El propietari dels polèmics terrenys del Garbí avisa que tornarà a instal·lar-hi taules i cadires tot i l'oposició de l'Ajuntament

La disputa sobre la propietat dels terrenys de l’ermita del Garbí, a Estivella (Camp de Morvedre) suma un nou capítol. José Ramón Mateu, empresari local i regidor de Vox en l’oposició, ha mostrat este divendres les escriptures amb què assegura haver adquirit legalment la parcel·la on està este emblemàtic mirador de la Calderona. A més, ha anunciat que tornarà a instal·lar-hi taules i cadires per a oferir refrescos als visitants; esta vegada, “a canvi de donatius voluntaris” i no com a activitat comercial.

“La conselleria està equivocada. També l’Ajuntament. Tu has vist les escriptures del 1948”, ha afirmat Mateu en els micròfons d'À Punt. Per això, mostra el document original i defén que la titularitat privada de l’espai figura ja en el registre de la propietat.

Des del consistori, però, neguen esta versió. L’alcalde d’Estivella, Francesc Mateu, assegura que dimecres van acudir al registre per a consultar-ne la documentació. “En la nota simple, l’ermita figura com a propietat municipal”, ha remarcat, i recorda que ja s’ha emés un decret d’alcaldia desfavorable a la instal·lació d’activitats com la que pretén fer Mateu.

De fet, l’Ajuntament ja va alertar la Guàrdia Civil quan, fa uns dies, l’empresari va instal·lar un primer xiringuito sense permís. Ara, Mateu diu que tornarà a col·locar les taules este dissabte, però que no es tracta d’un negoci, sinó d’“un servici gratuït a canvi d’un donatiu”.

Els diners recaptats, segons ell, es destinaran a la construcció d’una creu de quaranta metres d’altura, il·luminada i amb ascensor, que permeta als visitants accedir a la part superior.

Una polèmica en augment

La polèmica va esclatar a principis de setmana, quan es va confirmar la venda dels terrenys del mirador del Garbí a José Ramón Mateu. El nou propietari va registrar una petició per a instal·lar-hi un baret, però el permís està pendent i tant la Generalitat com l’Ajuntament mantenen que es tracta de sòl públic.

L’origen de la disputa gira al voltant de si l’ermita i la seua parcel·la formaven part de la compravenda. Mentre les autoritats asseguren que el lloc està inclòs en l’inventari de muntanyes públiques, Mateu manté que, en absència de proves contràries, el terreny li pertany i no descarta portar el cas als tribunals.