La xifra de pasteres que arriben a Alacant supera ja a l’octubre la de tot l’any 2019

La primera pastera que va arribar a la província d’Alacant ho va fer el 2007. Tretze anys després, la xifra creix amb contundència any rere any. Enguany ja són 67 les pasteres les que han arribat fins ara a la costa del sud. En aquestes han viatjat 759 persones, entre elles 69 menors i 19 dones, segons les dades facilitades per Creu Roja Espanyola. Aquesta xifra, a dos mesos que acabe l’any, supera ja àmpliament les que van arribar el 2019, any en que es van detectar 60 pasteres en les quals viatjaven 673 persones. I la tendència es veu clarament més acusada en comparació el 2018, quan arribaren o foren interceptades 36 embarcacions i van ser ateses per Creu Roja 346 persones.

Tot i el clar creixement, l’arribada enguany s’ha vist també alterada per la pandèmia. El gener i febrer van ser mesos intensos, però entre el març i final de maig es va produir una aturada.

Arriben tot l’any

Al llarg dels anys han canviat tant els moments d’arribada com el perfil dels migrants que tracten d’entrar a Europa a través de la Comunitat Valenciana. Abans, un mar en calma era un possible factor. “Ara és totalment impredictible i arriben en qualsevol moment de l’any”, explica Patricia Compañ, responsable de Salvament Marítim de Creu Roja a Alacant, que s’encarrega de la primera ajuda sociosanitària una vegada xafen terra.

Les dones i els menors són cada vegada més habituals

En quant al perfil, s’ha diversificat. “A principi de 2007 venien homes entre 30 i 40 anys, algerians o marroquins, amb hipotèrmia, hipoglucèmia i cremades pel reduït espai de les embarcacions en les quals viatjaven. Ara arriben dones, algunes embarassades, i menors d’edat, xiquets i xiquetes inclús”, amplia Compañ. I el país d’origen ha canviat, tot i que continuen procedint principalment del Marroc i d’Algèria.

Què fa que arriben més pasteres? La resposta no és senzilla ni està clara. El que sembla evident és que darrere d’aquesta decisió de migrar hi ha sempre una situació complicada en el país d’origen. Situació que com a la resta del món ara s’ha deteriorat més amb la Covid-19 i el seu impacte econòmic i social. Lídia Ramos, responsable de Cooperació Internacional de Creu Roja a Alacant, recorda que la pandèmia té un impacte global i “per tant no és un fre”. I agrega que la situació afecta més en els països més vulnerables, on l’economia informal té més pes. També menciona que els processos migratoris són decisions que duren anys.