<![CDATA[À Punt - Hamàs]]> 10 <![CDATA[À Punt - Hamàs]]> <![CDATA[L’ONU aprova la resolució dels EUA per a Gaza del pla Trump, que preveu una força internacional fins al 2027]]> El Consell de Seguretat de l’ONU ha aprovat una resolució impulsada pels Estats Units i basada en el pla de vint punts del president Donald Trump per a Gaza. El text, aprovat amb 13 vots a favor i l’abstenció de la Xina i Rússia, crea una Força Internacional de Seguretat (ISF) que operarà fins al desembre del 2027.

Esta força tindrà l’objectiu d'assegurar les fronteres de Gaza amb Israel i Egipte, protegir els corredors humanitaris i formar una nova policia palestina. També exercirà funcions d’aplicació de la llei, però no serà una missió tradicional de manteniment de la pau. En la sessió, marcada per l’absència de representació palestina, l’ambaixador dels EUA, Mike Waltz, va defensar que la resolució “nega a Hamàs qualsevol oportunitat de reconstituir-se” i garanteix que “el poble de Gaza puga alimentar-se”.

Waltz ha anunciat que la iniciativa inclou la creació d’una Junta de Pau, que previsiblement serà dirigida pel president Trump i coordinada amb aliats regionals. Segons ha avançat, s’hi crearà també un comité tecnòcrata palestí que assumirà l’administració civil de Gaza mentre l’Autoritat Palestina “implementa el seu programa de reformes”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El rei Felip VI apel·la a Israel i a Hamàs a la contenció i al “silenci de les armes”]]> El rei Felip VI ha fet este dimarts una crida a Israel i a Hamàs “a la contenció, al silenci de les armes i al compliment dels acords” per a aprofitar “l’oportunitat per a una pau duradora”, que, segons ha dit, s’ha obert amb l’alto el foc i el pla de pau impulsat pel president dels Estats Units, Donald Trump.

El monarca ha llançat el missatge durant el brindis del sopar d’honor oferit al sultà d’Oman, Haitham bin Tariq, on ha lamentat “la devastadora tragèdia humanitària” que es viu a Gaza i “els interrogants que obrin les recents violacions de l’alto el foc”.

Felip VI ha reiterat el compromís d’Espanya amb la solució de dos estats, “en què un estat palestí sobirà i independent convisca en pau i seguretat amb un estat d’Israel plenament reconegut per tots”. També ha instat els països àrabs que encara no han reconegut Israel, com Oman, a fer este pas “per a obrir un futur millor de convivència i prosperitat per a la regió”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Més de 90 palestins morts, entre ells 24 xiquets, pels bombardejos israelians a Gaza]]> Els bombardejos israelians contra la Franja de Gaza han matat des de la vesprada de dimarts fins a les primeres hores d’este dimecres al matí almenys 91 palestins, inclosos 24 xiquets i set dones, segons fonts dels hospitals de l'enclavament i de la Defensa Civil Palestina.

L’onada d'atacs israelians que han colpejat de nord a sud la Franja van començar ahir per ordre del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, després d'acusar Hamàs de violar l'alto el foc, en vigor des de fa més de dos setmanes. Fonts de l'enclavament han confirmat a EFE que els bombardejos israelians no han cessat en el que va de dimecres i des del govern israelià encara no han dit fins quan els mantindran.

El punt on més víctimes s'han registrat fins ara ha sigut el centre de la Franja, amb almenys 42 persones mortes al camp de refugiats de Nuseirat. Així mateix, l'exèrcit també ha atacat tendes de campanya que acollien desplaçats en altres zones del centre de l'enclavament. Pel que fa a la ciutat de Gaza, a la qual han anat tornant milers de persones després de l'entrada en vigor de l'alto el foc, almenys 28 persones han mort després d'estos atacs israelians, la majoria contra apartaments familiars.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un terç de xiquets en el nord de Gaza patixen desnutrició severa i no sobreviuran, segons l'ONU]]> Un de cada tres xiquets i xiquets del nord de la Franja de Gaza patixen desnutrició greu i no sobreviuran als atacs aeris de l'exèrcit israelià, ja que es queden sense menjar arran del bloqueig a l'accés d'ajuda imposat fa cinc mesos.

Si Israel llança una nova ofensiva contra la ciutat de Gaza, que ja està preparant, "molts ni tan sols tindran força per a desplaçar-se" una vegada més i arribar al centre o sud de l'enclavament, segons ha dit este dijous el cap de l'Agència de Nacions Unides per als Refugiats Palestins (UNRWA), Philippe Lazzarini.

La població palestina està extremadament afeblida per vora dos anys de conflicte armat i en particular els xiquets, patixen fam i les seues conseqüències, amb una taxa de desnutrició extrema que s'ha multiplicat per sis des de març, segons ha constatat l'organisme. "Això significa que si no es pren cap mesura, certament estan condemnats a mort", han dit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Hamàs accepta l'alto el foc a Gaza mediat per Egipte i Qatar, a l'espera de la resposta de Netanyahu]]> Hamàs accepta la nova proposta d'alto el foc a Gaza. Inclou una treva de seixanta dies i l'alliberament d'almenys deu ostatges israelians vius, junt amb el cos d'altres que no han sobreviscut al captiveri.

L'acord, mediat per Egipte i Qatar, també suposaria l'entrada massiva d'ajuda humanitària al territori. Període durant el qual els milicians han de congelar l'activitat militar, mentre que Israel retiraria part de les seues tropes. Des d'Egipte, mediador en el conflicte, comuniquen que estan preparats per a contribuir a qualsevol força internacional que es desplegue a la Franja. El pla preveu que efectius europeus i àrabs arriben per a garantir la seguretat i l'acompliment del pacte.

Tel-Aviv ja ha rebut la resposta, però encara no ha dit la seua. Poc abans, Netanyahu assegurava que Hamàs està sotmés a una pressió atòmica. Este dilluns, el govern israelià perfilava els últims detalls per a executar l'ocupació total de l'enclavament. Amenaça que potser ha precipitat que els milicians accepten l'alto el foc, tot i que fins ara han demanat la retirada total de l'exèrcit israelià i una pau duradora.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Netanyahu anuncia que Israel ha matat Mohamed Sinwar, presumpte nou líder de Hamàs, a Gaza]]> El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha anunciat este dimecres en la Knesset (el Parlament israelià) que el seu exèrcit ha matat el presumpte nou líder del grup islamista de Hamàs a la Franja de Gaza, Mohamed Sinwar, en un recent atac aeri a l'Hospital Europeu del sud de l'enclavament, segons han informat els mitjans israelians.

El diari israelià Haaretz cita fonts de l'estament de defensa d'Israel que asseguren no tindre certesa sobre la mort de Mohamed Sinwar, malgrat la confirmació prèvia donada pel primer ministre.

L'exèrcit israelià va bombardejar l'Hospital Europeu, situat en el sud de l'enclavament, el 13 de maig. Poc després la premsa israeliana va publicar que l'objectiu d'este atac era Mohamed Sinwar, el germà menor de Yahya Sinwar, el que fou màxim líder de Hamàs i cervell dels atacs del 7 d'octubre de 2023 que Israel va matar l'any passat a Rafah.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[França, el Regne Unit i el Canadà amenacen Israel amb mesures si prossegueix l'ofensiva a Gaza]]> França, el Regne Unit i el Canadà han amenaçat este dilluns d'emprendre "mesures concretes" contra Israel si no deté l'ofensiva militar a Gaza, al mateix temps que s'han mostrat "determinats" a reconéixer l'estat palestí. "No ens quedarem de braços plegats", han indicat els líders dels tres països en una declaració conjunta, en la qual insten el govern de Benjamin Netanyahu a cessar eixes "accions escandaloses" i permetre que entre ajuda humanitària a la Franja.

Emmanuel Macron, Keir Starmer i Mark Carney consideren "intolerable" el "sofriment humà" que causa en la població civil, i "insuficient" el flux d'ajuda humanitària permés per Israel. "Demanem al govern israelià que cesse les seues operacions militars a Gaza i que autoritze immediatament l'entrada d'ajuda humanitària", que ha d'incloure "el compromís amb l'ONU per a garantir que arribe" a la població civil, segons han assenyalat els tres líders.

El contrari és —han assegurat— "inacceptable" i "amenaça d'infringir el dret internacional humanitari", de la mateixa manera que ho fa "el desplaçament forçós de civils", unes declaracions que consideren "odioses". "Si Israel no posa fi a la nova ofensiva militar i no alça les restriccions a l'ajuda humanitària, prendrem altres mesures concretes en represàlia", agreguen.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA["Mentre Hamàs exigisca la fi de la guerra no acceptarem cap acord"]]> El portaveu del ministre israelià, Benjamín Netanyahu, Omer Dostri, ha afirmat este dissabte en una entrevista en el popular canal israelià 12 que, mentre Hamàs continue exigint la fi de la guerra i la retirada de les tropes de la Franja de Gaza, no signaran cap acord amb ells, encara que oferisquen alliberar tots els ostatges que retenen.

El cap de la delegació negociadora del grup palestí, Khalil al-Hayya, va dir este dijous que estaven disposats a negociar amb Israel un acord per a alliberar a tots els ostatges israelians captius a Gaza a canvi d'un "cessament complet de la guerra", una "retirada total" de les tropes israelianes de la Franja i el començament de la reconstrucció de l'enclavament.

"No hi ha ningú que no vullga tornar els nostres ostatges. Estem fent tots els possibles per a tornar-los i, quan els repatriem a tots, eliminarem Hamàs. És impossible arribar a un acord per a tots. Hamàs exigeix la fi de la guerra", ha reiterat en l'entrevista el portaveu de Netanyahu.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’ofensiva israeliana deixa ja més de 51.000 morts a Gaza]]> El Ministeri de Sanitat del govern de Hamàs ha informat d’un nou atac de les forces israelianes a Gaza, que s’ha saldat amb 17 persones mortes i 69 ferides. Així, segons el recompte de les mateixes fonts, l’ofensiva del govern de Benjamin Netanyahu deixa ja més de 51.000 palestins i palestines mortes i 116.343 ferides en un any i mig. 

Tot i això, des de Sanitat recorden que encara queden moltes víctimes sota els enderrocs i al carrer, i els equips d'ambulàncies i la defensa civil no hi poden arribar. Abans de l'alto el foc, estimaven que uns 4.500 els cadàvers havien quedat soterrats o desapareguts pel territori.

El 7 d'octubre del 2023, Israel va llançar l'operació en represàlia contra l'atac de Hamàs al seu territori, en el qual quasi 1.200 persones van morir i 251 van ser segrestades.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Israel frena l'entrega de 600 presos palestins i Hamàs congela les negociacions d'alto el foc]]> El líder de Hamàs, Mahmoud Mardawi, ha advertit que no reprendran les negociacions amb Israel per a la segona fase de l'alto el foc mentre no alliberen els més de 600 presos palestins que acordats en el sèptim intercanvi d'este dissabte. El grup palestí va alliberar els sis ostatges previstos, però el govern de Benjamin Netanyahu va frenar l'entrega dels 620 presos i detinguts palestins (445 arrestats a Gaza després de l'atac de Hamàs del 7 d'octubre de 2023, entre ells 24 dones i xiquets).

En un comunicat, Netanyahu ha anunciat que retardarà l'entrega acordada fins que "l'alliberament dels pròxims ostatges quede garantida, i sense cerimònies degradants". Israel critica que, després de 16 mesos de segrest, Hamàs obligue els captius a pujar a una estrada, saludar al públic i donar un discurs. O que el lliurament de quatre cadàvers el dijous, inclosos de xiquets, es donara en directe i pujaren els taüts a una tarima.

Esta situació posa en risc les negociacions de la segona fase de l'acord d'alto el foc que, haurien d'estar ja en marxa, ja que segons els termes de la treva el dissabte 1 de març havia de concloure la primera fase, amb l'últim bescanvi d'ostatges (quatre cadàvers) per presos palestins.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Netanyahu amenaça Hamàs, pagarà per no entregar el cos de Shiri Bibas]]> El primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, ha assegurat este divendres que Hamàs pagarà per haver introduït el cos d'una dona de Gaza, i no el de l'ostatge Shiri Bibas, en un dels quatre taüts que dijous va entregar a la Creu Roja en la Franja, segons un comunicat difós per la seua oficina. "Actuarem amb determinació per a portar Shiri a casa juntament amb tots els nostres ostatges, tant vius com morts, i garantir que Hamàs pague totalment per esta cruel i atroç violació de l'acord", ha dit el mandatari en una videocomunicació emesa per l'oficina del primer ministre.

Netanyahu assegura en el vídeo que els milicians palestins van posar el cos d'"una dona de Gaza" en el taüt que corresponia a Shiri Silberman, mare de la família d'ascendència peruana i argentina Bibas.

El primer ministre israelià ha reaccionat així davant l'informe de l'institut forense que va determinar que, si bé dos dels cossos rebuts sí que es corresponien amb els fills de Silberman, Ariel i Kfir Bibas (segrestats amb 4 anys i 9 mesos, respectivament), el de la seua mare no havia pogut ser identificat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Netanyahu: "Si Hamàs no retorna els ostatges dissabte al migdia, tornem a la guerra"]]> Després de convocar este dimarts el gabinet de seguretat durant quatre hores, el primer ministre israelià, Benjamín Netanyahu, ha assegurat que si el grup islamista palestí Hamàs no allibera els ostatges abans del dissabte 15 de febrer al migdia, Israel tornarà a iniciar una ofensiva armada en la Franja de Gaza.

"La decisió que s'ha aprovat per unanimitat en el gabinet és esta: si Hamàs no retorna els nostres ostatges abans del dissabte al migdia, l'alto el foc s'acabarà i l'exèrcit tornarà a combatre intensament fins que Hamàs siga finalment derrotat", ha dit Netanyahu en un missatge de vídeo, sense especificar si es refereix als tres captius que estaven previstos en el bescanvi del dissabte o als nou de la primera fase, encara amb vida.

Un funcionari israelià, sota anonimat i en declaracions a la premsa del seu país, ha aclarit a continuació que es tracta dels nou ostatges encara amb vida, i que haurien de ser alliberats en els 42 dies de la primera fase de l'alto el foc. "A la llum de l'anunci de Hamàs de la decisió de violar l'acord i no alliberar els nostres ostatges, anit vaig ordenar que les forces armades es reuniren dins i al voltant de la Franja de Gaza. Esta operació s'està duent a terme en este moment i es completarà pròximament", ha afegit el primer ministre d'Israel.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Hamàs anuncia l'alliberació de tres hostatges a canvi de rebre 180 presoners palestins]]> Hamàs ha anunciat este divendres el nom dels tres ostatges que tornen demà a casa. Es tracta de tres homes: dos israelians i un altre ciutadà que també té la nacionalitat alemanya.

Així doncs, Tel-Aviv alliberarà estes persones a canvi de rebre més de 180 presoners palestins. Tot i això, la milícia ha advertit que els pròxims intercanvis de captius podrien complicar-se si l'Estat d'Israel no respecta l'acord d'alto el foc que s'ha pactat entre les parts.

Hamàs ha denunciat que, des del govern de Netanyahu, les forces militars israelianes han impedit reiteradament l'entrada d'ajuda humanitària i del material necessari per a la reconstrucció de la Franja de Gaza.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'ONU alerta del patiment i necessitats dels civils palestins a la Franja de Gaza: "L'impacte més gran és de salut mental"]]> L'ONU continua donant assistència als palestins, tot i que el govern d'Israel els ha prohibit actuar a la zona de la Franja de Gaza. Les Nacions Unides ha denunciat que 2.500 xiquets i xiquetes necessiten ser evacuats de Gaza immediatament per a rebre assistència mèdica.

La cooperant valenciana Ana Tomás, de Metges sense Fronteres, ha estat treballant a la Franja i ha explicat a À Punt NTC quina és la situació en què milers de persones viuen actualment. "En una ocasió, hi havia un xiquet amb una ferida molt forta en una cama, havien d'operar-lo per a curar la fractura i que este xiquet no tinguera, en el futur, problemes per a caminar. Però dins de la Franja en eixe moment no hi havia disponibles els claus que es posen per a fixar-li bé l'os", ha recordat.

Este cas no va ser l'únic. "Hi ha milers i milers de casos de cremats, de necessitats mèdiques especialitzades que, ara mateix, a la Franja de Gaza no estan disponibles", ha indicat Tomás. El 90% de la població està desplaçada i, en molts casos, tal com ha denunciat esta voluntària, viuen en tendes de mala qualitat, fetes de materials plàstics i mantes, materials que no estan preparats per al vent ni per a la pluja, ni tampoc per a l'hivern.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Hamàs alliberarà dijous tres ostatges israelians, a més de cinc tailandesos]]> El grup islamista Hamàs posarà en llibertat dijous la civil Arbel Yehud (de 29 anys), la soldada Agam Berger (20) i l'ancià Gadi Moses (80), així com cinc ciutadans tailandesos, després de 482 dies en captivitat, segons ha confirmat este dimecres el Fòrum de les Famílies d'Ostatges i Desapareguts, que representa als afins dels captius a Gaza.

El canal 12 israelià ha assegurat que, a canvi, Israel alliberarà de les seues presons 110 presos palestins: 30 a canvi de Yehud, 50 per Berger i altres 30 per Moses.

L'alliberament dels huit captius no estava inclòs en la cronologia de l'acord d'alto el foc a Gaza, però les discrepàncies sobre l'alliberament de Yehud entre Hamàs i Israel, al·legant este últim que hauria d'haver abandonat la Franja en el bescanvi del passat dissabte, abans que les quatre soldades, van desencadenar este nou intercanvi.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UE acorda el desplegament d'efectius al pas de Rafah per a apuntalar l'alto el foc]]> Els ministres d'Afers Estrangers de la Unió Europea (UE) han acordat este dilluns el desplegament d'efectius comunitaris a través de la missió Eubam Rafah al pas fronterer entre Gaza, Israel i Egipte per a donar suport a l'alto el foc entre el govern israelià i el grup islamista palestí Hamàs.

“Tothom està d'acord que pot exercir un paper decisiu en suport de l'alto el foc”, ha dit l'alta representant de la UE per a Afers Estrangers i Seguretat, Kaja Kallas, sobre la missió comunitària, que comptarà amb efectius espanyols, italians i francesos.

Kallas ha indicat que esta vesprada, reunits en un consell a Brussel·les, els ministres dels 27 han acordat desplegar-la al pas fronterer de Rafah, després de l'acord polític aconseguit sota el mandat del seu antecessor en el càrrec, Josep Borrell, per a reactivar la missió. “Això permetrà a diversos ferits eixir de Gaza i rebre atenció mèdica”, ha dit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Israel mata cinc periodistes en un bombardeig al costat d'un hospital al centre de Gaza]]> L'espiral de violència exercida per Israel a la Franja de Gaza no cessa. Almenys deu persones han mort i una trentena han resultat ferides en una nova onada de bombardejos perpetrada en l'última jornada en diferents punts de l'enclavament palestí, segons han informat mitjans locals. Un dels atacs més cridaners ha sigut el que ha assassinat cinc periodistes de la cadena de televisió per satèl·lit Al Quds, vinculada al moviment de resistència islàmica (Hamàs), segons ha denunciat el canal mateix.

L'exèrcit israelià ha llançat bombes este dijous de matinada al costat de l'hospital d'Al Awda, situat al campament de refugiats de Nuseirat (al centre de la Franja). Imatges preses del moment mostren una furgoneta blanca destruïda amb un rètol en la part posterior en què és clarament visible la paraula “Press” (premsa) escrita en lletres roges. Este vehicle era el que empraven els reporters d'Al Quds per a transmetre la informació. Les forces comandades per Benjamin Netanyahu han assegurat que estava ocupat per “un esquadró de l'organització terrorista Gihad Islàmic”.

La cadena palestina ha identificat els periodistes assassinats com Fadi Hassouna, Ibrahim Al Sheikh Ali, Mohammed Al Ladah, Faisal Abu Al Qumsan i Ayman Al Jadi. En un missatge en X al costat dels seus noms assegura que “cinc treballadors dels mitjans han perdut la vida en un atac israelià contra un minibús de premsa davant de l'hospital d'Al Awda de Nuseirat”. En una altra publicació inclou una foto de la furgoneta destrossada i assegura que ha estat atacada per avions israelians mentre portava dins cinc periodistes palestins. I en una tercera assegura que un dels morts estava en els voltants de l'hospital perquè esperava que nasquera el seu fill.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Hamàs anuncia la mort “en misterioses circumstàncies” d'un dels ostatges israelians a Gaza]]> El braç armat de Hamàs, les Brigades Ezzeldín Al-Qassam, ha anunciat este dilluns la mort d'una de les persones israelianes segrestades durant els atacs del mateix Hamàs el 7 d'octubre del 2023. Fins al moment no han transcendit detalls sobre el succés ni la identitat del mort.

Fonts de les Brigades Ezzeldín Al-Qassam han indicat en declaracions al diari palestí Filastin, vinculat a Hamàs, que “un presoner enemic ha mort recentment al nord de Gaza sota circumstàncies misterioses”. Concretament, l’home hauria mort “en una de les zones de combat”.

Les mateixes fonts han indicat que no desvelaran la identitat del mort “per motius de seguretat” i que s’estan investigant les circumstàncies de l’incident.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les llibreries de Beirut protegeixen la cultura de la guerra]]> Existeix una expressió àrab molt antiga que diu: "el Caire escriu, Beirut publica i Bagdad llig". La cultura sempre ha estat present a Orient Mitjà i al Líban, malgrat l'actual guerra, les llibreries continuen amb el seu paper, encara que ara tenen una nova missió: ajudar els lectors a superar els seus traumes.

Karim Halabi, un dels propietaris de la llibreria Halabi Bookshop, col·loca diàriament els periòdics en una espècie d'estenedor entre figueres que el seu pare i avi van plantar en la dècada dels 60. "Deixem les nostres cases, que estaven situades en una zona d'alt risc. Ens mudem, però no hem deixat d'operar", conta a EFE des de la llibreria, que diu que és com la seua llar.

Assenyala que no han tancat la botiga, igual que va ocórrer en anteriors crisis, ja que a més de ser un negoci familiar, disposa d'un equip de set membres dels quals són també responsables, segons assevera.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Israel accepta l'acord de pau amb Gaza que els Estats Units van presentar al maig]]> Els Estats Units afirmen que Israel ha acceptat el pla de pau que va presentar Joe Biden al maig. Ara, segons ha dit el cap de la diplomàcia dels Estats Units, és Hamàs qui l'ha d’acceptar, si bé es dona la circumstància que els milicians no participen en les negociacions.

És l'aproximació més gran a un alto el foc des dels atacs del 7 d’octubre. Blinken ha afirmat que Qatar i Egipte són clau "per a fer els pasos següents i que Hamàs s'unisca a este pla." Les converses amb Netanyahu han sigut constructives, segons ha afegit, i Israel ratificarà el pla de pau de Biden de tres fases. Esta és —probablement— l'última oportunitat d'arribar a un alto el foc.

Hi haurà una primera fase de sis setmanes, amb un alto el foc complet i la retirada de les forces israelianes de les zones poblades de Gaza. La segona fase seria on s'intercanviarien els ostatges israelians per presoners palestins. Finalment, la tercera planteja la reconstrucció de Gaza. Blinken ha confirmat que també s’ha parlat de la violència als territoris ocupats a Cisjordània.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Assassinat a l'Iran el líder de Hamàs, Ismail Haniyeh]]> Hamàs ha confirmat l'assassinat del seu líder, Ismail Haniyeh, i d'un dels guardaespatles en un atac a Teheran, la capital de l'Iran. El grup islamista palestí ha explicat que la mort s'ha produït com a "resultat d'una batuda sionista traïdorenca" en la seua residència i ha promés que "no quedarà impune". Haniyeh, enemic públic número u d'Israel i responsable de la branca política de Hamàs tornava de la cerimònia d'investidura del nou president iranià, Masoud Pezeshkia.

Les autoritats israelianes, que havien promés aniquilar tots els líders de Hamàs implicats en l'atac del set d'octubre (1.200 morts i 250 segrestos) no han confirmat cap atac a Teheran, ni la mort de Haniyeh. L'exèrcit israelià ja havia assassinat vora seixanta familiars de l'islamista (inclosos tres fills, tres nets i una germana) en diversos bombardejos sobre la residència familiar de Haniyeh en el camp de refugiats d'Al-Shati, pròxim a la de ciutat de Gaza, en el curs de la guerra que ha matat més de 39.000 palestins a l'enclavament.

El 6 de maig de 2017 Haniyeh va ser elegit president de la branca política de Hamàs, en substitució de Khaled Mashal. El 2019 es va exiliar a Qatar, des d'on compaginava el lideratge de Hamàs amb la representació del grup islamista, sobretot en l'arena internacional.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Turquia trenca les relacions comercials amb Israel "fins que no cesse el foc a Gaza"]]> Turquia ha anunciat este divendres que trenca les relacions comercials amb el seu veí Israel, fins que este últim no cesse el foc permanent amb Gaza i permeta entrar ajuda humanitària. És el segon país a fer-ho, després de la decisió de Colòmbia. El cas de Turquia és rellevant perquè el govern de Tayyip Erdogan és un dels principals socis comercials de Netanyahu, que li genera prop de 7.000 milions de dòlars a l'any.

El mes passat, Turquia ja va frenar les exportacions d'acer, fertilitzants i combustible per a avions entre 54 categories de productes, davant la negativa d'Israel a permetre que Ankara participés en les operacions de llançament d'ajuda a Gaza. La nova prohibició cobreix tot el comerç restant, que sumen 5.400 milions de dòlars en exportacions turques (gairebé el 6% de totes les importacions d'Israel) i 1.600 milions de dòlars en importacions a Turquia l'any passat.

Les principals exportacions turques a Israel són l'acer, els vehicles, els plàstics, els aparells elèctrics i la maquinària, mentre que les importacions estan dominades pels combustibles, amb 634 milions de dòlars l'any passat, segons dades comercials turques.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les protestes contra els atacs d'Israel a Gaza s'estenen pel món]]> Se succeeixen arreu del món les protestes contra els atacs que l'Estat d'Israel perpetra sobre la població de la Franja de Gaza. Les primeres han sigut als campus universitaris dels Estats Units i a Austràlia, on els joves han ocupat diversos edificis emblemàtics per defendre la causa palestina. Després s'ha estés a altres ciutats europees.

Una és París, on este divendres s'ha viscut un tens enfrontament entre els manifestants a favor de la població palestina i els acèrrims partidaris del govern de Netanyahu. Davant de la prestigiosa universitat de Sciences Po de la capital francesa, els proisraelians han desafiat els estudiants propalestins, que ocupaven l'edifici des de dijous a la nit, mostrant banderes palestines a les finestres i l'entrada, portant la keffiye en blanc i negre, que s'ha convertit en un emblema de solidaritat amb Gaza. Ha sigut necessari que la policia mantinguera els dos grups separats.

"El món acadèmic té un paper que ha de fer", ha declarat Hicham, de 22 anys, estudiant d'un màster de drets humans i estudis humanitaris a Sciences Po. "Esperem que s'escampe a totes les universitats i més enllà... No cedirem fins que acabe el genocidi a Gaza", ha dir Zoe, de 20 anys, estudiant d'un màster en administració pública al mateix centre.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els morts a Gaza superen els 34.000, després dels atacs israelians de les últimes hores]]> El nombre de morts a la Franja de Gaza des que va començar la guerra entre Israel i Hamàs ha superat aquest divendres els 34.000, després que els atacs israelians de les últimes 24 hores han causat 42 morts, segons el el Ministeri de Sanitat gazià, en mans de Hamàs.

En l'informe diari, les autoritats de Gaza han informat de quatre matances contra famílies a la Franja, que han matat 42 persones i n'han ferit 63 més. Això eleva a 34.012 el nombre total de morts a l'enclavament palestí des que va començar la guerra i el de ferits, a 76.833, segons les dades que arrepleguen els hospitals de l'enclavament. La majoria són dones i xiquets. A més, molts cossos encara continuen davall de les runes. Per això no els han comptabilitzat.

D'altra banda, l'agència oficial de notícies palestina Wafa ha informat aquest divendres que almenys quatre civils han mort en un bombardeig israelià al campament de refugiats d'Al-Shati, al nord de l'enclavament.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UE acorda sancionar Hamàs i colons israelians extremistes]]> Els ministres d'Afers Estrangers de la Unió Europea (UE) han arribat aquest dilluns a un acord polític per a sancionar membres del grup islamista Hamàs pels atemptats contra Israel del 7 d'octubre, així com colons israelians responsables de violència contra palestins a Cisjordània.

“Hem aprovat, hui sí, per unanimitat, les sancions contra els colons violents que assetgen als palestins a Cisjordània”, ha indicat el ministre espanyol d'Afers Estrangers, José Manuel Albares, en una roda de premsa al final d'un consell de ministres d'Afers Estrangers comunitaris, en la qual també ha confirmat l'acord polític per a sancionar Hamàs.

Fonts diplomàtiques han precisat que les sancions afectaran sis colons israelians i a tres membres d'Hamàs. Després de l'acord polític de hui, les dues llistes de sancionats han d'adoptar-se formalment més endavant. En el cas d'Hamàs, responen als crims sexuals duts a terme per membres del grup islamista. Les mesures restrictives consisteixen en una prohibició de viatjar a territori comunitari per a les persones afectades i en una congelació dels actius que tinguen a la Unió Europea.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Guterres cita a Nova York potencials donants per a tractar de garantir els fons a la missió de l'ONU a Gaza]]> El secretari general de l'ONU, António Guterres, es reuneix aquest dimarts a Nova York amb potencials donants, que ajuden a cobrir els fons de l'Agència de l'ONU per als refugiats palestins (Unrwa). Ho fa després que més de quinze països —entre ells els EUA, el Canadà, el Japó i diversos europeus— hagen anunciat que suspenen la seua contribució, per la possible implicació d'alguns dels seus membres en atacs contra Israel.

El portaveu de Guterres, Stéphane Dujarric, ha assegurat no saber quins són els potencials donants que acudiran a la reunió, però farà el possible per respondre a les preocupacions de tot ells. La Unió Europea ha demanat una auditoria externa, realitzada per agents independents. “Qualsevol estat membre que tinga els recursos financers per a fer costat a la Unrwa, el cridarem”, ha afirmat el portaveu.

Dujarric ha recordat que la Unrwa és insubstituïble per una altra agència de l’ONU, perquè té 13.000 empleats a Gaza, que assisteixen a més d'un milió de palestins. Però el seu treball no acaba allí, perquè tenen uns altres 17.000 agents a Cisjordània, Líban i Síria en tasques d'assistència sanitària, educativa i d’alimentació als refugiats palestins.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Netanyahu rebutja reconéixer un estat palestí després de la guerra a Gaza]]> El primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, ha rebutjat aquest dijous la possible creació d’un estat palestí com a part d'un escenari de postguerra a Gaza o fins i tot després del seu propi mandat, seguint la línia de la seua política històrica sobre aquesta qüestió. Amb relació a la fi del conflicte a Gaza, tampoc dona suport a retornar el control del territori a l'Autoritat Nacional Palestina.

“Els dic aquesta veritat als nostres amics estatunidencs i també he detingut l'intent d'imposar-nos una realitat que perjudicaria la seguretat d'Israel”, ha dit. El primer ministre israelià ha afegit que “la majoria de la població israeliana rebutja un possible estat palestí”. Així, tanca la porta a la iniciativa proposada per l'administració de Joe Biden com a part de l'anomenada “solució de dos estats” per al conflicte palestí-israelià.

El que posa Netanyahu sobre la taula en qualsevol possible acord amb els palestins és que Israel “ha de mantindre el control de la seguretat sobre tot el territori oest de la vall del Jordà”, en referència a una part important del terreny de Cisjordània, ocupada per Israel des de 1967.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Israel dona per resoltes les tensions diplomàtiques amb Espanya, però rebutja les acusacions de genocidi]]> Les relacions diplomàtiques entre Israel i Espanya “tornen a la normalitat” després d'un període de tensions i declaracions pels dos costats. L’ambaixadora israeliana a Madrid, Rodica Radien-Gordon, ha tornat al seu lloc de treball a la capital de l'Estat. L'havien cridada a consultes al novembre, quan Pedro Sánchez va demanar a Israel que complira amb el dret internacional en la seua guerra contra Hamàs a causa de l'elevat nombre de víctimes a la Franja de Gaza.

L’ambaixadora ha demanat “més entesa” i una major “sensibilitat” en una guerra que s'ha cobrat, fins al moment, més de 24.400 morts i deixa 61.000 ferits. “Crec que tots dos costats podem acceptar que potser cadascú no està veient les coses com són, però sí que esperem més entesa de part d'Espanya”, ha afirmat Radien-Gordon, que ha tornat “contenta” de continuar amb la seua labor: “acostar els israelians i els espanyols”.

“Nosaltres pensàvem que hauria sigut millor que Espanya tinguera més sensibilitat i més entesa cap a Israel”, ha afegit Radien-Gordon, al mateix temps que ha destacat que en eixe encreuament de declaracions va haver-hi algunes que “van ser inadequades”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Israel i Hamàs acorden un intercanvi de medicaments per a Gaza i ostatges israelians]]> Israel i el grup islamista Hamàs han arribat a un acord aquest dimarts per a l'entrada de medicaments per als civils de la Franja de Gaza, a canvi del lliurament dels medicaments necessaris per als ostatges israelians a l'enclavament, segons ha anunciat hui el govern de Qatar.

El portaveu del Ministeri d'Afers Estrangers de Qatar, Majed bin Mohamed al-Ansari, ha anunciat en un comunicat "l'èxit d'una mediació de Qatar en cooperació amb l'amistosa República de França, per la qual s'entregaran medicaments, juntament amb una altra ajuda humanitària als civils de la Franja de Gaza, a les zones més afectades i vulnerables". A canvi, segons el portaveu, s'entregaran els "medicaments necessaris per als captius israelians a Gaza".

Els gazians tenen prohibit eixir de l'enclavament, fins i tot si posseeixen una visa per a accedir a un altre país. Les eixides s'autoritzen amb comptagotes, després d'una sol·licitud oficial d'evacuació a través del Ministeri d'Afers Estrangers del tercer país, utilitzant canals diplomàtics i ambaixades, en coordinació amb autoritats israelianes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Més de 10.000 menors han mort a la Franja de Gaza des de l’inici dels atacs d’Israel]]> El nombre de xiquets i xiquetes morts per l’ofensiva militar israeliana a Gaza ja supera la xifra de 10.000 assassinats. Aquest fet suposa que, de les 23.700 persones mortes en l’enclavament en quasi cent dies de guerra, un 40% han sigut menors d’edat. 

De fet, en les últimes hores han perdut la vida un centenar de persones més, que se sumen a la llarga llista de víctimes del conflicte, concentrat ara en el centre i el sud de la Franja. Segons el Ministeri de Sanitat gazià, controlat per Hamàs, vora 8.000 cossos estan atrapats sota els enderrocs i encara no s’han pogut recuperar. A aquestes xifres s’ha d’afegir els més de 60.000 ferits. 

"Els xiquets de Gaza que sobreviuen a la violència pateixen horrors indescriptibles, com lesions que els canvien la vida, cremades, malalties, atenció mèdica inadequada i la pèrdua dels pares i altres éssers estimats", ha denunciat aquest divendres l'ONG Save the Children.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els mediadors entre Israel i Hamàs alerten que no obtenen resposta]]> Els equips de mediació de Qatar i Egipte, que tracten de restablir la treva sobre la Franja de Gaza trencada divendres, han alertat als Estats Units que no han rebut cap resposta des del govern israelià, ni tampoc per part del grup islamista Hamàs. Així, han demanat al govern estatunidenc que exercisca pressió sobre l’executiu de Netanyahu perquè responga als negociadors. 

De moment, per part de Hamàs no hi ha hagut resposta a les peticions del govern d’Israel d’alliberar primer el personal militar que es troba captiu; el moviment islamista ha afirmat que “no se sotmetrà als dictats d’Israel per a alliberar ostatges”. Davant aquest silenci, el Mossad —l’agència d’intel·ligència d’Israel—, ha considerat que les converses estan en un punt mort i aquest diumenge ha ordenat retirar-se a la seua delegació de Qatar.

Israel i Hamàs van trencar la treva el matí de divendres; durant una setmana sense atacs creuats, es van alliberar 105 ostatges segrestats pel grup islamista (81 israelians i 24 d'estrangers) a canvi de 240 palestins presos en presons israelianes, totes dones i menors. En els últims tres dies, Israel ha tornat a atacar Gaza i en només un dia han mort 700 gazians per l'ofensiva israeliana, segons el grup islamista Hamàs.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’ONU alerta que Israel pot estar cometent crims de guerra i un delicte d’extermini]]> Assassinar civils de manera indiscriminada o segrestar-los, com va fer Hamàs el 7 d'octubre, és un crim de guerra, segons ha advertit la relatora especial de l’ONU sobre Palestina, Francesca Albanese; això sí, els actes de l’Estat d’Israel també suposen violacions de la legislació internacional per part del govern de Netanyahu, com estendre la fam, destruir hospitals o, fins i tot, bombardejar ciutats sense distingir entre civils i militars, aquest últim fet considerat delicte d'extermini.

Almenys 16.000 persones han mort en cinquanta dies a Gaza i a l'ONU li preocupen les crides de comandaments militars, de líders polítics i de periodistes israelians que conviden als poderosos a anar encara més enllà. “Demanen aixafar Gaza, arrasar Gaza, i això suposa un gran perill de genocidi contra els palestins”, ha explicat Albanese en conversa amb À Punt Notícies.

"És una catàstrofe total", ha lamentat. La portaveu de l’ONU en aquest conflicte ha denunciat, a més, que tot això ocorre davant de la inacció de comunitat internacional. Com més tarden els països a buscar solucions, segons ha dit, més violenta es tornarà la crisi.  

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Arriben a la base de Torrejón 139 espanyols evacuats de Gaza, entre ells 67 menors]]> Els hispanopalestins que han sigut evacuats de Gaza des de dilluns passat han aterrat aquest dijous de vesprada a la base aèria de Torrejón, a Madrid, en un avió de l'Exèrcit de l'Aire procedent de l'aeroport del Caire. Es tracta de 139 persones de les 143 que han sigut evacuades de la Franja en els últims dies pel Ministeri d'Exteriors. Els altres romandran en la capital egípcia per motius familiars.

De les 139 persones que han arribat a Espanya 67 són menors —tres d'ells tenen menys d'un any— i la resta adults —39 dones i 33 homes—. Cinquanta-quatre són palestins i la resta (85) té doble nacionalitat.

En les escales de l'avió, un Airbus A330, els han rebut la ministra de Defensa en funcions, Margarita Robles, el ministre d'Afers Estrangers en funcions, José Manuel Albares, i el cap de l'Estat Major de la Defensa, Teodoro Esteban López.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Afers Estrangers diu que 33 espanyols abandonen Gaza i que dimarts ho faran 80 més]]> Un primer grup de 33 espanyols palestins i set familiars ha aconseguit abandonar finalment la Franja de Gaza aquest dilluns a través del pas fronterer de Rafah amb destinació a Egipte. Ho ha anunciat el ministre d'Afers Éstrangers en funcions, José Manuel Albares, que ha avançat que s'espera que un segon grup de 80 persones puga abandonar l'enclavament aquest dimarts.

Albares ha indicat que s'ha prioritzat en aquest primer grup l'eixida de famílies amb xiquets molt xicotets i també persones majors en situació vulnerable per malaltia. Segons ha precisat, el grup es dirigeix ja cap al Caire en autobusos acompanyats per personal de l'ambaixada espanyola a Egipte.

Entre els evacuats aquest dilluns es troben les dos germanes del metge valencià Tamer JA Hamdan, segons ha confirmat a À Punt. Les dones van de camí al Caire on estaran uns dies fins a que isquen tots els espanyols i puguen portar-los junts a Espanya.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[EUA anuncia que Israel farà pauses humanitàries i les ONG les consideren insuficients]]> Els Estats Units han assegurat aquest dilluns que Israel ha accedit a permetre "pauses humanitàries" de quatre hores al nord de Gaza per a permetre l'eixida de civils. En una crida amb periodistes, el portaveu de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, John Kirby, ha anunciat que Israel ha comunicat als EUA que, durant aquestes pauses, que començaran aquest dijous, "no hi haurà operacions militars".

Alhora, nombroses ONG presents aquest dijous a París per la conferència humanitària sobre Gaza han deixat clar que una "pausa humanitària" no és suficient i reclamen que fa falta un alto el foc. "L'ajuda humanitària no pot desplegar-se en un camp de batalla", ha assenyalat Isabelle Defourny, presidenta de Metges sense Fronteres (MSF) a França.

Per a Defourny, el problema de la "pausa humanitària" que demanen governs com el francés per a mitigar la crisi a Gaza per l'ofensiva militar israeliana després dels atemptats terroristes de Hamàs del 7 d'octubre "és que no sabem què vol dir exactament".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Egipte i Qatar negocien per a alliberar entre 10 i 15 ostatges a canvi d'un alto el foc a Gaza]]> Egipte i Qatar, en coordinació amb els Estats Units, estan mediant entre el grup islamista Hamàs i Israel per a aconseguir un alto el foc d'entre un i tres dies a canvi de l'alliberament d'entre deu i 15 ostatges, la meitat d'ells estatunidenques, segons han confirmat diverses fonts diplomàtiques als mitjans. La treva proposada té també com a segon objectiu que Egipte puga entregar ajuda humanitària a tota la Franja de Gaza, si bé no s’ha establert encara el mecanisme exacte per a efectuar aquesta operació.

No obstant això, existeixen desacords sobre el termini d'aquesta pausa, perquè Hamàs exigeix una treva d'almenys una setmana, mentre Israel insisteix que tinga una duració de només tres dies.

La mediació de Qatar, que acull en el seu territori l'oficina política de Hamàs, ha sigut essencial per a l'alliberament de quatre ostatges, que estaven en mans del grup islamista i que, fins al moment, han sigut els únics alliberats des que va esclatar la guerra el passat 7 d'octubre. El president dels Estats Units, Joe Biden, i altres líders de la comunitat internacional que veuen a Qatar com una peça clau per a aconseguir una desescalada en el conflicte.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’espanyol Jesús Pérez, treballador de l’ONU, abandona la Franja de Gaza]]> , ciutadà espanyol que treballa en l'Oficina de l'ONU per a la Pau a l'Orient Mitjà (Unesco), ha eixit aquest dijous de vesprada de la Franja de Gaza i ja està a Egipte, segons han comunicat fonts diplomàtiques aquesta vesprada.

El treballador de l'Oficina del Coordinador Especial per al Procés de Pau a l'Orient Mitjà és el segon espanyol que ha eixit de la zona de guerra pel pas fronterer de Rafah, després que aquest dimecres ha eixit el metge valencià Raúl Incertis, treballador per a Metges sense Fronteres.

Amb l'eixida de Pérez Arellano, el Ministeri d'Afers Estrangers “dona per tancada” l'eixida dels empleats espanyols d'ONG i organismes internacionals a Gaza.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El metge valencià Raúl Incertis aconsegueix eixir de Gaza cap a Egipte]]> El metge valencià Raúl Incertis, que estava a la Franja de Gaza treballant per a l’ONG Metges sense Fronteres, ha aconseguit eixir de Gaza pel pas fronterer de Rafah, dins del grup d’estrangers que ha travessat aquest dimecres la frontera amb permís del Ministeri d'Interior de Gaza, segons han confirmat fonts diplomàtiques. 

L'anestesista, de 40 anys, formava part d'un grup de 22 integrants d'aquesta ONG que s’havia desplaçat amb els companys cap al sud de la Franja, que està sota el control de Hamàs, per a poder eixir d’aquest territori. Es refugiaven en un complex de les Nacions Unides amb desenes de milers de persones del nord evacuades per orde d'Israel.

Metges sense Fronteres i la resta d'organitzacions han deixat de treballar després de quedar-se sense cap mena de material. Els bombardejos s'han intensificat en les últimes jornades, i han arribat, fins i tot, a caure en un camp de refugiats. Precisament, À Punt ha pogut parlar amb ell fa unes hores per a conéixer de prop quina és la situació a la Franja de Gaza. “Començaran les epidèmies, començaran les deshidratacions i començarà la lluita pel menjar. De fet, ja ha començat”, advertia Incertis.

Continua llegint-ho en el web

]]>