Migrar per faena: el dol invisible dels jóvens valencians

Més de 15.000 jóvens valencians van emigrar a l’estranger, 2.600 més que l’any anterior, a la recerca d’oportunitats laborals. Però darrere de la decisió també hi ha una realitat no tan visible: el dol migratori.

Culpabilitat, autoexigència i soledat són alguns dels sentiments que acompanyen moltes d’estes persones. Més enllà de l’enyorança, també apareix el dolor per no estar present en moments clau. 

Com relata Glòria, que fa onze anys que viu a Alemanya, un dels pitjors moments va ser no poder estar amb la família durant la malaltia de sa mare ni quan la mort de la iaia.

Una experiència que també compartix Carlos, biòleg marí a Austràlia. Tot i viure en un entorn privilegiat, reconeix que la situació administrativa i personal pot passar factura. Les dificultats per a aconseguir el visat, malgrat estar qualificat, i la distància amb els seus li han marcat el camí, fins al punt que la seua exparella va decidir tornar a Espanya.

Esta sensació de viure entre dos mons té nom: dol migratori. Els experts el definixen com un procés complex, un dol ambigu que es reactiva constantment, per exemple amb una telefonada o en vore imatges en les xarxes socials, i que pot desestabilitzar emocionalment.

La psicòloga especialista en dol migratori Marina González recomana validar estos sentiments i buscar suport, especialment en entorns pròxims, com relacionar-se amb persones que compartixen idioma o experiències similars, per a fer més fàcil la integració.