El telescopi Roman mirarà més lluny que mai per a desxifrar els secrets de l’univers

La NASA enceta una nova missió espacial que revolucionarà l’exploració de l’univers. El telescopi Nancy Grace Roman, que es llança este diumenge, observarà i mesurarà la llum de més de 1.000 milions de galàxies durant una missió prevista de cinc anys a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra.

El telescopi mira cap al futur i ho fa amb el nom de Nancy Grace Roman, una destacada astrònoma nord-americana considerada una figura clau en el desenvolupament del telescopi espacial Hubble. En un sector de la ciència que durant dècades ha relegat l’aportació de les dones, Roman va ser fonamental en el disseny i la construcció del Hubble.

El nou telescopi compartix amb el Hubble una característica: l’espill principal té unes dimensions similars. La gran diferència, però, està en la càmera. Roman tindrà un camp de visió cent vegades més gran que el Hubble en cada imatge, cosa que li permetrà observar grans extensions del cel i recopilar dades sobre milions de galàxies.

Una finestra per a entendre la matèria i l’energia fosca

Situat a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra, Roman estudiarà alguns dels grans misteris de la cosmologia, entre ells, la matèria i l’energia obscures.

La matèria obscura no està formada pels àtoms que componen la matèria que coneixem, però els seus efectes gravitacionals permeten detectar-ne la presència. L’energia obscura, per la seua banda, està relacionada amb l’expansió accelerada de l’univers.

La missió vol ajudar a comprendre com ha evolucionat el cosmos i com ha canviat la seua expansió al llarg de la història.

Roman també tindrà entre els seus objectius elaborar un cens d’exoplanetes, és a dir, planetes que orbiten al voltant d’estreles diferents del Sol. Amb les dades que recopile, els científics esperen aprofundir en preguntes fonamentals: com va arribar l’univers fins ací? Com es va formar la nostra galàxia? Estem sols en l’univers?

La missió és el resultat d’una història que va començar fa catorze anys. En aquell moment, l’Agència Nacional d’Intel·ligència Geoespacial i l’Oficina Nacional de Reconeixement dels Estats Units disposaven de dos telescopis idèntics. Un d’ells va acabar en mans de la NASA, amb una condició molt concreta: no havia d’apuntar mai cap a la Terra.

Ara, aquell telescopi, transformat i equipat amb una nova tecnologia, es prepara per a mirar en la direcció oposada: cap a l’univers més llunyà, amb la missió d’ajudar-nos a entendre millor d’on venim i quin és el nostre lloc en el cosmos.