Viure en una habitació compartida: la realitat de les infravivendes

La família de Patricia Díaz va fugir de Colòmbia per la violència de gènere. Ara, a Sagunt (Camp de Morvedre), les tres membres de la família compartixen pis amb l’ama de l’habitatge i altres inquilins. Una situació que les obliga a organitzar cada moment del dia. “Ella ens subarrenda esta habitació i hi ha un altre xic en una altra habitació”, explica.

La falta d’espai obliga les famílies a coordinar-se, fins i tot per a les tasques més quotidianes, com alçar-se, utilitzar la cuina o atendre els xiquets. “De matí l’ama també prepara el seu bebé i cal mesurar el temps”, explica Lydia Vanessa Córdoba, família de Patricia.

L’estretor és una altra de les dificultats, perquè en una habitació han de dormir tres persones, i això obliga Lydia Vanessa a dormir amb un matalaf a terra.

Més demanda d’habitatge a Sagunt

El lloguer d’habitacions en pisos compartits és una fórmula cada vegada més habitual davant de les dificultats per a accedir a un habitatge. Segons Càritas, quatre de cada deu persones viuen en una situació d’habitatge precari, entre elles persones sense llar i persones que viuen en habitacions.

A Sagunt, l’arribada de nous treballadors vinculada a la instal·lació de la gigafactoria de Volkswagen ha incrementat encara més la demanda d’habitatge. “Obriran la Volkswagen per ací, ha vingut molta gent, hi ha menys oferta i està molt més car”, explica Jaime Rey, de Càritas de la parròquia El Salvador de Sagunt.

Mentrestant, Patricia i la seua família continuen buscant un lloc on poder viure dignament.