Es compleixen trenta anys de l'arribada de la primera pastera a Canàries, amb dos persones

Els primers a arriscar la seua vida en una ruta migratòria van ser dos xics sahrauís, en una barca de pesca, l'agost del 1994. Tres dècades després, quasi 230.000 persones ha arribat a les Canàries en pasteres, la meitat en els últims cinc anys. Però molts més milers se n'han deixat la vida en l'intent. Per això, des de fa temps, Nacions Unides es refereix a esta ruta migratòria com una de les més mortíferes del món.

El primer naufragi amb víctimes mortals del qual es té constància va tindre lloc el 26 de juliol del 1999. Una pastera es va afonar a 300 metres de Morro Jable, a Fuerteventura, on van morir nou persones del Marroc. Però això no va frenar l'arribada de més gent. Tot el contrari; el 2006, la xifra es disparà. Va ser l'anomenada "crisi dels caiucs". Vora 32.000 persones vingueren des de Mauritània o el Senegal.

Després d'uns anys de contenció, la ruta es reactivava el 2019. El 2020 va desbordar les Canàries, amb Espanya confinada per la pandèmia. Va tornar amb força el 2023, amb embarcacions de fins a 320 ocupants. Les rutes, a més, són ara més llargues i més incertes. Ahir, es va interceptar una altra pastera a El Hierro, amb 120 persones. 

Cada vegada més menors

Entre els qui arriben, cada vegada hi ha més menors. El 1999, foren 114 xiquets, xiquetes i adolescents. El govern canari va demanar a la resta d'autonomies que compartiren l'esforç. Ara, ho torna a fer, amb quasi 6.000 menors, en una xarxa totalment desbordada.