L’ambició silenciosa: els joves posen la vida per davant de la faena

Viure per a treballar o treballar per a viure? Eixa sempre ha sigut la gran pregunta a una resposta ambigua, que ara les generacions més joves comencen a tindre més clara amb un terme que pren força: quiet ambition, és a dir, l'ambició silenciosa. Un canvi d'expectatives en el món laboral que va aparéixer amb la pandèmia i que implica donar més importància a la vida personal i evitar responsabilitats que comporten un augment de les hores al treball.

Carmen Montalba Ocaña, experta en sociologia del treball, explica com “l’engany ja s’ha descobert i els joves saben que eixa idea d’ambició i promoció té un cost elevat en l'àmbit vital”. Diversos estudis als Estats Units ja demostren que estem davant d'una concepció de treball on les ambicions no són arribar als llocs directius, sinó tindre flexibilitat horària o la possibilitat del teletreball, i les empreses també ho estan comprovant.

Només el 4% dels enquestats vol arribar a llocs directius i un 67% té com a ambició principal passar temps amb familiars i amics. “Algunes classes socials optaran per això, però altres classes socials es veuran cada vegada més ofegades per a poder sobreviure”, afirma Carmen Montalba. Però, estem preparats per a acostar-nos a tendències més europees, on prima més la productivitat que el temps a l'oficina? Segons la tendència, si les empreses volen fidelitat en el talent jove, hauran de tindre tant en compte tant el premi emocional com l'econòmic.