El verd torna a obrir-se pas als boscos de Bejís quatre anys després d’un dels pitjors incendis a la Comunitat Valenciana

Este 15 d’agost fa quatre anys de l’incendi de Bejís, un dels més greus que ha patit la Comunitat Valenciana. El foc va deixar un perímetre de 140 quilòmetres i va calcinar més de 19.000 hectàrees, 17.352 de les quals forestals. Quatre anys després, la imatge comença a canviar: el verd torna a aparéixer entre les zones cremades, encara que la cicatriu continua molt present.

L’incendi, que es va declarar el 15 d’agost del 2022, va afectar especialment l’Alt Palància i la Serrania i va obligar a desallotjar municipis com Bejís, Teresa i Torás. Les flames van arribar a posar en risc habitatges i infraestructures i van provocar un dels episodis més greus de l’emergència, l’incident d’un tren que es va endinsar en la zona afectada i en què una vintena de persones van resultar ferides. Els equips d’extinció van treballar durant setmanes i els veïns van passar cinc dies fora de casa.

Quatre anys després, Bejís recupera progressivament la normalitat, però els seus prop de 400 habitants encara conviuen amb les conseqüències del foc. El municipi va perdre bona part del seu paisatge, un dels principals atractius per als visitants, i el veïnat assegura que això també ha tingut conseqüències econòmiques. Al terme, les flames van arribar a afectar el 98% de la superfície i van cremar unes 1.600 hectàrees agrícoles.

La recuperació, a poc a poc

Una de les principals reivindicacions és accelerar la retirada dels arbres cremats i caiguts, que quatre anys després encara es poden vore en nombroses zones. El veïnat considera que la fusta acumulada pot incrementar el risc de nous incendis i reclama que s’actue amb més rapidesa. La Conselleria de Medi Ambient assegura que està treballant en estes actuacions i en la restauració de les zones afectades.

Mentrestant, diverses entitats treballen perquè el bosc torne a recuperar-se. Oriwa participa en la reforestació de 10.000 hectàrees afectades als municipis de Bejís, Torás, El Toro, Teresa i Sacañet. En quatre anys, l’organització ha plantat uns 3.000 arbres d’espècies autòctones, com carrasques, arboços i lledoners, amb l’objectiu d’afavorir una recuperació més natural de l’ecosistema.

La recuperació, però, serà lenta. Els treballs de reforestació requerixen primer retirar la fusta cremada i esperar el moment adequat per a actuar sobre el terreny. A més, els nous arbres necessiten reg perquè, després de la destrucció de la massa forestal, encara no hi ha ombra suficient. Tot i això, els primers brots verds comencen a canviar el paisatge i aporten una certa esperança a un veïnat que encara recorda l’impacte del foc.

A més de les actuacions d’emergència, la Conselleria de Medi Ambient preveu invertir més de tres milions d’euros en tasques de restauració. Part d’estes intervencions només es poden executar una vegada transcorreguts cinc anys des de l’incendi. L’objectiu és recuperar progressivament els ecosistemes, però també contribuir a la recuperació econòmica d’un municipi que quatre anys després continua curant la ferida deixada per les flames.