Com van influir carreteres i infraestructures en els efectes negatius de la dana?

El punt on conflueixen el barranc de Poio i el barranc de l'Horteta, a Torrent, va experimentar molts rècords el 29 d'octubre. Precisament este ha sigut el trajecte elegit per geògrafs, meteoròlegs i experts diversos per a fer una ruta este diumenge, a peu de barranc i per alguns dels punts més afectats per la dana. Els experts han analitzat sobre el terreny el paper negatiu que van tindre algunes infraestructures, i l'impacte que ha deixat a l'altura d'alguns municipis de la zona zero, inundada per estos barrancs.

Esta visita s'emmarca dins de les jornades de divulgació científica que s'han celebrat este cap de setmana a Aldaia, amb el títol DANA 29-O: causes, impactes i lliçons. Com a acte complementari, l’organització ha convocat una eixida de camp per a recórrer algunes de les zones afectades per la dana a l’Horta Sud, la Foia de Bunyol i la Ribera Alta.

Amb este itinerari intenten reconstruir què va passar, quin cabal d'aigua arribaren a portar algunes de les rambles i, sobretot, com traslladar tot este aprenentatge per a futures rambles d'aigua i saber com actuar de la millor manera possible.

"El que ens hem trobat a Torrent és realment impressionant", expressa Adrià Revert, meteoròleg d'À Punt i president d'Avamet. "Possiblement es van arribar a pics de 5.000 o 6.000 metres cúbics per segon, que és una barbaritat, i la destrossa que va haver ací a Torrent i més avall a tots els pobles de l'Horta Sud és una situació que amb probabilitat no s'havia vist en segles".

"La manera en què es van construir les infraestructures, sobretot el mur que connecta la V-30 amb la Pista de Silla, va agreujar la situació", explica Miquel Minguet, soci d'Avamet i familiar d'afectats del Forn d'Alcedo. "És important que açò se sàpia per què, quan es tornen a fer unes infraestructures, fer-les millor i estar més previnguts davant d'avingudes", conclou.