La ciència està plena de trobades accidentals. La història diu que una va ser la penicil·lina, arran d’uns fongs. Algú es va adonar que, a les taques, els bacteris havien mort. L’observador era Alexander Fleming i així començava l’era dels antibiòtics. Els antibiòtics venien a posar fi a qualsevol infecció bacteriana que poguera llevar la vida d’una persona. Però els microorganismes, com tota forma de vida, són tossuts. Tot i que ajuden a combatre patògens, abusar dels antibiòtics té una cara B: la resistència. Els canvis o mutacions que donen força als bacteris per a multiplicar-se i per a fer més difícils de tractar les infeccions.