L'Institut de Neurociències CSIC-UMH troba la clau per a millorar la sociabilitat de ratolins autistes sense augmentar-ne l'agressivitat

Un grup d'investigació de l'Institut de Neurociències CSIC-UMH, amb seu al campus de Sant Joan d'Alacant de la Universitat Miguel Hernández, ha trobat la clau per a millorar la interacció social de ratolins autistes sense que augmente l'agressivitat que s'hi pot associar. La troballa obri la porta a futurs tractaments per a les persones amb autisme. Ara busquen una companyia farmacèutica per a fer un assaig clínic en humans.

L'equip científic ha demostrat com funciona la vasopressina, una hormona cerebral que regula al mateix temps la sociabilitat i l'agressivitat. Durant els experiments amb ratolins autistes han descobert que eixa hormona actua a través de dos receptors independents. Això permetria dissociar el mecanisme per a millorar les relacions socials sense augmentar l'agressivitat, que en certs casos s'associa a l'autisme.

Félix Leroy, investigador de l'Institut de Neurociències, ho ha explicat en À Punt: "Hem vist que, potser, amb un compost similar a la vasopressina que només active un receptor, però no l'altre, podem rescatar la sociabilitat sense tenir efectes indesitjats com augmentar l'agressivitat".

El resultat de l'estudi ja està patentat. El següent pas és trobar una empresa farmacèutica per a fer un assaig clínic en humans. Este és un pas previ per a dissenyar medicaments que milloren la capacitat d'interacció social que caracteritza l'autisme, però també es podria aplicar a altres malalties psiquiàtriques.

L'objectiu, segons Félix Leroy, és "desenvolupar un tipus de medicament que permeta ajudar als pacients amb autisme i potser, a altres pacients amb malalties psiquiàtriques amb problemes d'interacció social".

A Espanya hi ha vora mig milió de persones amb trastorn de l'espectre autista.