Com funciona el sistema VioGén?

L’assassinat de la infermera del centre de salut de Benicàssim ha sigut confirmat pel Ministeri d’Igualtat com a cas de violència de gènere. La víctima s’unix així a la llista de dones assassinades en els pocs dies que portem de 2026 a mans de parelles o exparelles. Mentrestant, la investigació haurà de determinar si les dos dones mortes este dimarts a Xilxes també s’inclouen dins de la violència masclista. Per a fer front a esta xacra, existixen instruments com el telèfon 016, d’atenció a les víctimes, i la denúncia, considerada clau per a activar els mecanismes de protecció. Un dels principals recursos és el sistema VioGén.

La plataforma estatal VioGén avalua el nivell de risc de les víctimes i associa mesures de seguiment i protecció. En el cas de Xilxes, mare i filla estaven catalogades amb un risc mitjà dins del sistema.

Cinc nivells de risc

VioGén establix cinc nivells de risc: no apreciat, lleu, mitjà, alt i extrem. En funció d’esta valoració, es recomanen diferents mesures de protecció, que poden anar des del seguiment puntual fins a la vigilància permanent.

La subdelegada del govern a Castelló, Antonia García, ha explicat que en este cas “tenien un seguiment aleatori que podia ser anar a la porta del col·legi o entrevistar-se amb la mare, però, com que era sorda, tot el seguiment era de caràcter presencial”. De fet, segons ha detallat, "diumenge de vesprada es va fer un seguiment".

Este control el duen a terme els cossos i forces de seguretat. No obstant això, la plataforma només recomana mesures; la decisió final correspon al jutjat.

Mesures orientatives i decisions judicials

Virginia Sanchis Carpe, vicepresidenta de l’associació Alanna, explica que “les mesures són orientatives o suggerides”. Entre les més habituals "hi ha l’orde d’allunyament i la vigilància policial tant de la víctima com de l’agressor", sovint mitjançant dispositius electrònics de control.

En situacions de risc extrem, pot establir-se vigilància policial les 24 hores. Però, segons Sanchis, "el jutjat pot decidir no imposar cap mesura o limitar-se a una orde d’allunyament sense dispositius addicionals de control".

En el cas de Xilxes, amb un risc mitjà, no es va considerar necessari vigilar l’agressor amb dispositiu electrònic. Les associacions de víctimes atribuïxen esta situació a una “falta de perspectiva de gènere i de formació” i consideren que el sistema tendix a minimitzar el risc. “El risc lleu és risc, i sempre hauria d’anar acompanyat d’una orde d’allunyament”, defenen.

Les entitats reclamen més recursos policials i, en casos de risc alt, la possibilitat de presó preventiva per a evitar nous assassinats.