Els magistrats han rebutjat tots els motius de nul·litat del decret que enumeraven els recurrents, tant els relatius al procediment i els seus cursos reglamentaris com a una suposada falta de motivació de la decisió o la possible vulneració d'altres lleis i decrets. En un comunicat, el TSJCV recorda que els mateixos arguments que exposen ara els magistrats per a avalar la doble toponímia van servir igualment en una sentència de la mateixa secció, emesa el 2022 per a avalar el decret de 2019 que aprovava la denominació de la ciutat en la seua forma exclusiva en valencià.

En eixa resolució judicial la secció quarta del TSJCV va establir que l'Administració municipal "pot promoure —i el Consell decidir— si optar per la denominació bilingüe o només en l'idioma cooficial que es corresponga amb el territori de predomini lingüístic". És a dir, eixa sentència declarava “viables jurídicament per al municipi bé la denominació bilingüe o bé només en l'idioma oficial que es corresponga amb el territori de predomini lingüístic en què, per llei autonòmica, s'ubica el terme municipal”.

Continua llegint-ho en el web

Es tracta d'un esdeveniment dedicat a les famílies més rockeres amb música, però també amb altres activitats, com taller de grafits, pentinats rockers, tatuatges i jocs. La jornada festiva ha comptat amb les actuacions de Els Electrodinàmics i Lesalto, i a les 19 hores té lloc el concert especial dels Ramonets, on repassaran tot els èxits que els han acompanyat al llarg de tots estos anys.

La història dels Ramonets va començar amb una simple pregunta: i si els xiquets i xiquetes pogueren cantar rock en valencià? La resposta es va fer notar a les actuacions, que els han permés continuar tocant una dècada després. "De fet ni ens enrecordàvem que féiem deu anys, ha sigut tot per sorpresa", comenta Ferran, veu i guitarra.

Continua llegint-ho en el web

El dol per literat gandienc, que tenia 78 anys, s'inicia hui i es prolongarà fins al dimecres, 8 d'abril. Durant este període, les banderes dels edificis municipals onejaran a mig pal en senyal de respecte i record. El consistori ha decretat també la suspensió de tots els actes municipals durant estes jornades.

L’Ajuntament de Gandia ha organitzat un comiat cívic per a este dimarts, dia 7, al Palau Ducal dels Borja, "com a mostra de reconeixement institucional i per a facilitar que la ciutadania puga retre-li homenatge". Les portes de l'edifici històric s'obriran de 18:00 a 20:00 hores de manera que "totes les persones que ho desitgen podran donar l'últim adeu a l’escriptor i signar en el llibre de condol".

Continua llegint-ho en el web

En la sessió plenària de març el govern municipal ha donat llum verda, després d'un intens debat en la part final de la jornada, a un informe que ha elaborat el filòleg Abelard Saragossà —també acadèmic de l'AVL— i que contradiu el parer de la institució estatutària a través de vora trenta al·legacions. Segons el document, favorable a l'accent tancat del topònim, la pronunciació de València no depén de l'etimologia, sinó que és conseqüència de l'evolució de les e tancades i obertes al llarg de la història.

El document, consultat per Europa Press i que ara es remetrà a l'AVL, arreplega 27 al·legacions distribuïdes en les mateixes parts que conté l'anàlisi de l'informe: sobre la pronunciació, l'accent, els criteris dels noms de poblacions i sobre temes socials.

Continua llegint-ho en el web

Sota les sigles del concepte "Demà Canvie De Vida", este títol irònic parla, segons l’artista, de la frustració d'una joventut que ha complit amb totes les normes socials exigides, però que topa de ple amb la impossibilitat d'emancipar-se. Amb esta premissa, el cantant de Pego construïx un àlbum de contrastos. D'una banda, s’hi pronuncia contra l'especulació turística amb el senzill “Uelcom tu de paradais” i clama per la desconnexió vital davant de la voràgine de les xarxes, en “Sense senyal”. De l'altra, troba el seu refugi en l'amor ("Caiguda lliure") i aprén a sanar les derrotes personals (“Marrons”). 

L’àlbum compta amb les ja conegudes col·laboracions d’Abril (“Caiguda lliure”) i Romàntic Dimoni (“Sense senyal”), a més de l'acompanyament de la seua germana, Alba Quinto (“Marrons”). 

Continua llegint-ho en el web

La declaració exposa "l'obligació" del CVC de demanar que "torne el sentit comú, el respecte a l'àmbit acadèmic i la racionalitat amb tot el que té a vore amb la llengua i el seu sistema educatiu". Diu emetre la resolució en coherència amb la declaració aprovada al novembre de l'any passat en què demanava posar fi a les polítiques que qüestionen l'autoritat de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i veu dirigides a "dinamitar" els consensos acadèmics, polítics i socials entorn de la llengua. "Comportaments" que connecta amb el nou decret d'Educació.

La declaració advertix que la "preocupació" de l'òrgan estatutari és compartida amb la ja expressada per l'AVL, nombrosos col·lectius i plataformes culturals, professionals de l'àmbit lingüístic i més de 200 departaments de valencià.

Continua llegint-ho en el web

Ja fa set anys que aquella cançó, eternament lligada a una assolellada Altea, va eixir a la llum. Des d'aleshores ha sonat incomptables vegades, ja siga en públic o en privat, convertint-se en un himne per a tota una generació. Ara, La Fúmiga la rellança com "La gent de la Mediterrània", amb la col·laboració dels principals representants de l'escena musical en la nostra llengua, a més d'un grup basc i altre murcià.

En esta nova versió d'una les peces més reeixides del grup alzireny participen un total de cinquanta veus: Abril, Andreu Valor, Arde Bogotá, Aspencat, Auxili, Cactus, Dani Miquel, Doctor Prats, Drasen, El Diluvi, El Tio La Careta, Els Amics de les Arts, Els Catarres, Esther, En Tol Sarmiento, Figa Flawas, Ginesta, Jonatan Penalba, La Casa Azul, La Gossa Sorda, La Pegatina, La Xica, Malifeta, Nebulossa, Miki Núñez, Mireia Vives, Naina, O-Erra, Pep Gimeno Botifarra, Quinto, Romàntic Dimoni, Samantha, Sandra Montfort, Suu, Tardor, Tesa, The Tyets i Va de bo. Tots han estat d'una manera o una altra en la trajectòria del grup.

Continua llegint-ho en el web

Este volum, a càrrec de Jordi Oviedo, reunix la poesia dispersa del poeta, publicada en revistes, programes de festes o esdeveniments culturals, així com la seua obra teatral i narrativa.

A més, després d’inventariar l’arxiu personal del poeta, Oviedo ha decidit publicar per primera vegada tres compilacions de poemes que Estellés havia deixat acabats i que fins ara estaven inèdits, segons han explicat des de l’editorial.

Continua llegint-ho en el web

Representants dels sindicats reclamen menys ràtios a les aules, més sou per al professorat, un augment de la plantilla i més valencià a les assignatures. A més, també es posicionen en contra de la decisió de Conselleria d'excloure autors balears i catalans de l'assignatura de valencià.

També denuncien que la Conselleria s'ha limitat a proposar l'inici de les negociacions per a millorar les condicions laborals el mes de març, "sense dates ni concrecions dels temes a negociar", informen fonts sindicals. Davant d'esta situació han convocat una vaga educativa el 31 de març i mantenen la proposta de vaga indefinida a partir del mes de maig.

Continua llegint-ho en el web

Segons han confirmat fonts coneixedores de la resolució, el ple de divendres va donar llum verda al document, que s’enviarà dilluns a la Direcció General d’Administració Local de la Generalitat abans de fer-se públic amb tota l’argumentació.

La decisió, adoptada per una “amplíssima majoria” i amb una fonamentació “molt completa”, respon a la sol·licitud de pronunciament derivada de l’acord plenari municipal de desembre de 2025. En aquella sessió, el govern local (PP i Vox) va aprovar el canvi del topònim a una versió bilingüe —Valencia i Valéncia— amb el vot en contra de l’oposició (Compromís i PSPV-PSOE). L’executiu municipal va justificar la iniciativa en un estudi tècnic encarregat al lingüista i acadèmic de la mateixa AVL Abelard Saragossà.

Continua llegint-ho en el web

Una publicació amb què deixen clar que el ball i la festa no són incompatibles amb la crítica social. El disc inclou deu noves cançons amb més rap, més electrònica, tocs de pop, música tradicional i les col·laboracions de Toni Sánchez —més conegut com Panxo—, de ZOO (“Ales negres”), Sandra Monfort (“Rovellet de l'ou”) i Quinto (“Inflamables”). "Parla de bregues polítiques i culturals, però també de bregues íntimes i personals", expliquen.

Brega evidencia l'evolució del grup des de la formació de duo en els inicis a l'actual banda de set membres, entre els quals estan Ana Rajadel (veu) i altres membres de ZOO com Toni Fort, Pollet (saxofonista i productor), Hèctor Galán (teclista) i Marcos Úbeda (trombó).

Continua llegint-ho en el web

Segons han indicat fonts de la Conselleria a À Punt, el Consell vol impulsar l'adequació del currículum de les assignatures de Lengua castellana y literatura i Valencià: llengua i literatura per a alinear-lo amb la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, "donant suport a la denominació estatuària de la llengua valenciana i la coherència amb el context de cooficialitat". "El nou esborrany consolida un currículum únic i integrat per a ambdues llengües i substituïx les referències al català per la denominació valencià amb l'objectiu de reforçar la identitat lingüística pròpia", expliquen.

A més, en l'àmbit de l'educació literària, el Consell indica que vol "prioritzar" la presència d'autores i autors valencians i dels principals moviments literaris de la Comunitat en batxillerat, "mantenint un enfocament obert que no limita l'elecció d'obres i que es concreta posteriorment en cada centre educatiu". "La proposta continua la línia de currículums anteriors quant a metodologies i sabers —interpretació crítica, contextualització històrica, perspectiva de gènere i creació literària— i garantix la convivència entre les tradicions literàries espanyola i valenciana, reforçant la projecció cultural pròpia sense excloure referències acadèmiques consolidades", indiquen.

Continua llegint-ho en el web

La plaça de Sèneca torna a ser el racó d'Alacant escollit per a transmetre l'amor pels llibres. Este divendres va ser la presentació de l'edició d'enguany, en una jornada en què també es van programar activitats escolars per part de la Fundació Sambori i La Cívica, una animació lectora a càrrec d'Andreu Galan i Martí o una taula redona titulada "La lectura en temps de crisi".

Al llarg del cap de setmana passaran per esta Plaça del Llibre molts més autors i autores per a presentar les últimes novetats: des de Manuel Lillo amb la primera biografia de la ment darrere del diari satíric Tio Cuc, Josep Coloma, fins a Lliris Picó, amb la presentació de Si escrius Cèlia..., la seua última obra. La programació completa es pot consultar en el web de la Plaça del Llibre o a les seues xarxes socials.

Continua llegint-ho en el web

Cabrafotuda, Tres Voltes Rebel, Jajajers, La Tia Visantica o La Ruta dels Esmorzars són alguns dels creadors de contingut en valencià amb més èxit a les xarxes socials, però darrere d'estos grans noms hi ha molts altres creadors que han escollit comunicar-se amb el món en valencià. En el Dia Mundial de la Llengua Materna fem un repàs dels comptes que fan que el nostre mòbil, tauleta o ordinador parle el nostre idioma.

Gràcies a l'informe de Poblet, d'Aitor Muñoz (@aitor_altea), podem localitzar amb facilitat tots estos creadors en qualsevol de les xarxes socials més populars hui dia. L'estudi del comunicador alteà analitza l’evolució de 460 perfils valencians a través d’una sèrie històrica que abasta des del 2022 fins al 2025 i destaca especialment la consolidació d'Instagram.

Continua llegint-ho en el web

Segons la informació disponible, la docent havia iniciat els tràmits al desembre per a organitzar una sessió matinal, però les gestions es van interrompre després de les vacances de Nadal. El cas ha transcendit a l’àmbit educatiu i ha arribat al Consell Escolar, on s’ha posat sobre la taula com a possible vulneració de drets lingüístics en un servei obert al públic.

Els correus electrònics mostren que la professora va escriure detalls sobre la quantitat d'assistents i les possibles dates d'una sessió matinal. Des de la gerència li respongueren: "Por favor escríbeme en castellano porque no entiendo el valenciano" i més tard insistiren: "Por favor en castellano.", segons ha publicat el periòdic Levante.

Continua llegint-ho en el web

La cançó forma part del segon avanç de DCDV, el disc de debut de Quinto que, segons ha informat la productora Pro21Cultural, “arriba per a demostrar que el valencià fluix amb naturalitat absoluta sobre ritmes tropicals i comercials”.

La “química vocal” entre dos dels artistes més prometedors de l’escena musical és l'eix central del tema. El contrast entre el fraseig melòdic de Quinto se suma a la dolçor d’Abril i crea una dinàmica de “pregunta-resposta” que atrapa des del primer vers. Sense filtres, la lletra celebra el carpe diem i la connexió com l'únic refugi possible davant dels "dimonis" externs. “No vull ninguna promesa, que tremole la pena”, canten en una declaració d’intencions que fa valdre el desig i la llibertat compartida.

Continua llegint-ho en el web

Això dels que sobreviuen, perquè també n'hi ha alguns en perill d’extinció, com Zaragozí, o altres que es mantenen en un últim reducte a Vilafamés, com Torlà. Aprofundint en l'anàlisi, descobrim que pràcticament la meitat del veïnat de Quatretonda té Benavent per cognom, que quasi tots els Briz estan a Tous o que els Verge —només 1.700 a Espanya, aproximadament— es concentren fonamentalment a la província de Tarragona i, per proximitat, a la Pobla de Benifassà, la Sénia i Rossell, com recull l’INE. Els Devesa s’estenen per la Marina i, dels Estarlich, a diferència de València i Alacant, no en queda rastre a la província de Castelló, almenys en les estadístiques de l'institut.

Són algunes de les curiositats que s’amaguen darrere d’allò que heretem de la família i que poques vegades qüestionem: els cognoms, una decisió que la majoria dels futurs pares tenen clara fins i tot abans de triar el nom. Vora seixanta especialistes en evolució, etimologia i distribució d’estos apel·latius s’han reunit estos dies a València en el congrés Els Cognoms Valencians, organitzat per la Universitat de València junt amb els experts valencians del projecte "Toponímia de l’Arc Mediterrani. Toponomasticon Hispaniae".

Continua llegint-ho en el web

Martínez ha definit la llei de les senyes d’identitat com un marc legal “impulsor i garantista dels drets i la idiosincràsia del poble valencià”. La consellera ha avançat que la política en matèria de justícia serà “continuista” i, entre els principals reptes als quals farà front la Conselleria de Justícia, està el de la modernització de la justícia —que passa per la digitalització— i la implementació de la Llei orgànica 1/2025 de Mesures d'Eficiència del Servici Públic de Justícia.

“La transformació digital ha deixat de ser una opció per a ser una obligació, perquè redunda en una millora del servici públic de Justícia, tant per als justiciables com per als operadors jurídics”, manifestava Nuria Martínez a les Corts.

Continua llegint-ho en el web

El director de la RAE i president de l’Associación de Academias de la Lengua Española (Asale), Santiago Muñoz Machado, ha explicat que esta actualització té “menys pretensions” que en altres anys i que funciona com un avanç del treball que culminarà amb l’edició 24 del diccionari, “molt més renovada i àmplia”, prevista —segons ha indicat— per a novembre de 2026. Muñoz Machado ha recordat que la incorporació de paraules respon a un procés “lent i exhaustiu” i que “no és un capritx dels acadèmics”, sinó el resultat de comprovar-ne l’ús real tant a Espanya com a Amèrica.

Entre les noves entrades destaquen termes col·loquials com hacer un simpa o pagadiós (marxar sense pagar), marcianada, comecocos o biblia en l’àmbit de les sèries; noves accepcions com brutal amb el significat de magnífic, chapar com a tancar un negoci, o eco com a abreviatura d’ecografia; i expressions com juguete roto per a referir-se a qui perd la fama, o buitre com a persona que busca relacions sexuals passatgeres.

Continua llegint-ho en el web

També en matèria de llengua, estos partits volen impulsar la reforma de la llei orgànica del Poder Judicial perquè els treballadors de l’administració de justícia hagen de demostrar un coneixement suficient i adequat de la llengua cooficial del territori en el qual exercisquen.

Segons va explicar el 19 de novembre durant la presentació de la iniciativa el portaveu d'Esquerra Republicana, Gabriel Rufián, la intenció d’esta proposta és reparar "una anomalia tan clara" com és, segons va dir, que els ciutadans que viuen en comunitats amb llengua pròpia no puguen expressar-se en els seus idiomes en les institucions de l'Estat.

Continua llegint-ho en el web

L'objectiu de publicar els textos legislatius en valencià és visibilitzar "la dualitat onomàstica" de la llengua pròpia i oficial compartida. Així doncs, l'AVL facilitarà al Congrés la versió normativa en valencià de les iniciatives aprovades, i col·laborarà en tasques de traducció, validació i elaboració de documents relacionats amb l'activitat no parlamentària quan siga requerit.

El conveni, amb una durada de dos anys amb possibilitat de pròrroga, comporta una aportació econòmica anual de 25.000 euros, així com l'activació d'una comissió de seguiment integrada per dos representants de cada institució.

Continua llegint-ho en el web

"Una manifestació d'àmbit del País Valencià per a defensar el dret a viure en valencià, estudiar en valencià i estimar el País Valencià sense por ni censura. Un clam ciutadà per a parar els retrocessos i demostrar que el valencià és un dret irrenunciable", han detallat des de l'organització.

Així, l'entitat ha assenyalat, en un comunicat, que la commemoració de l'aniversari de la LUEV arriba en un "moment crític" per al valencià, "amb amenaces sense precedents contra els drets lingüístics, la convivència i els consensos democràtics construïts durant més de quaranta anys".

Continua llegint-ho en el web

Artistes com Sandra Monfort, Esther, La Maria, Naina, Jazzwoman, Abril o Bèrnia encapçalen una generació que definitivament s’ha obert pas en la música en valencià. Des de la cançó d’autor fins al pop, el folk o la música urbana, la presència femenina es projecta amb força creativa. “És una edició que reflectix la pluralitat i la maduresa d’una escena on les dones no són excepció, sinó motor i referent”, considera Jesús Barranco, president del Col·lectiu Ovidi Montllor de Músiques del País Valencià, organitzador dels Premis Ovidi.

Entre els artistes amb més nominacions d'enguany destaquen Sandra Monfort (4), Abraham Rivas (3) i Esther (3). D'altra banda, Abril, La Maria, L’Home Brut, Invers, Naina, Pau Alabajos o Bausen n'han rebudes dos cadascun. En tot cas, la vintena edició dels guardons de la música en valencià torna a mostrar, com en l’edició anterior, una escena més plural que mai. Començant per cançó d’autor/a, on competixen Abraham Rivas, Maria Faubel, Miquel i Maria i Pau Alabajos; mentre que en folk, el jurat ha destacat els treballs de Jorge Gumbau, Krama, La Maria i Xaloq.

Continua llegint-ho en el web

La que ha emés esta sala és la segona sentència que dona suport a la consulta promoguda per Educació, que permetia a les famílies de l’alumnat valencià triar en quina llengua volien que els escolars reberen les classes, si castellà o valencià, a partir d’este curs. Des de la Generalitat destacaven que és la segona sentència que avala la consulta, després de la de fa unes setmanes, quan el TSJCV també va desestimar el recurs presentat pel Sindicat de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament del País Valencià-Intersindical Valenciana (STEPV) contra l'orde.

Davant de la resolució del tribunal, el director general d’Ordenació Educativa i Política Lingüística, Ignacio Martínez, ha afirmat que la sentència “torna a avalar la consulta de la llengua base de la Conselleria d'Educació que va servir per a configurar les unitats en cada llengua base durant el present curs escolar”.

Continua llegint-ho en el web

La presidenta de l'organisme, Verónica Cantó, ha destacat en el seu discurs que mai com ara la institució ni la llengua havia viscut un "atac frontal" d'estes característiques com en l'actualitat: "Ens trobem en un moment crític per al valencià i per a l'Acadèmia, potser dels més crítics que hem viscut en la nostra història recent", ha exposat.

També ha recordat que el valencià no té color polític i ha fet una crida la societat per defendre'l. Cantó ha agraït la injecció de 200.000 euros impulsada des de la vicepresidència de la Diputació de València, capitanejada per Ens Unix. El mateix ha fet amb el Ministeri de Ciència i Universitats que dirigix la valenciana Diana Morant, que és també la líder del PSPV, qui ha aprovat una ajuda de 198.000 euros.

Continua llegint-ho en el web

L'escriptor, en una carta, assenyala que el 8 d'octubre de l'any passat, a la ciutat d'Alacant, li van concedir el guardó, que va acceptar perquè la persona que li ho va comunicar, el director general de Cultura, Miquel Nadal, “humanament i intel·lectualment” li mereix tots els respectes. “També perquè llavors encara volia creure que aquell reconeixement formava part d'una certa normalitat política i cultural que, malgrat els avatars, podia mantindre viva una dignitat institucional”, afig.

“Hui, no obstant això, davant de la deriva que ha pres el Consell, una deriva acadèmica i institucional cada vegada més poc respectuosa amb el valencià, amb la seua presència pública i amb el seu valor com a llengua de cultura, em veig obligat a renunciar al guardó”, assenyala l'escriptor valencià.

Continua llegint-ho en el web

Paco i Dariana passegen per València mentre raonen. Formen part del Voluntariat pel Valencià, un programa que connecta persones que volen aprendre la llengua amb valencianoparlants disposats a ajudar-los.

Darianna ha explicat als informatius d’À Punt que li agrada este mètode per a aprendre perquè “una llengua no la fas teua sense una emoció, un plaer. I quin plaer és millor que seure una estona a conversar prenent un café?”.

Continua llegint-ho en el web

"Si no es donen les condicions, l'anunci en què es queda?", es dirigix Cantó a la Diputació de València. L'ha citada la vicepresidenta de l'ens provincial, Natàlia Enguix (Ens Uneix), per a negociar els detalls de la partida de 200.000 euros destinats a compensar, des de la Diputació, les retallades en el pressupost de la Generalitat. En opinió de Cantó "en estos moments les Corts no reunixen les condicions per a assolir el consens que sí que es va assolir el 98 per a la llei de creació" de l'AVL i, per tant, tampoc per a coordinar cap acció més enllà dels blocs predefinits a dreta i esquerra. Cantó també ha remarcat que "no és bo fer botar consensos".

Afig que l'AVL defensa la singularitat del valencià i que la llengua no té colors i, com a mostra, ha mencionat convenis de l'AVL amb una vintena d'ajuntaments —molts del PP—, com Borriana o Elx.

Continua llegint-ho en el web

Albares evita ni tan sols pronunciar la paraula valencià quan parla de fer oficials les altres llengües pròpies a Europa. Tot i les preguntes i la insistència en l'entrevista en Onda Cero. "Català, euskera i gallec, és la nostra aposta i la defendrem", ha dit.

Carlos Mazón ha anunciat una reprovació del ministre en les Corts, on hui s'han pronunciat tots els grups parlamentaris, a excepció dels socialistes. En canvi, Vox sí que s'ha pronunciat per a criticar el ministre i també la tebiesa del PP. El seu síndic, José María Llanos, ha dit que "és intolerable" que el PP "diga una cosa i la contrària, segons li faça falta a Vox".

Continua llegint-ho en el web

En opinió de la portaveu d'esta formació, el suport rebut per estes tres forces polítiques, "és una mostra més de la necessitat d’un partit com el nostre en les institucions valencianes".

La formació municipalista Ens Uneix, a través de la vicepresidència primera de la Diputació de València, avançava este dilluns que estava ultimant un protocol de col·laboració amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua per a assegurar la continuïtat de les activitats de l’entitat després d’una “dràstica” retallada del 25% del seu pressupost “imposat per Vox al Consell”. En concret, el seu finançament en els comptes autonòmics ha passat de 3,9 milions d’euros en 2024 a 2,9 milions en 2025, segons remarca el partit en un comunicat fet públic este dilluns, “i ha deixat només 815.000 euros per a activitats culturals i educatives”.

Continua llegint-ho en el web

A més, els autors manifesten el seu “suport” a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), entitat “garant estatutàriament de la regulació gramatical en les terres valencianes, d'acord amb les universitats i altres organismes que realitzen funcions similars en altres parts del domini lingüístic”.

Els signants, segons exposen en el document, són persones “de diverses sensibilitats i preferències polítiques, socials i lingüístiques”, però a les quals els unix “un mateix ofici i una mateixa eina: la llengua”. Al mateix temps, denuncien “l’arraconament” que el valencià patix amb els canvis legislatius del sistema educatiu —“l'únic àmbit d'ús on fins ara s'aspirava a una certa normalitat”, diuen—, i també censuren els “intents de minorització” de la llengua pròpia en la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana (Cacvsa), l'entitat que gestiona À Punt.

Continua llegint-ho en el web

Als dos socis se’ls imputen delictes de falsedat documental continuada i estafa agreujada a través de la seua empresa. A més, en el cas d’Adell, també se li imputa el de cooperació en els delictes comesos pel seu soci. Cal recordar que estos presumptes delictes els van cometre entre el 2015 i el 2019, quan Ximo Puig era president de la Generalitat, entitat que atorgava les ajudes per al foment del valencià.

Amb esta petició de condemna, la Generalitat seguix la línia de la Fiscalia, que ha demanat també quatre anys de presó per a Francis Puig i tres per al seu soci.

Continua llegint-ho en el web

L'aprovació del canvi de denominació s'ha portat al ple, perquè (tal com arreplega la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local) este és l'òrgan que té la competència per a iniciar l'expedient d'alteració del nom del municipi amb la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació.

En el debat polític que s'hi ha generat, el portaveu del grup socialista, Borja Sanjuan, ha lamentat que “el canvi proposat reflectix una subordinació a la cultura espanyola”. “Tot va començar quan Vox va llançar una imatge del nom de València amb l'accent tancat per una bandera d'Espanya, i un missatge clar: la identitat valenciana queda per davall de l'espanyola, sense respectar el dictamen de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, institució estatutària a la qual li correspon resoldre les qüestions lingüístiques”. Sanjuan ha qualificat la proposta de “nacionalista i supremacista, perquè quan la dreta parla de bilingüisme vol dir jerarquia i defén una Espanya sense accents oberts tot i que València és valenciana i continuarà sent oberta”, ha ressaltat.

Continua llegint-ho en el web

Els magistrats han estimat el recurs d’apel·lació que va interposar la institució acadèmica contra una sentència prèvia dictada per un jutjat que havia declarat nul·la la decisió del consell de govern. La sala contenciosa administrativa de l’alt tribunal entén que l'ús general intern com a llengua vehicular del valencià “estava ja acordat i venia de fet aplicant-se al personal propi” de la universitat.

El consell de govern de la UV va modificar mitjançant un acord del 8 de juny de 2023 l’article 10 del seu Reglament d'usos lingüístics. Va afegir que totes les comunicacions i documentacions que es dirigiren exclusivament al seu personal es redactarien en valencià, “atés el deure estatutari de conéixer la llengua pròpia de la Universitat” i “sense perjudici dels drets lingüístics reconeguts en la legislació vigent”.

Continua llegint-ho en el web

Davant d'estes conclusions, el consistori portarà la proposta de canvi del topònim en valencià a la Comissió de Cultura de la setmana que ve i posteriorment, en el ple de juliol aprovarà el canvi de denominació del municipi per la versió bilingüe, “de conformitat amb l'article 8 del Decret 69/ 2017”, puntualitzen des de l’Ajuntament. Argumenten que la decisió de canviar el topònim valencià per la forma Valéncia atén “als fonaments històrics i lingüístics exposats en l'estudi tècnic”. La iniciativa se sotmetrà a informació pública durant vint dies.

L'estudi tècnic en què es fonamenta el canvi del topònim valencià defensa que “la pronunciació real dels habitants del municipi és el criteri principal que determina la forma oficial d'un topònim, d'acord amb els criteris internacionals aplicables en esta matèria”. Així, afigen des del consistori, Abelard Saragossà “demostra que en totes les comarques de la Comunitat Valenciana, des dels Ports fins al Baix Segura, la població pronuncia de manera unànime Valéncia, amb la vocal tònica tancada”. “Per tant, la grafia que correspon a eixa pronunciació és Valéncia. Si els valencians diem Valéncia, eixa ha de ser la forma oficial”, assenyala el lingüista.

Continua llegint-ho en el web

El debat ha cobrat força arran d'una iniciativa aprovada pel consistori alacantí a proposta de Vox i amb els vots dels populars, en què reclamen eliminar la ciutat de la zona de predomini lingüístic valencià i declarar-la castellanoparlant. En un acte des d'Alacant, Mazón ha dit respectar la iniciativa dels diferents ajuntaments perquè la Generalitat "ha de ser extremadament respectuosa" amb l'autonomia municipal i amb les declaracions que cada municipi puga posar en marxa, en al·lusió a esta moció institucional que està dirigida a les Corts.

El cap del Consell ha manifestat que no veu contradicció en les diferents postures que ha adoptat el PP en diverses institucions. Sense anar més lluny, la Diputació d'Alacant, que demana mantindre la capital alacantina com a zona de predomini valencià. Mazón ha assenyalat: "El que sí que veig és un gran canvi a la ciutat d'Alacant, ja que per primera vegada les mares i els pares poden triar la llengua vehicular dels fills". Això abans no ocorria, ha dit, abans de recordar que ell mateix no va poder fer-ho. Ara és possible "gràcies a la llei de llibertat educativa", ha remarcat.

Continua llegint-ho en el web

Al seu estudi-taller que té esta veterana revista publicació a Paiporta (Horta Sud), encara amb treballs de reconstrucció per la dana, celebren el guardó.

L’editor, Joan Escrivá, afirmava que este reconeixement ha sigut “una abraçada gran de la societat al treball que fem des de Camacuc des de fa més quaranta anys”. El premi, a més, els ha arribat per sorpresa: "Ha sigut una sorpresa total. M'ha telefonat el ministre Urtasun, amb qui ja vaig parlar per la Medalla d'Or al Mèrit de les Belles Arts. Enguany ens falten pocs premis per rebre", feia broma.

Continua llegint-ho en el web

L'AVL ha sol·licitat empara al síndic després de vore com el govern valencià modificava de manera unilateral l'avantprojecte de pressupost que havia remés, retallant un 25% la dotació global i alterant profundament la distribució dels fons. L'informe remés per la presidència de l'Acadèmia denuncia que esta actuació no sols infringix la llei d'hisenda pública de la Generalitat, sinó que també vulnera l'Estatut d'Autonomia i la mateixa llei de creació de l'AVL.

El síndic, després d'analitzar l'informe, ha conclòs que “per la via de la llei de pressupostos, es desvirtua la funció i el disseny estatutari de l'Acadèmia”, i ha decidit traslladar el cas al defensor del poble perquè el porte al Tribunal Constitucional.

Continua llegint-ho en el web

El ple ha arrancat amb retard de més d'una hora per a aclarir la situació del portaveu i únic regidor del Grup EU-Podem, Manolo Copé, qui per estar en situació de permís per acolliment familiar s'ha assegut en el seu lloc del saló però sense poder participar en la sessió. A l'inici de la sessió plenària, a les 09:30 hores, l'alcalde de la ciutat, Luis Barcala, ha informat Copé que, en virtut d'un dictamen de la secretaria general del ple, no podia participar per estar de permís a partir de hui mateix.

Davant de la negativa de Copé d'abandonar el seu lloc i després de més d'una hora de suspensió de la sessió, finalment el regidor ha optat per quedar-se en el seu seient malgrat que no pot prendre la paraula ni votar. L'alcalde ha evitat ordenar el desallotjament per a “no donar-li la foto que vol”. L'únic regidor i portaveu d'EU-Podem ha insistit que ha de poder participar en el ple en tant que s'acull a un “permís per acolliment, no una baixa per paternitat”.

Continua llegint-ho en el web

En la missiva, Cantó explica que ha tingut coneixement a través de la premsa que en el pròxim ple municipal figurarà una proposta de declaració institucional per a instar les Corts a la modificació de la Llei d'Ús i Ensenyament el Valencià (LUEV) per a qualificar Alacant com a ciutat castellanoparlant. La presidenta de l'AVL es dirigeix a Barcala, "com a màxim responsable de la corporació municipal alacantina i del grup municipal Popular, per a mostrar-li la preocupació de l'Acadèmia sobre esta qüestió i per a demanar-li la col·laboració a fi d'evitar que prospere la citada proposta".

La petició fa referència a una proposició conjunta del PP i Vox que es debat demà a l'Ajuntament d'Alacant. Este dimecres, de fet, el consistori ha aprovat el pla econòmic financer. L'han d'aplicar perquè superen en trenta milions d'euros la regla de la despesa. L'equip de govern del PP ha tingut el suport dels quatre regidors de Vox que, entre altres condicions, va exigir la destitució del regidor d'Hisenda, Antonio Gallego. Hui també s'ha informat el ple extraordinari de la dimissió abans de Fogueres. La nova regidora d'Hisenda afirma que els comptes municipals estan sanejats i ha anunciat una rebaixa de l'IBI, pactada amb Vox. I una de les premisses de Vox per a aprovar este pacte econòmic és la modificació de la llei d'ús del valencià per a declarar Alacant com a ciutat de predomini castellà.

Continua llegint-ho en el web