El xoc contra torres d'alta i mitjana tensió és primera causa de mort de les aus al territori valencià
La Valenciana és la segona comunitat autònoma amb més ingressos d'aus als centres de recuperació
La Societat Espanyola d'Ornitologia ha publicat un informe exhaustiu a partir dels ingressos d'aus als centres de recuperació de fauna durant una dècada, i la Comunitat Valenciana és la segona autonomia amb més ocells afectats. La col·lisió contra els cables d'alta tensió és la primera causa de mortaldat a les comarques del centre i del sud, mentre que a les del nord continua sent el xoc contra els aerogeneradors.
Quasi 22.000 aus van ingressar als centres de recuperació de fauna valencians entre el 2008 i el 2018. Les aus, tal com explica el delegat de SEO BirdLife a la Comunitat Valenciana, Mario Giménez, no són capaces d’identificar aquestes infraestructures com un perill.
Pel que fa a la resta d’aus, 630 van ingressar en centres de recuperació ferides de trets d'escopeta, 2.060 electrocutades i vora 180 ofegades en basses de reg. En concret, les que estan ferides per una arma, segons l’expert, són espècies amenaçades o protegides.
El verí i la intoxicació per la mala qualitat de l'aigua dels aiguamolls valencians és un altre problema, però un dels més greus continua sent el furtivisme de xicotetes aus. En l’última dècada s’han capturat 3.454 aus amb procediments il·legals com el parany o l'enfilat.
Més llegit
-
Daimús, Xeraco, Tavernes de la Valldigna i Orihuela, pendents de les analítiques de l'aigua després del tancament de les seues platges
-
Vols cancel·lats i retardats als aeroports de València i Alacant per la vaga de controladors de França
-
Les farmàcies tancaran un dia en juliol per l'impagament de maig per part de l'administració
-
Un tècnic de telecomunicacions constata que a les 18:09 hores va avisar que s'enviaria el missatge ES-Alert
-
El PSPV veu en el CIS la prova del rebuig a Mazón i el PP remarca que el president és el líder més valorat
-
Entrar més tard al món laboral obligarà els joves a jubilar-se als 71 anys en 2065