<![CDATA[À Punt - Tribunals]]> 10 <![CDATA[À Punt - Tribunals]]> <![CDATA[La jutgessa del cas Assut arxiva les acusacions contra l’extresorer del PSPV Pepe Cataluña i l’empresari Enrique Gimeno]]> La jutgessa que instruïx el cas Assut ha acordat el sobreseïment parcial de les actuacions per a l’extresorer del Pspv Pepe Catalunya i per a l’empresari Enrique Gimeno per prescripció, segons publiquen diversos mitjans de comunicació.

Esta macrocausa, que investiga una presumpta trama de comissions a canvi d’adjudicacions de projectes públics entre el 1999 i el 2013 i que ha esguitat a representants tant del PP com del PSPV, es trobava en la fase final de la instrucció.

D’esta manera, la instructora atén la petició del fiscal anticorrupció, qui demanava este pas en el procediment, en considerar que els fets que s’atribuïen tant a Cataluña com a Gimeno han prescrit, d’acord amb els terminis que preveu el Codi Penal.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Condemnat a quinze anys de presó per agredir sexualment dos xiquets d'11 i 14 anys]]> L'Audiència de València ha imposat una pena de tretze anys de presó per un delicte continuat d'agressió sexual amb accés carnal a menor i d'altres dos anys de presó per un delicte d'agressió sexual a menor a un home per sotmetre a diferents pràctiques sexuals a dos xiquets, de 14 i 11 anys respectivament.

Segons la sentència de la Secció Segona de l'Audiència, el condemnat no podrà acostar-se a menys de 500 metres dels menors, els seus domicilis o lloc de treball, ni comunicar-se amb ells per cap mitjà durant catorze anys en el cas de la primera víctima i durant tres en el cas de la segona. Així mateix, haurà d'indemnitzar-los amb 60.000 i 5.000 euros, respectivament, per danys morals.

La sentència, que no és ferma, inhabilita al condemnat per a exercir qualsevol professió, ofici o activitat, retribuïts o no, que comporte un contacte regular i directe amb menors d'edat durant vint-i-un anys, segons ha informat este dijous el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El jutge rebutja frenar les inspeccions fiscals obertes a Zapatero, la dona i les filles]]> El jutge de l'Audiència Nacional José Luis Calama ha rebutjat paralitzar les investigacions fiscals que Hisenda ha obert a l'expresident del govern José Luis Rodríguez Zapatero, la seua dona, María Sonsoles Espinosa, i les seues filles, així com a l'empresari Julio Martínez Martínez, considerat pels investigadors com el "lloctinent principal" d'una trama d'influències. Esta mesura s'ha conegut un dia després de saber que s'investiguen desenes de comptes bancaris de Zapatero, les filles i la secretària.

L'Agència Tributària va obrir inspeccions a diversos dels investigats en Plus Ultra, després de ser imputats pel jutge, i després va demanar al magistrat paralitzar-les per a interrompre d'esta manera els terminis de prescripció a l'hora de determinar un deute tributari, ja que entenia que existia una "prejudicialitat penal".

En concret, Hisenda investiga pagaments dels impostos d'IRPF, IVA o impost sobre el patrimoni per part d’alguns investigats en esta causa a altres persones investigades en el cas Plus Ultra en el període del 2021 al 2024. En el cas de Zapatero i la seua esposa, qui no està imputada, també inspeccionava el que havien abonat per l'impost temporal de solidaritat de les grans fortunes entre el 2002 i el 2024.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’amo dels gossos que van matar un home al Pinós haurà d’entrar en presó per no pagar les indemnitzacions]]> El propietari dels gossos que van atacar i van matar a un home de 74 anys al Pinós el 2016 té fins divendres per a entrar a la presó. Així ho ha decretat un jutge d’Alacant després que l'Audiència Provincial haja confirmat una resolució anterior. El magistrat ha constatat un “incompliment” en el pagament d'indemnitzacions a la família de la víctima.

En una providència del 28 de juliol, el jutge dona fins al divendres de temps perquè el condemnat ingresse voluntàriament en la presó perquè complisca la pena de dos anys de presó imposada per sentència. Afig que, si conclòs el termini no ha ingressat en el centre penitenciari, es dictarà una ordre de crida i cerca contra el processat. No obstant això, contra esta providència es pot interposar un recurs de reforma davant el jutjat.

En una resolució del 16 de gener, el jutge va revocar la suspensió de l'execució de la pena de presó, després d'haver-ho sol·licitat l'acusació particular, que exerceixen els familiars de la víctima. L'home a qui va mossegar el gos va morir a l'Hospital d'Elda dies després de l'atac.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El jutge denega la majoria de les diligències sol·licitades en la denúncia a l'ex número dos de la Policia per una agressió sexual]]> El jutge que investiga l'exdirector adjunt operatiu (DAO) de la Policia Nacional, José Ángel González, per un possible delicte d'agressió sexual a una agent ha denegat la majoria de les diligències sol·licitades per la denunciant, a l'espera de rebre un informe psicològic ja sol·licitat a partir del qual decidirà si processa o no l'excap policial.

En una interlocutòria, el magistrat David Maman es pronuncia sobre la sol·licitud de les parts després de la decisió —dictada al juny i emesa a principis de juliol— d'obrir sumari per un suposat delicte d'agressió sexual perpetrat el 23 d'abril del 2025.

La incoació de sumari suposa un pas intermedi en el procediment per a continuar investigant un delicte greu i, si escau, processar i jutjar l'investigat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pradas demana de nou a la jutgessa que requerisca a Bernabé els missatges del 29-O]]> L’exconsellera d'Interior Salomé Pradas, investigada en la causa de la dana, ha sol·licitat de nou a la magistrada instructora que requerisca a la delegada del govern espanyol a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, que aporte còpia de totes les seues comunicacions del 29 d'octubre de 2024 relacionades amb l'emergència.

La representació legal de l’exconsellera ha presentat un recurs de reforma contra una resolució de la jutgessa de Catarroja en el qual rebutjava la petició de Pradas que demanava a Bernabé els seus missatges, encara que sí que accedia al fet que els aporte, voluntàriament, el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ), Miguel Polo.

En el seu recurs, Pradas manté que “el temps transcorregut entre la declaració d’una persona implicada en l'emergència i la sol·licitud d'una diligència relacionada amb esta no ha de tindre cap influència en la decisió quant a la pertinència, necessitat i utilitat de la seua adopció”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Begoña Gómez canvia d'advocat a les portes del juí]]> Begoña Gómez, esposa del president del govern Pedro Sánchez, ha comunicat al jutge Juan Carlos Peinado que ha deixat la defensa del que fins ara ha sigut el seu advocat, Antonio Camacho, i que serà el lletrat Jaime Campaner qui l'assistirà en la causa en què està acusada de tràfic d'influències i malversació.

El nou advocat ha presentat un escrit davant del jutjat d'instrucció número 41 de Madrid en què comunica que ara representarà la dona del president del govern en la causa en què està pendent d'obertura de juí amb jurat, segons han informat a EFE fonts pròximes a Gómez.

Antonio Camacho, exfiscal i exministre de l'Interior, ha defensat Begoña Gómez des que va començar la investigació per una denúncia de l'organització Manos Limpias, el 16 d'abril del 2024, i ha subscrit desenes de recursos contra les decisions del magistrat Juan Carlos Peinado.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El 'ionqui dels diners' ingressa a la presó de Picassent per a complir la primera condemna en Imelsa]]> Marcos Benavent, el que fora gerent d'Imelsa, extinta empresa pública de la Diputació provincial, i autodenominat 'ionqui dels diners', ha ingressat a la presó de Picassent (Horta Sud) per a complir la primera condemna en el cas Imelsa, segons han confirmat a Europa Press fonts coneixedores.

Benavent ha ingressat voluntàriament en este centre penitenciari, tal com ha avançat Levante-EMV, després que l'Audiència de València li donara 15 dies per a fer-ho després de comunicar-li la fermesa de la sentència d'Imelsa —ratificada pel Tribunal Suprem— que li va imposar set anys i deu mesos de presó pels delictes de prevaricació, malversació i falsedat i blanqueig en la primera peça del cas Imelsa, la de Thematica.

Eixe mateix dia en què l'Audiència li comunicava el seu necessari ingrés a la presó, Benavent, en declaracions als mitjans de comunicació, va manifestar que afrontava "bé" el seu ingrés i va apuntar que hi havia gent que estava "pitjor", "que té una guerra, un terratrémol o patix una riuada". "És el que hi ha", va sostindre.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Fiscalia General obri expedient per a investigar si es va filtrar informació reservada a un diputat de Vox a les Corts]]> La Inspecció Fiscal de la Fiscalia General de l'Estat ha acordat obrir un expedient governatiu arran de la denúncia per una possible revelació d'informació reservada procedent del Ministeri Fiscal a un diputat de Vox a les Corts.

Així li ho ha notificat el Ministeri Públic al síndic de Compromís Joan Baldoví. El polític va interposar una queixa després que el 15 de juliol, en una sessió de la comissió d'economia i hisenda del parlament valencià, durant una pausa, els micròfons captaren una conversa entre dos diputats de Vox en la qual un d'ells, David Muñoz, afirmava haver utilitzat "informació privilegiada" i justificava que la coneixia perquè li ho havia dit "la fiscal".

Fonts de la Fiscalia han explicat a Europa Press que l'expedient governatiu és el suport en el qual s'han de rebre els escrits o denúncies.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Confirmats els set anys de presó per emmagatzemar i compartir arxius pedòfils de bebés]]> La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha confirmat una pena de set anys de presó per un delicte de possessió i distribució de pornografia infantil imposada per l'Audiència Provincial d'Alacant a un home que va emmagatzemar i intercanviar imatges de tipus pedòfil a través de diversos dispositius localitzats al seu habitatge.

La sala rebutja, així, un recurs presentat pel penat contra la resolució dictada el juny de 2025 per la secció primera de l'Audiència alacantina, que li imposa, a més, uns altres set anys de llibertat vigilada i el pagament de les costes.

La sentència recorreguda i ara confirmada per l'alt tribunal valencià va considerar provat que, almenys des de setembre de 2020, el condemnat compartia fotografies i vídeos de menors d'edat, alguns d'ells bebés, nus i amb postures de caràcter sexual, ha informat el TSJCV.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Llibertat per a una parella detinguda acusada d'abandonar una menor de dos anys]]> La plaça número 1 de la secció d'instrucció del Tribunal d'Instància d'Alacant, en funcions de guàrdia, va acordar dijous a la vesprada decretar la llibertat per a una parella detinguda després de trobar una xiqueta de dos anys sola, amb els bolquers bruts i en condicions insalubres, al centre de la ciutat.

Així ho ha confirmat este divendres el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), que ha precisat que la decisió es va acordar "de conformitat amb el criteri del Ministeri Fiscal", alhora que ha assenyalat que els dos "hauran de comparéixer davant del jutjat quan els requerisquen".

Els dos queden investigats en una causa oberta per un delicte d'abandó de menor. La xiqueta ha quedat a càrrec de l'administració competent, segons ha apuntat l'alt tribunal valencià respecte a este cas.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Anticorrupció demana al jutge Calama que amplie l'estudi de taxació de les joies de Zapatero]]> La Fiscalia Anticorrupció ha reclamat ampliar l'estudi i la taxació de les joies trobades al despatx de l'expresident del govern José Luis Rodríguez Zapatero, que en una anàlisi preliminar es va estimar en 1,3 milions d'euros, per a saber-ne el valor actual de mercat i la data en què foren encastades.

Segons ha avançat El Mundo, Anticorrupció ha demanat en un escrit remés al jutge de l'Audiència Nacional que investiga el cas Plus Ultra, José Luis Calama, que requerisca a la joieria Ansorena, encarregada del primer estudi, ampliar l'anàlisi de les joies. Anticorrupció sospita que el seu preu és molt superior a la xifra d'1,3 milions d'euros que va donar Ansorena de manera provisional i que va suposar que el jutge imputara a Zapatero un delicte fiscal i un altre de contraban davant l'origen encara no justificat de les joies.

A més del valor de mercat actual, la Fiscalia vol saber la data en què foren muntades les joies, que foren intervingudes al despatx de l'expresident el passat 19 de maig per la Policia Nacional, després de la seua imputació per la presumpta intermediació en el rescat de 53 milions d'euros que el govern va concedir a l'aerolínia Plus Ultra durant la pandèmia.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Peinado obliga Begoña Gómez i la seua assessora a arreplegar els passaports en persona]]> El jutge Juan Carlos Peinado ha previst que tant Begoña Gómez com la seua assessora, Cristina Álvarez, arrepleguen els passaports en persona després que l'Audiència Provincial de Madrid ordenara l'anul·lació de les mesures cautelars dictades per l'instructor, entre les quals, la retirada del passaport, perquè no s'hi apreciava risc de fuga.

L'assessora de Begoña Gómez ha retret al jutge que les obligue a totes dos a arreplegar el passaport en persona, ja que subratlla que és un tràmit que poden fer els procuradors i "condicionar o denegar l'entrega" suposa restringir els seus drets fonamentals, cosa que, "revestix una extrema gravetat".

L'advocat d'Álvarez, José María de Pablo, ha recorregut contra una providència dictada per Peinado el 21 de juliol en la qual ordena que Begoña Gómez i Cristina Álvarez arrepleguen en persona al jutjat els passaports que els van ser retirats, segons explica l'escrit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El TSJCV confirma la condemna de 28 anys a l'únic acusat pel crim del canonge de la catedral de València]]> La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha confirmat este dimarts la sentència del 2 de març per la qual l'Audiència de València va condemnar a 28 anys de presó un jove per l'assassinat d'un canonge emèrit de la catedral de València. Els magistrats de l'alt tribunal autonòmic han rebutjat tots els motius del recurs d'apel·lació formulat per la defensa del penat, que al·legava vulneració de drets fonamentals i del dret a la presumpció d'innocència i sol·licitava la repetició del juí amb jurat popular, ha informat el TSJCV en un comunicat.

Segons va dictaminar un jurat popular i va sentenciar l'Audiència, l'ara condemnat, en companyia d'una altra persona no identificada, va acudir la nit del 21 de gener del 2024 al domicili de la víctima, de 79 anys. Una vegada en la vivenda, situada en ple centre històric i a pocs metres de la catedral, l'individu desconegut va matar per asfíxia el septuagenari sense donar-li oportunitat de defensar-se i es va apoderar del telèfon mòbil, d'una targeta de crèdit i una altra d'un establiment comercial, objectes que va entregar al condemnat, d'origen peruà.

Este últim va actuar en tot moment d'acord amb la persona no identificada i en execució d'un pla prèviament establit per a posar fi a la vida del perjudicat i apoderar-se dels objectes de valor que posseïa. Amb una de les targetes, el penat va traure diners en efectiu i va fer compres per un valor superior als 2.300 euros. Una part dels diners li'ls va entregar a l'autor material de l'assassinat; amb l'altra targeta, al seu torn, va adquirir productes per import de 375 euros.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Processen un tinent coronel, un agent i dotze persones més per sobrecostos en les reformes d’instal·lacions de la Guàrdia Civil]]> Un jutjat de València ha obert una causa a catorze persones per suposats sobrecostos i altres irregularitats en contractes d'obres públiques per al manteniment i reforma d'instal·lacions de la Guàrdia Civil a la Comunitat Valenciana entre els anys 2018 i 2022. Entre els investigats hi ha un tinent coronel, que va exercir d'interventor cap de la Unitat de Gestió Econòmica (UGE) d’este cos, així com un agent i diversos empresaris, segons han informat des del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV).

La titular de la plaça número 3 de la secció d'instrucció del tribunal d'instància de València, després de les diligències d’investigació, troba que hi ha indicis racionals de criminalitat per la possible comissió de delictes de malversació, prevaricació, falsedat documental, suborn, tràfic d'influències i grup criminal.

Davant d'estos indicis, la instructora ha dictat una resolució de procediment abreujat, que posa fi a la fase d'instrucció, i donar trasllat a la Fiscalia i a les acusacions personades perquè sol·liciten l'obertura de juí oral.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La jutgessa de la dana rebutja que declare el regidor de València Juan Carlos Caballero]]> La jutgessa que instruïx la causa per la gestió de la dana ha denegat la declaració del regidor de Prevenció i Extinció d'Incendis i Protecció Civil de l'Ajuntament de València, Juan Carlos Caballero, com havia demanat l'acusació que exercix el PSPV després el testimoni de l'alcaldessa María José Catalá.

En l'auto, la magistrada ha exposat que el fonament d'eixa petició "es revela insuficient". Catalá va declarar que desconeixia el risc del barranc de Poio i de la seua possible afecció a la pedania de la Torre. L'alcaldessa va manifestar que no va rebre cap tipus d'avís.

En este sentit, "ha de deduir-se que en el regidor es trobava en termes similars", ha explicat la jutgessa de Catarroja. "La informació que podia facilitar el regidor seria similar a la facilitada per l'alcaldessa, ja que va deposar sobre les distintes reunions del Cecopal, sobre els temes tractats en el mateix i sobre la informació que es va rebre a l'Ajuntament de València durant el dia 29 d'octubre de 2024, i els dies previs", ha afirmat la jutgessa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Audiència fixa fiances de 12.000 euros a cinc narcos de la trama Sky del port de València]]> La secció tercera de l'Audiència Provincial de València ha imposat fiances de 12.000 euros als principals narcos de la coneguda trama Sky, condemnats per importar 1.650 quilos de cocaïna l'any 2020 a través del port de València, per a evitar que entren a la presó.

Així es desprén de la interlocutòria, a la qual ha tingut accés Europa Press, en la qual el tribunal reforma la situació personal de cinc condemnats en esta trama i els decreta presó eludible amb el pagament d'una fiança en metàl·lic per un import de 12.000 euros —per a un d'ells es fixen 10.000 euros.

El tribunal ha adoptat esta mesura, tal com ha avançat Levante-EMV, després que este dijous es fera una compareixença en la qual el fiscal va sol·licitar la presó, comunicada i sense fiança per als cinc condemnats, mentre que per les defenses es va requerir el manteniment de la seua llibertat provisional.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Fiscalia demana una multa de 3.000 euros a un jove per injúries a l'expresident Mazón]]> La Fiscalia Provincial de València demana una multa de 3.000 euros per a un jove per escriure en xarxes socials missatges injuriosos l'abril de 2025, mig any després de la dana, contra el que en eixe moment era president de la Generalitat, Carlos Mazón.

El missatge, del 7 d'abril d'eixe any, deia: “tu el que eres és un pocavergonya i un cabró, 200 estudiants t'estàvem esperant fora i tu només saps cridar a la policia perquè et protegisca. Eres un covard, ho fores el dia 29 d'octubre i ho eres ara. La forca t'espera i nosaltres la lligarem al teu coll traïdor”.

Per a la Fiscalia, este missatge publicat en obert en la xarxa social X constituïx un delicte d'injúries contra l'autoritat del qual és responsable com a autor un jove de 21 anys, segons ha informat a EFE este òrgan. La petició de la pena de multa de deu mesos amb quotes diàries de 10 euros s'inclou en les conclusions provisionals de la Fiscalia en un procediment abreujat seguit en la Secció d'Instrucció del Tribunal d'Instància de València Plaça 21.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ábalos demana que li suspenguen la presó com a Aldama perquè diu que el van condemnar per “corroboracions inexistents”]]> L'exministre de Transports José Luis Ábalos ha reclamat al Tribunal Suprem (TS) la nul·litat de la sentència del cas mascaretes, que se suspenga la seua condemna i que se’l pose en llibertat, en entendre que els magistrats que el condemnaren a 24 anys de presó es basaren en “corroboracions inexistents”.

Així ho ha reclamat l'exministre i exdiputat socialista per València, que es troba a la presó provisional des de novembre de 2025, en un incident de nul·litat de 125 pàgines que el seu defensa ha remés a l'alt tribunal, a penes tres setmanes després que fora condemnat a 24 anys de presó en la primera sentència del cas Koldo.

Al llarg de l'escrit, l'advocat de Ábalos, Marí Turiel, esgrimeix una sèrie d'arguments per a defensar la petició de suspensió de condemna, tal com va acordar el tribunal en el cas de l'empresari Víctor de Aldama, condemnat a quatre anys i mig de presó en la mateixa sentència, si bé finalment no va xafar la presó per col·laborar amb la justícia.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Puigdemont celebra la "victòria guanyada a pols" i avisa que no aplicar l'amnistia significaria enfrontar-se al dret europeu]]> L’expresident català i líder de Junts, Carles Puigdemont, ha assenyalat este dijous que el "partit" de l'amnistia continua en marxa, encara que "ara ja no es jugarà a Europa, sinó al Bernabéu": "Sabem a qui ens enfrontem i alguns no ens fem il·lusions", ha advertit.

En un missatge en la xarxa social X, Puigdemont s'ha posicionat així després que este dijous el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) haja determinat que l'amnistia és conforme al dret comunitari, cosa que aplana el seu retorn a Catalunya, que no trepitja des del 2017, a l'espera que el Constitucional decidisca si rectifica el Suprem i li aplica la llei. "Hui tenim dret a celebrar una victòria guanyada a pols. No obstant això, el camí per a acabar amb la repressió no ha acabat", ha indicat l'expresident català.

"El TJUE no podia ser més nítid, i no ha deixat cap escletxa a través de la qual es puga discutir la nostra victòria", ha escrit en un article en X, en el qual ha titlat la resolució de victòria rotunda i triomf polític de l'independentisme enfront dels poders de l'Estat. "Si es continuen negant a aplicar l'amnistia de forma integral no sols estaran incomplint una llei aprovada per les Corts i declarada constitucional sinó que, a més, estaran confrontant-se amb el dret europeu", ha dit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern, Junts i ERC reclamen que la llei d'amnistia s'aplique ja i el PP diu que la resolució no examina la constitucionalitat ni l'oportunitat política]]> La decisió de la justícia europea sobre la llei d'amnistia ha provocat una cascada de reaccions polítiques a Catalunya i al conjunt d'Espanya. El govern català, Junts i ERC, però també el govern espanyol i el PP, han eixit poc després de fer-se públic el pronunciament judicial per a analitzar-ne les conseqüències.

Per la seua banda, en un missatge publicat a X, l'expresident català i líder de Junts, Carles Puigdemont, ha celebrat este dijous la "victòria guanyada a pols" i ha avisat que no aplicar l'amnistia significaria enfrontar-se al dret europeu.

En nom del govern espanyol ha parlat Félix Bolaños, ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, que ha expressat la satisfacció de l'executiu pel pronunciament. "Amb esta sentència, l'amnistia ha quedat validada ja des de tres òptiques diferents: des del punt de vista dels drets humans, després de l'informe favorable de la Comissió de Venècia, des del punt de vista constitucional, després de la vintena de sentències del Constitucional, i ara des del punt de vista del dret europeu", ha dit en la seua declaració des del Palau de la Moncloa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La justícia europea avala que la llei d'amnistia és conforme al dret comunitari]]> La Gran Sala del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha dictat este dijous, 16 de juliol, les dos primeres sentències sobre els dubtes dels tribunals espanyols en l'aplicació de la Llei Orgànica d'Amnistia (LOA) i la seua compatibilitat amb el Dret comunitari, per la qual l'Alt Tribunal europeu ha rebut fins a quatre qüestions prejudicials sobre les quals ha de decidir amb sentències vinculants. El TJUE ha sentenciat, en un pronunciament públic a les 10 del matí, que la coneguda com a llei d'amnistia és compatible amb el dret de la UE. El tribunal ha dit que llei espanyola "no s'oposa" a la normativa comunitària.

El tribunal ha determinat que la llei d'amnistia "no menyscaba" la directiva europea antiterrorisme, ja que eixe perdó exclou aquells delictes de terrorisme en el context del procés independentista català que causaren perjudicis greus.

La sentència és clau per al futur de l'expresident autonòmic Carles Puigdemont: marcarà la resposta del Tribunal Constitucional al recurs de Puigdemont contra la negativa del Suprem a aplicar-li l'amnistia. La decisió final del tribunal de garanties, que podria propiciar el retorn de l'expresident català a Espanya, no s'espera per a abans de tardor.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Marroc allibera el periodista Ali Lmrabet]]> El Marroc ha alliberat este dimecres el periodista independent Ali Lmrabet, detingut diumenge a Tànger quan entrava al seu país des d'Espanya per suposats càrrecs per difamació.

Lmrabet, segons les mateixes fonts, està bé i ja està fora de les dependències de la Fiscalia de Casablanca.

Lmrabet va ser posat a disposició de la Fiscalia dimecres i "va ser interrogat sobre els fets que se li imputen, de conformitat amb les normes previstes per la llei, i se li oferiren totes les garanties i drets que la llei li atorga, també el dret a sotmetre's a un examen mèdic", ha informat la Fiscalia.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Suprem no admet la querella del conseller de Sanitat contra Diana Morant per calúmnies]]> La Sala Penal del Tribunal Suprem ha inadmés la querella que va interposar el conseller de Sanitat, Marciano Gómez, en maig contra la ministra de Ciència, Diana Morant, perquè s’investigara un presumpte delicte de calumnies i, subsidiàriament, d’injuries greus amb publicitat per unes declaracions que va pronunciar la també secretària general dels socialistes valencians en que l’acusava de lucrar-se amb la sanitat.

El titular de Sanitat demanava que s’investigara si Morant havia comés este presumpte delicte en afirmar, en la Delegació del Govern a la Comunitat Valenciana, que “mentre es retalla en sanitat, s’està duplicant la inversió en sanitat privada”.

A més, Morant afegia que, a la Comunitat Valenciana, “tenim un conseller de sanitat que s’està lucrant amb la privatització de la sanitat”. Unes declaracions que van recollir i publicar els mitjans de comunicació.  

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Justícia habilita el portal digital per a fer tràmits a la Comunitat Valenciana]]> Els ciutadans i els professionals de la Comunitat Valenciana ja poden consultar notificacions judicials, resolucions judicials o l’estat del seu expedient des del seu mòbil o el seu ordinador. El Ministeri de Justícia ha activat la plataforma digital per als assumptes d’esta administració amb la finalitat d’agilitzar les gestions i evitar els desplaçaments.

Es tracta d'un portal que permet que, bé a través del mòbil o bé a través de l’ordinador, els ciutadans, professionals i empreses puguen “consultar notificacions, resolucions o assenyalaments de judicis o comprovar l'estat d'expedients judicials, entre altres”, segons detallen des del ministeri.

A través d’esta plataforma, també es pot resumir o anonimitzar documents i consultar cites prèvies en el Registre Civil, els tribunals i les gerències territorials de Justícia, com afigen les mateixes fonts.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[David Sánchez, germà del president del govern, condemnat per prevaricació a nou anys d'inhabilitació per a ocupació pública]]> L'Audiència de Badajoz ha condemnat David Sánchez, germà del president del Govern, a nou anys d'inhabilitació en càrrecs públics per cooperació necessària d'un delicte de prevaricació administrativa.

Per la seua banda, l'expresident de la Diputació de Badajoz, Miguel Ángel Gallardo, ha sigut condemnat a díhuit anys d'inhabilitació per a ocupació pública com a autor de dos delictes de prevaricació administrativa per la contractació de David Sánchez, germà del president del Govern, i de Luis Carrero, amic d'este. En conjunt, la sentència condemna a onze persones pels fets jutjats.

David Sánchez s'enfrontava a una pena de sis anys de presó per tràfic d'influències i prevaricació en la causa que ha jutjat la suposada adjudicació a dit d'una plaça d'alta direcció —coordinador de conservatoris, posteriorment rebatejada com a director de l'oficina d'arts escèniques— al germà del president del govern espanyol el 2017 i d'una altra per un amic d'este, Luis Carrero, el 2023. La Fiscalia en demanava l'absolució.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El jutge demana a Begoña Gómez que justifique que només va viatjar a la graduació de la filla a Londres]]> El jutge Juan Carlos Peinado ha demanat este dilluns a Begoña Gómez que justifique que va utilitzar el passaport únicament per a viatjar a Londres, per a assistir a la graduació de la filla, ja que el document que va entregar diumenge en els jutjats no tenia segells que acreditaren entrades i eixides del país.

El jutge d'instrucció ha donat cinc dies a la dona del president del govern perquè demostre que va utilitzar el passaport exclusivament per a atendre a l'acte acadèmic per al qual li va donar autorització a viatjar el jutge Antonio Viejo, que substituir Peinado durant les vacances.

A més, Peinado ha advertit que si no acredita el viatge o es demostra que va incomplir les mesures cautelars, els fets podrien ser constitutius d'un delicte de trencament d'una mesura cautelar.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El jutjat cita l'exdirectora de l'Institut de les Dones i la seua dona per les adjudicacions de Punts Violeta]]> La secció civil i d'instrucció del tribunal d'instància de Mislata (Horta Sud) plaça número 4 ha citat a declarar l'exdirectora de l'Institut de les Dones, Isabel García, i la seua dona, Elisabeth García, a l’octubre en la causa oberta sobre els contractes que ambdós haurien obtingut de municipis del PSOE per a gestionar els Punts Violeta.

En juliol del 2024, el govern va destituir Isabel García del càrrec com a directora, dies després que es publicara que hauria rebut almenys 64 contractes públics d'ajuntaments governats pel PSOE i, amb estes adjudicacions, hauria facturat vora 250.000 euros amb les empreses que compartix amb la seua dona, exassessora del PSOE al Senat.

La investigada va negar en el seu moment haver utilitzat el càrrec per a enriquir-se, va assegurar que les empreses —de les quals va passar a tindre un percentatge del 8% després de ser nomenada directora— no entraven en conflicte d'interessos amb el seu càrrec i va assenyalar que mai havia fet cap gestió o recomanació per a afavorir cap contracte.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un jutjat investiga l'alcalde de Móstoles per assetjament sexual i laboral a una exregidora]]> Un jutjat madrileny ha citat l'alcalde de Móstoles, Manuel Bautista (PP), per a declarar en qualitat d'investigat el pròxim 9 d'octubre en el marc de la causa que té oberta arran de la querella interposada per una exregidora del seu partit per assetjament sexual i laboral. Segons ha avançat este dilluns el diari El País i han confirmat a EFE fonts judicials, la magistrada titular de la plaça 2 de la secció de violència sobre la dona del tribunal d'instància de Móstoles ha acordat també la citació de cinc testimonis sol·licitats per l'acusació particular dies després a la declaració del denunciat.

Entre els testimonis citats, segons ha assenyalat a EFE l'advocat de la querellant, figuren el també exregidor del PP Raúl Gallego Parrondo, que va renunciar a l'acta al març després de mostrar solidaritat amb la seua companya de files, i l'excap de Comunicació de l'Ajuntament David Zamorano.

La citació de l'alcalde com a investigat arriba després que la jutgessa prenguera declaració el 29 de juny passat a l'exedil denunciant, que es va ratificar en la querella i va insistir que el regidor li va fer "proposicions de classe sexual en tres ocasions" i que el rebuig per la seua part va derivar en "l'inici d'un procés de presumpte assetjament laboral". En la primera compareixença davant de la jutgessa, que va durar més de tres hores, la dona va detallar a més que "va posar estos fets en coneixement del PP", però que "no se li va fer gens ni mica de cas" i que, fins i tot, es va arribar a sentir "coaccionada" per les dos interlocutores que la direcció del PP va posar a la seua disposició per a substanciar la qüestió.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Audiència Nacional obri juí al president del BBVA i catorze persones més pel cas Villarejo]]> El jutge de l'Audiència Nacional Antonio Piña ha obert juí oral al BBVA, a l'expresident Francisco González i a catorze persones més, entre antics directius de l'entitat bancària i comandaments policials, per encàrrecs suposadament il·legals fets al comissari de policia José Manuel Villarejo entre el 2004 i el 2016.

En l'acte d'obertura de juí oral, datat d'este dijous, el magistrat arreplega els escrits d'acusació de la Fiscalia i de les acusacions particulars i envia a juí el BBVA per delictes de suborn i 52 delictes de descobriment i revelació de secrets.

En el cas de Francisco González, l'instructor l'envia a juí per delictes de suborn actiu i passiu, 42 delictes de descobriment i revelació de secrets, grup criminal, administració deslleial i falsedat documental.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El número dos de la Guàrdia Civil compareixerà en la comissió Koldo del Senat després de declarar davant del jutge Pedraz]]> La comissió d'investigació al Senat del cas Koldo ha ajornat la compareixença del director adjunt operatiu (DAO) de la Guàrdia Civil, Manuel Llamas, prevista inicialment per al 10 de juliol. Finalment, compareixerà el divendres 17, un dia després de declarar com a investigat davant del jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz. Segons han informat fonts del Partit Popular al Senat, el canvi de data respon a motius d'agenda.

Llamas i la directora general de la Guàrdia Civil, Mercedes González, estan citats a declarar el 16 de juliol com a investigats per suposats delictes de prevaricació i contra l'administració de justícia.

La investigació està relacionada amb les suposades maniobres de l'exmilitant socialista Leire Díez perquè s'investigara la Unitat Central Operativa (UCO) per possibles filtracions en causes que afecten el govern espanyol i per possibles pressions als agents encarregats de les investigacions.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Condemnat a dos anys de presó per agredir sexualment la neta de la parella a Xàbia]]> L'Audiència Provincial d'Alacant ha condemnat a dos anys de presó un home que va reconéixer haver agredit sexualment la neta de la parella sentimental, una xiqueta de set anys en el moment dels fets, ocorreguts a Xàbia.

Segons la sentència, els fets van passar l'agost del 2023 al domicili on l'acusat convivia amb l'àvia de la menor. L'home va aprofitar un moment en què es va quedar a soles amb la xiqueta per a demanar-li que s'estirara amb ell al sofà amb el pretext de fer-li un massatge. Després, li va fer tocaments.

El condemnat va admetre l'agressió sexual en la declaració que va prestar davant dels jutjats de Dénia el 27 de març del 2024. Posteriorment, en l'inici del juí, el 30 de juny, va reconéixer l'autoria dels fets després d'arribar a un acord de conformitat amb la Fiscalia.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’alcaldessa de València declara que no va rebre cap avís des de la Generalitat el dia de la dana]]> L'alcaldessa de València, María José Catalá, ha declarat com a testimoni davant de la jutgessa que instruïx la causa de la dana. Allà ha assegurat que ningú de la Generalitat li va avançar que s'estava preparant un missatge d'alerta per a la població, ni tampoc va rebre cap avís del Consell sobre la crescuda dels cabals, tot i que tot açò va passar abans de l'avís roig, segons ha precisat.

En la mateixa línia, Catalá ha declarat que ni l'exconsellera Pradas ni l'exsecretari autonòmic Argüeso li van traslladar la gravetat de la situació ni la van informar del desbordament o del missatge ES-Alert. Malgrat això, València va ser un dels pocs municipis que ja havia convocat el comité local de coordinació d'emergències aquella jornada, tal com ha recordat Catalá. Així mateix, ha admés que no va contactar per WhatsApp amb l’expresident de la Generalitat, Carlos Mazón, fins a les 23:13 hores i amb una conversa telefònica, fins a les 2:32 hores de la matinada. L'alcaldessa aportarà estos missatges i telefonades a la investigació.

En la seua declaració, segons han informat fonts coneixedores, Catalá ha explicat que va parlar el matí del 29 d'octubre del 2024 amb la llavors consellera d'Interior, Salomé Pradas, i amb el secretari autonòmic d'Emergències en eixa data, Emilio Argüeso —els dos imputats— per a conéixer quines eren les previsions, sobretot per les conseqüències sobre els centres escolars. Però li van traslladar que a la ciutat no plouria molt.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La justícia rebaixa la inhabilitació de Le Pen i podrà optar a les presidencials del 2027]]> La líder a França de l'Agrupació Nacional, Marine Le Pen, podrà optar a les eleccions presidencials franceses del 2027 després que el Tribunal d'Apel·lació de París li haja rebaixat este dimarts la condemna per malversació de fons públics europeus i haja considerat ja complits els quinze mesos d'inhabilitació ferma.

La sentència imposa a Le Pen una pena de 45 mesos d'inhabilitació, encara que trenta mesos queden exempts de compliment, sempre que no reincidisca, de manera que la inhabilitació efectiva es reduïx a quinze mesos. Com que el tribunal computa este període des del 31 de març del 2025, data de la condemna en primera instància, la dirigent de l'Agrupació Nacional reunix els requisits legals per a concórrer als comicis presidencials previstos per a l'abril i el maig del 2027.

A més, la justícia la condemna a tres anys de presó, dels quals dos queden suspesos, per la qual cosa haurà de complir un any amb una polsera electrònica, en les condicions que determine el jutge d'execució de penes. També haurà d'abonar una multa de 100.000 euros.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Més de dos anys de presó per pilotar una pastera amb díhuit migrants rescatada a la deriva]]> L'Audiència d'Alacant ha condemnat a un any i sis mesos de presó el patró d’una pastera que va intentar traslladar de manera irregular díhuit persones migrants, quatre d'elles menors, des d'Algèria a Alacant. Unes persones que van haver de ser rescatades en quedar l'embarcació a la deriva i sense combustible.

L'embarcació va ser albirada cap a les 16:00 hores del 9 d'abril enfront de la costa de Calp, a la Marina Alta.

La sentència detalla que l'embarcació precària havia salpat abans de la una de la matinada d'aquell mateix dia des d'una cala de Tipasa, a Algèria, després que els ocupants hagueren pagat uns 4.500 euros pel viatge. Entre ells hi figuraven catorze hòmens adults i quatre menors, tots algerians excepte un, que era marroquí.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El jutge Peinado se'n va de vacances i un substitut decidirà si Begoña Gómez pot anar a Turquia]]> El jutge Juan Carlos Peinado se n'ha anat de vacances, motiu pel qual un jutge substitut serà qui decidisca si autoritza Begoña Gómez a viatjar a Ankara (Turquia) per a acompanyar Pedro Sánchez a la cimera de l'OTAN, a més d'assistir a Londres a la graduació de la filla.

En un escrit, la defensa sol·licita que autoritzen l'esposa de Sánchez a eixir a l'estranger del 7 al 10 de juliol del 2026, a fi de formar part de la delegació oficial espanyola que acompanyarà el president del govern a la 36a cimera de caps d'estat i de govern de l'OTAN que es farà a Ankara.

A més, afig que la tornada del viatge oficial es faria per Londres "per a poder assistir a la graduació de la filla", de manera que es duria a terme en un avió comercial el dia 10 des de la Gran Bretanya.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Posposen a dilluns que ve la declaració de Mauri Anglés, acusat de segrestar i torturar un home a Montserrat]]> L'Audiència Provincial de València acull estos dies el juí a Joaquín Martins Monroig, conegut anteriorment com a Mauricio Anglés o El Mauri, germà d'Antonio Anglés, que és el principal fugitiu pel triple crim de les xiquetes d'Alcàsser. S'assenta al banc dels acusats amb cinc homes més, acusats de segrestar, torturar i robar un home per a intentar obligar-lo a entregar-los entre 150.000 i 200.000 euros. Este dilluns el tribunal havia d'escoltar la versió dels processats, però finalment les declaracions s'han ajornat al pròxim dilluns.

Abans d'entrar a la sala on se celebrava una nova sessió del juí, El Mauri ha parlat als micròfons d'À Punt i ha defensat la seua innocència davant de les acusacions. Ha assegurat que no hi ha cap prova que demostre que va estar en la finca de Catarroja on van arribar a cremar amb brases el segrestat, com sosté la Fiscalia, que demana per a ell i els altres cinc acusats 27 anys de presó. Els atribuïx delictes de segrest amb l'agreujant de traïdoria, lesions, amenaces, robatori amb violència, danys i pertinença a grup criminal, i també l'agreujant d'haver actuat amb disfressa.

El ministeri públic, de fet, manté que la geolocalització del telèfon d'El Mauri demostra que sí que va estar en el lloc dels fets. Segons el relat de l'acusació d'ofici, els fets van ocórrer el 29 de novembre del 2021, després que els processats hagueren fet un seguiment dels moviments de la víctima. Vestits amb roba fosca i passamuntanyes, van interceptar l'home en un camí de Montserrat, la van obligar violentament a baixar del cotxe i la van introduir en una furgoneta, on li van lligar les mans.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les acusacions particulars consideren el cas Kitchen una organització criminal dirigida per Fernández Díaz]]> El PSOE i Podem, acusacions populars en el cas Kitchen, consideren acreditat que es va constituir una operació parapolicial per a sostraure documentació a l’extresorer del PP Luis Bárcenas i que va ser duta a terme per una organització criminal que tenia a l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz com a “cúspide”. L’acusació particular que exerceix la família de Luis Bárcenas també veu acreditat que Kitchen va ser una "operació parapolicial delictiva clandestina", organitzada des d'Interior, per a pressionar l’extresorer dels populars i "fer desaparéixer" informació relacionada amb el cas Gürtel.

En els informes finals davant el tribunal que enjudicia en l'Audiència Nacional la cúpula d'Interior del primer govern de Mariano Rajoy, les acusacions del PSOE i de Podem han defensat que els huit acusats per l'espionatge a Bárcenas entre 2013 i 2015 van integrar una organització criminal.

L'advocada del PSOE, Gloria de Pascual, ha reproduït els arguments que el fiscal en cap d'Anticorrupció va donar en el juí contra José Luis Ábalos per a defensar que l'exministre socialista de Transports formava part d'una organització criminal.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Condemnats a sis anys i mig de presó els sicaris que intentaren assassinar un home per encàrrec a Puçol]]> La secció quarta de l'Audiència Provincial de València ha acollit este dijous el juí contra tres homes i una dona acusats d'idear un pla per a matar un empresari a Puçol a canvi de 30.000 euros que haurien oferit persones que no han pogut ser identificades. El tribunal ha condemnat els sicaris, d'origen colombià, a sis anys i sis mesos de presó després que hagen reconegut els fets.

L'intent d'execució va tindre lloc el 16 de desembre de 2022 al voltant de les sis del matí quan la víctima, a la qual havien sotmés a vigilància des de tres mesos abans, va eixir de sa casa a Puçol i va pujar al cotxe per a anar a la faena, en un polígon industrial. Les imatges gravades per les càmeres de seguretat han sigut clau en el procediment judicial per a acreditar el que va passar. Mostren el moment en què dos dels atacants arriben en una moto, mentre que l'objectiu obri la porta per a baixar del vehicle quan està ja en l'empresa on treballava, i un dels sicaris li dispara al cap. Tot i que estava a uns pocs metres, el perjudicat va poder esquivar el primer tret, el segon va errar i va ser quan va aprofitar per a posar en marxa el cotxe i fugir.

La Fiscalia demanava penes que oscil·len entre quatre anys i mig i vint anys i nou mesos de presó per als processats pels delictes d'assassinat en grau de temptativa, pertinença a grup criminal, tinença il·lícita d'armes i encobriment. Dels 30.000 euros que anaven a cobrar en contraprestació per executar el crim, ja n'havien rebut 15.000 de bestreta.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Més de tretze anys per matar i esquarterar el propietari de la casa on vivien a Alacant]]> L'Audiència d'Alacant ha imposat sengles condemnes que sumen més de 13 anys de presó per als dos acusats, una dona de 53 anys i un home de 33, per matar i esquarterar el propietari de la vivenda on convivien, al barri de Verge del Carme de la ciutat d'Alacant.

Els dos encausats foren declarats culpables d'un delicte d'homicidi per un jurat popular el 15 de juny, després d'una setmana de juí respecte als fets registrats el juny de 2024, quan aparegueren les primeres restes del cos de la víctima abandonades en una partida rural d'Alacant.

La Fiscalia sostenia en el seu escrit d'acusació que els dos encausats mataren el propietari de la vivenda, de 56 anys, amb la intenció de quedar-se amb l'ús de l'immoble i amb la pensió del seu propietari. I que, després de donar-li mort, esquarteraren el cadàver i li calaren foc per a eliminar-ne proves.

Continua llegint-ho en el web

]]>