El walkman compleix 40 anys convertit ja en una referència per a nostàlgics

Ara fa 40 anys un xicotet enginy tecnològic revolucionaria el consum musical. L'1 de juliol de 1979 Sony treia al mercat el walkman, el primer reproductor portàtil d'èxit global. Altres s'havien avançat a la multinacional japonesa però ningú n’havia produït cap tan versàtil com aquest.

Menut, lleuger i fàcil d'usar, no tardaria a popularitzar-se i donar l'espenta definitiva per al regnat del casset sobre el vinil, el qual començaria el declivi com a suport físic per a la música.

El walkman és sinònim dels anys 80. Una referència pop per a nostàlgics sense la qual és impossible entendre la transformació de la música en un producte global de consum. L'evolució del reproductor, cada vegada més menut i assequible, va facilitar la projecció universal. Una circumstància en la qual també va influir la facilitat del casset per a fer còpies de la música preferida, que ara l'usuari podia gaudir en qualsevol lloc.

El reproductor va conviure i sobreviure a formats dissenyats per a desplaçar-lo, com ara el discman, que canviava les cintes magnètiques pels compact disc, o el minidisc, que augmentava sensiblement la qualitat del so i la capacitat d'emmagatzematge. Tot i aquesta competència, Sony va arribar a vendre més de 200 milions d'unitats del walkman fins a la retirada del mercat, el 2001. I això sense comptar les vendes d'altres tecnològiques de major i menor renom que fabricaren les pròpies versions.

L'iPod d’Apple i el format mp3 iniciaren la revolució digital de la música, la qual acabaria sentenciant a mort el walkman i reduint el casset a la marginalitat per a satisfacció dels fans de vinil, el qual ha reviscolat com a format per a melòmans. Per contra, el pas dels anys ha convertit el walkman en una referència cada vegada més estranya i desconeguda per a les noves generacions, com ho va ser el picú i el gramòfon entre els primers usuaris del reproductor portàtil de Sony. La història de la tecnologia és així d'ingrata.