Gandia ret homenatge a quatre víctimes del franquisme afusellades fa noranta anys

Gandia ha retut homenatge este dissabte a quatre víctimes del franquisme afusellades fa noranta anys. Els seus cossos han sigut recuperats, identificats i entregats a les famílies després de quasi un segle d'espera. Ells són Manuel Martín, José Giner, Antonio Orengo i Manuel Castillo; tenien entre 31 i 42 anys quan els van arrabassar la vida. "Són quatre persones que van ser afusellades pels seus ideals de democràcia, de llibertat i de justícia", ha expressat la vicepresidenta de la Diputació de València, Natàlia Enguix, present en l'acte.

Les restes foren identificades fa mes i mig després de ser recuperades de les fosses comunes del cementeri. Ara se'ls ret homenatge en un acte de dignitat, memòria, justícia i reparació. En el pensament de tots, els milers de víctimes del franquisme encara sense recuperar ni identificar. "Tota la faena de fa anys era per a poder arribar a un dia com el de hui", ha dit Alicia Izquierdo, regidora de Memòria Democràtica.

Des de l'Associació de Familiars de Víctimes del Franquisme de Gandia és un pas que ajuda a "la reparació". Són els primers d'una llista molt llarga de represaliats. Encara romanen 40 afusellats enterrats sota 220 nínxols en el cementeri de Gandia, on es van localitzar les restes de prop de 62 persones que, segons les investigacions, van ser executades en la capital de la Safor.

Intervencions complexes

Els treballs d'exhumació en el cementeri de Gandia s'han complicat per la localització de les fosses comunes, que es troben en una zona on es van fer amb posterioritat files de nínxols. De fet, la campanya d'excavacions subvencionada per la Diputació entre 2020 i 2021 va haver de paralitzar-se davant el risc d'enderrocament dels nínxols. Una campanya posterior amb fons de la Generalitat va permetre accedir de manera parcial a la fossa, on es van poder extraure les restes de 24 cossos, entre ells els que han sigut identificats.

La major part de les restes que s'espera trobar en el subsol del cementeri de Gandia pertanyen a veïns de la comarca, persones originàries de la capital de la Safor o de municipis com l'Alqueria de la Comtessa, Oliva, Simat, Tavernes, Xeraco i Xeresa. També s'espera trobar-hi fill d'altres poblacions com Anna, Ontinyent i Beneixama.

És freqüent, segons expliquen els historiadors i experts en memòria, que entre els represaliats hi haja un gran nombre d'activistes polítics o sindicals de les organitzacions que van formar els governs democràtics o revolucionaris de la Segona República i la Guerra Civil. Víctimes que primer eren empresonades en les seues pròpies localitats o en les quals residien, com la presó d'Oliva, abans de ser traslladades a les Escoles Pies de Gandia, la presó comarcal on s'iniciaven els processos sumaríssims fins que arribava la condemna de mort.