressió sexual a menor de 16 anys amb penetració a un home que va obligar la filla d'uns amics, que tenia 15 anys en el moment dels fets, a mantindre relacions sexuals després d'amenaçar-la amb ensenyar-los fotos íntimes als seus pares. Per estos fets, la Sala li imposa 10 mesos de presó com a autor d'un delicte de descobriment de secrets, segons ha explicat este dilluns en un comunicat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV).

La condemna contempla també una pena de deu anys de llibertat vigilada i la inhabilitació especial durant 25 anys per a exercir qualsevol professió, ofici o activitat que comporte contacte amb menors d'edat. L'home, finalment, haurà d'indemnitzar la víctima amb 15.000 euros en concepte de responsabilitat civil i no podrà comunicar-se per cap mitjà ni acostar-se a menys de 400 metres d'ella, el seu domicili o lloc d'estudi o treball per 25 anys, segons agrega el TSJCV.

Els fets van succeir durant l'estiu del 2021 quan el condemnat acudia amb freqüència a la casa de la menor, a València, on passava els caps de setmana a causa de l'amistat que tenia amb els pares d'esta. La sentència considera provat que en un moment de la convivència, l'home va accedir a l'habitació de la menor, que estava tombada en el llit, i li va propinar palmades en els glutis, fins que la xiqueta li va apartar i li va dir que li ho anava a comptar als seus pares.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Fiscalia demana investigar Vito Quiles per presumpta estafa en donacions per a xiquets afectats de la dana]]> La Fiscalia de Sevilla ha presentat una denúncia davant del deganat de la secció d'instrucció del tribunal d'instància de Sevilla contra Vito Quiles per a començar una investigació per un presumpte delicte d'estafa en la recaptació de donacions per a xiquets víctimes de la dana de València i beques per a jóvens.

L'escrit datat el passat 23 de juliol respon a una denúncia inicial de l'associació Facua-Consumidors en Acció, presentada tres dies abans, en la qual assenyalava un possible delicte d'estafa, apropiació indeguda i falsedat documental.

Segons denuncia Facua, l'1 de gener del 2025, Quiles "va començar a demanar diners des del seu canal de Telegram per a repartir joguets i obsequis a xiquets dels municipis afectats per la dana a la Comunitat Valenciana". Unes donacions que "anaven a parar al mateix compte bancari en què des de juliol del 2022 havia ingressat diners dels seus seguidors per a finançar les seues pròpies activitats".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Condemnat a presó per haver-se allotjat quasi un mes en un hotel de la Vall d’Alba i anar-se’n sense pagar]]> Va estar durant quasi un mes, amb pensió completa, en un hotel de la Vall d’Alba i se’n va anar sense pagar. La factura ascendia a més de 2.000 euros, després d’haver estat allà les vacances de Nadal i alguns dies de gener. Ara l’Audiència de Castelló ha condemnat este individu a un any de presó i una multa per haver estafat a l’establiment hoteler, situat al paratge de l’ermita de Sant Cristòfol d’esta localitat de la Plana Alta.

Els fets es remunten a desembre del 2023 i gener de l’any següent, 26 dies en total. El condemnat es va allotjar en este hotel “tot el període de Nadal i Cap d’Any”. “Va deixar el lloc el 15 de gener”, com puntualitzen des del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV).

Durant tot este temps, a més de pernoctar, l’hoste que va partir sense pagar desdejunava, dinava i sopava a l’establiment, donat que estava en un règim de pensió completa. La despesa que va generar en l’hotel va ser de 2.283 euros, com assenyala este òrgan judicial, però l’hotel mai no la va cobrar.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La jutgessa del cas Assut arxiva les acusacions contra l’extresorer del PSPV Pepe Cataluña i l’empresari Enrique Gimeno]]> La jutgessa que instruïx el cas Assut ha acordat el sobreseïment parcial de les actuacions per a l’extresorer del Pspv Pepe Catalunya i per a l’empresari Enrique Gimeno per prescripció, segons publiquen diversos mitjans de comunicació.

Esta macrocausa, que investiga una presumpta trama de comissions a canvi d’adjudicacions de projectes públics entre el 1999 i el 2013 i que ha esguitat a representants tant del PP com del PSPV, es trobava en la fase final de la instrucció.

D’esta manera, la instructora atén la petició del fiscal anticorrupció, qui demanava este pas en el procediment, en considerar que els fets que s’atribuïen tant a Cataluña com a Gimeno han prescrit, d’acord amb els terminis que preveu el Codi Penal.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Condemnat a quinze anys de presó per agredir sexualment dos xiquets d'11 i 14 anys]]> L'Audiència de València ha imposat una pena de tretze anys de presó per un delicte continuat d'agressió sexual amb accés carnal a menor i d'altres dos anys de presó per un delicte d'agressió sexual a menor a un home per sotmetre a diferents pràctiques sexuals a dos xiquets, de 14 i 11 anys respectivament.

Segons la sentència de la Secció Segona de l'Audiència, el condemnat no podrà acostar-se a menys de 500 metres dels menors, els seus domicilis o lloc de treball, ni comunicar-se amb ells per cap mitjà durant catorze anys en el cas de la primera víctima i durant tres en el cas de la segona. Així mateix, haurà d'indemnitzar-los amb 60.000 i 5.000 euros, respectivament, per danys morals.

La sentència, que no és ferma, inhabilita al condemnat per a exercir qualsevol professió, ofici o activitat, retribuïts o no, que comporte un contacte regular i directe amb menors d'edat durant vint-i-un anys, segons ha informat este dijous el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El jutge rebutja frenar les inspeccions fiscals obertes a Zapatero, la dona i les filles]]> El jutge de l'Audiència Nacional José Luis Calama ha rebutjat paralitzar les investigacions fiscals que Hisenda ha obert a l'expresident del govern José Luis Rodríguez Zapatero, la seua dona, María Sonsoles Espinosa, i les seues filles, així com a l'empresari Julio Martínez Martínez, considerat pels investigadors com el "lloctinent principal" d'una trama d'influències. Esta mesura s'ha conegut un dia després de saber que s'investiguen desenes de comptes bancaris de Zapatero, les filles i la secretària.

L'Agència Tributària va obrir inspeccions a diversos dels investigats en Plus Ultra, després de ser imputats pel jutge, i després va demanar al magistrat paralitzar-les per a interrompre d'esta manera els terminis de prescripció a l'hora de determinar un deute tributari, ja que entenia que existia una "prejudicialitat penal".

En concret, Hisenda investiga pagaments dels impostos d'IRPF, IVA o impost sobre el patrimoni per part d’alguns investigats en esta causa a altres persones investigades en el cas Plus Ultra en el període del 2021 al 2024. En el cas de Zapatero i la seua esposa, qui no està imputada, també inspeccionava el que havien abonat per l'impost temporal de solidaritat de les grans fortunes entre el 2002 i el 2024.

Continua llegint-ho en el web

]]>